En el marco del festival CineMigrante, el centro cívico Pati Llimona inaugura hoy martes 12 de julio a las 19.30 h la exposición «Nadie lo quiso así. Activation I» de Agnes Essonti.
El proyecto nace de la propia necesidad de Essonti de explorar y conocerse más a fondo, no sólo sus orígenes, si no las cuestiones contemporáneas que ocurren en el mundo y le afectan dada su condición. Este proyecto se construye partiendo de su identidad como mujer, mujer negra, o mestiza para algunos, y africana. Intenta explorar sistemas que se han establecido en el mundo desde hace siglos y cuestionarlos, ponerlos en duda.
Fecha: Del 12 al 29 de julio de 2016
Lugar: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
«Les filles de Durga» és una amalgama del coratge que té la dona índia en diverses situacions, recollint el testimoni de dones amb vides poc convencionals i el d’aquelles que aspiren a tenir el poder propi de decisió, sobre l’escenari d’un Mumbai Bollywoodià, com a paradigma de la terra dels somnis.
A partir de més de tres-centes fotografies, la mostra presenta un recorregut en profunditat pel treball de l’artista i els formats que va fer servir —retrats, reportatges, fotografia de moda, nus—, amb la qual cosa es reconstrueixen els processos creatius del fotògraf des dels seus inicis a París fins a la seva etapa novaiorquesa. Moltes d’aquestes obres no s’han exposat mai —fulls de contacte, impressions, proves preparatòries, fotomuntatges originals i maquetes—, per la qual cosa aquesta exposició obre una finestra al procés creatiu del fotògraf i confirma la seva visió i el concepte de la fotografia com un mitjà expressiu que encara està per explorar. 
La mostra està integrada per 39 fotografies emmarcades als diferents barris del districte. Són imatges que ens parlen d’uns anys d’intens activisme veïnal, d’incomptables reivindicacions fetes per aconseguir millores socials i de constants exigències als poders públics perquè dotessin el conjunt del districte de serveis bàsics inexistents, i que, al mateix temps, ens acosten a escenes quotidianes de la vida a les Cases Barates o a les Cases del Governador i a les diferents obres que han anat modificant la morfologia del districte.
Giralt s’ha format com a periodista de viatges i ha trobat un llenguatge amb el qual s’estalvia més de mil paraules i si l’obligues a escollir entre les mil, et dirà que recull mons en làmines. Aquesta exposició és una selecció de la seva obra en la qual trobarem fotografies de llocs tan diversos com Madagascar, Egipte, Marroc, Indonèsia, Tailàndia i Japó.
AFTER es un documento artístico de brutal honestidad sobre una relación y una sexualidad, de sus idas y venidas durante el período en el cual el enamoramiento se vuelve cotidiano y el ritmo sexual, repetitivo. El observador queda atrapado en una aventura visual empapada, a la vez, de euforia y de condena. Deja al voyeur como a su objeto de estudio: sin aliento y pensativo. AFTER empezó hace dos años y medio con dos instantáneas inocentes e impulsivas, y acabó como un riguroso retrato artístico. El proyecto reúne un total de 250 fotografías de la novia del fotógrafo, retratada inmediatamente después del sexo.
En «Anagnórisis», Solsona trata de acercarse, a través de un diario de cuerpos y ambientes íntimos, a sus propias inquietudes existenciales. Se trata de un proceso de autoconocimiento que deriva de la palabra “anagnórisis” (del griego antiguo, “reconocimiento”). Plagado por planos medios, referentes pictóricos y ensoñación, su universo de edificios, muros, ventanas, cortinas y ambientes nocturnos, se convierte en un escenario de exhibicionismo, perturbación y finalmente liberación. «Anagnórisis» transmite una sensualidad cinematográfica sin distanciarse nunca de la marcada influencia de autores como Paulo Nozolino, Antoine d’Agata y Michael Ackermann.