Colita 1940-2023

La fotògrafa Colita va morir ahir 31 de desembre als 83 anys. Nascuda a Barcelona el 1940, està considerada la fotògrafa de l’anomenada “Gauche Divine” barcelonina. Després d’acabar el preuniversitari de Lletres, es va traslladar un any a París, per estudiar Civilització Francesa a la Universitat de la Sorbona. A la tornada coneix els fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, dels quals aprèn l’ofici i es professionalitza com a fotògrafa. El 1961, treballa un any amb Xavier Miserachs, com a laboratorista i estilista.

El 1962, treballa a l’arxiu de personatges de la pel·lícula “Los Tarantos” del director Rovira Beleta, i fa amistat amb la seva protagonista, la bailaora de flamenc Carmen Amaya. S’aficiona a l’art flamenc i es trasllada a Madrid, on s’instal·la dos anys. Fa les fotografies de promoció d’Antonio Gades i la Chunga. Fruit d’aquest període, és el seu llibre “Llums i ombres del Flamenc”.

Alterna la premsa amb la fotografia de cinema, col·laborant amb la denominada Escola de Barcelona entre els noms de la qual figuren Aranda, Camí, Esteva, Duran etc…. Aquest corrent cinematogràfic sorgeix a Barcelona amb l’ambició de realitzar un cinema europeu i progressista, a contraposició a la cinematografia “oficial” del Franquisme. Això li dóna l’oportunitat de treballar amb els millors directors de fotografia del moment, Luis Cuadrado, Juan Amorós, Fernando Arribas, etc.

L’any 1977 publica “Antifémina”, el primer llibre gràfic obertament feminista del postfranquisme que va acabar segrestat i triturat i que no es va reeditar fins fa pocs d’anys. Durant la transició democràtica, col·labora amb Interviu, Reporter, Cuadernos para el Diálogo, La Calle, Boccaccio… evidenciant-ne els canvis i l’evolució, i sempre reflectint la vida cultural i social de Catalunya.

La seva obra figura a la col·lecció del Museu Nacional D’Art de Catalunya. El 1998, l’Ajuntament de Barcelona li otorga la Medalla al Mèrit Artístic, juntament amb els fotògrafs Oriol Maspons i Leopoldo Pomés, i la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi 2004. El 2014 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia, que va rebutjar al·legant que el Ministeri de Cultura, Educació i Esport, que concedeix el guardó, era responsable que la cultura i l’educació a Espanya es trobés en una situació de “pena, vergonya i mal de cor”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *