En el marc del cicle «Ni genis ni muses. Parelles artístiques del s.XX», el proper dilluns 23 d’octubre a les 19.30 h tindrà lloc al Centre Cívic Urgell la conferència «Gerda Taro i Robert Capa. Fotografia, compromís i oblit», a càrrec d’Emma F. Parcerisa, co-fundadora d’ANDRONAcultura.
L’agost de 1936 Gerta Pohorylle i André Friedmann arribaven a Barcelona sota els pseudònims de Gerda Taro i Robert Capa. Amb les seves Leica i Rolleiflex immortalitzaren l’eufòria revolucionaria del 36 i la Guerra Civil des del bàndol republicà. Les seves imatges de la vida, la fam, els estralls dels bombardeigs o la mobilització i implicació de les dones a la rereguarda, així com dels milicians i les milicianes al front de batalla, són avui un testimoni fonamental de les esperances de canvi, l’horror i la derrota viscudes durant el conflicte.
L’experiència de Gerda Taro com a fotoperiodista fou curta però intensa i absolutament significativa, doncs ella fou una de les primeres dones en fotografiar el camp de batalla d’una guerra que també acabà amb la seva vida prematurament. Malgrat la importància del seu treball i la seva insòlita trajectòria, l’obra de Taro ha restat durant temps oblidada sota l’ombra de Robert Capa, nom comercial amb el que també ella va signar moltes vegades les seves fotografies.
En aquesta xerrada s’aprofundirà en l’experiència i les imatges de Taro i Capa durant la guerra posant especial èmfasi en la posterior recuperació i valoració de la seva obra.
Data: Dilluns 23 d’octubre a les 19.30 h
Horari: A les 19h
Lloc: Centre Cívic Urgell, C/ Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
“Hotel, dulce hotel” es un proyecto fotográfico documental de recopilación taxonómica de interiores de habitaciones y dependencias de hoteles realizado en más de sesenta países de los cinco continentes. Se trata de una serie que reflexiona sobre algunos aspectos antropológicos del viaje tales como la soledad, la complicidad del viajero con un espacio de transición que se convierte en hogar o refugio temporal, el fenómeno del neonomadismo contemporáneo o la relación del huésped con el mundo exterior a través de la tecnología. Basculando en la polaridad dentro/fuera, la gran variedad y eclecticismo de espacios nos dirige hacia una cierta sociología del viaje, que se extrae a su vez de la propia estética del hotel, unas veces aséptica, otras excesiva. 
La muestra reúne el trabajo documental que Léonard realizó en diciembre de 1943 para narrar el paso por España de miles de jóvenes franceses que trataban de huir del fascismo para incorporarse a filas en el norte de África. Es uno de los poquísimos testimonios gráficos que existen de este momento histórico. Se trata de un conjunto de fotografías de un convoy de refugiados, en su mayoría franceses, que llegaron de diferentes puntos de la geografía española, primero a Madrid y finalmente a Málaga, donde embarcaron hacia África y la libertad, el 29 de diciembre de 1943.
L’estiu de 2015 Eyad Abou Kasem va deixar casa seva a Síria per anar a Europa, a Alemanya concretament, on va sol·licitar asil. Un cop arribat al camp de refugiats de Würzburg, a Baviera, va començar un diari fotogràfic amb una petita camèra digital per mostrar els seus sentiments. D’aquesta manera va voler descriure la seva nova situació com a refugiat, que també pot reflectir les emocions dels refugiats en general.
«Christian» es el resultado de un foto reportaje de larga duración, que realiza su autor a lo largo de dos años, en el que se muestra cómo es la vida de un niño y su entorno familiar cuando éste padece una recaída de cáncer, el cual ya había superado hacía un año.