«On Photography» (Sobre la fotografia, 1977), l’emblemàtic assaig de Susan Sontag, serveix com a títol i com a invocació per a «Sobre la fotografia. En diàleg», un cicle de converses entre fotògrafes que desenvolupen la seva obra en contextos nacionals i internacionals molt diferents que organitza La Virreina Centre de la Imatge.
La idea és posar en relació pràctiques diferents, així com posicionaments i paradigmes oposats, però també complementaris. S’entén que en l’enunciació de l’obra d’un artista hi ha una manera de construir esfera pública, una manera d’exposar-se i dirimir, col·lectivament, quin és l’horitzó d’una producció, el seu missatge, però sobretot el seu encaix comunitari.
El proper dijous 31 de maig a les 19h tindrà lloc la cinquena sessió del cicle amb la participació de Anna Malagrida i Elisenda Pons.
Anna Malagrida és fotògrafa i videasta. La seva obra s’estructura mitjançant una poètica de l’oposició entre interior i exterior, opacitat i transparència. El seu treball planteja una reflexió sobre el medi fotogràfic mateix i sobre la seva vinculació amb el context social en què es generen les imatges. El 2005 obté el Prix au Projet dels Rencontres Internationales de la Photographie d’Arles i el 2016, la Carte Blanche PMU per dur a terme un projecte específic al Centre Pompidou de París. Actualment prepara una exposició de vídeo per a la Galeria 6 de l’IVAM. Ha exposat de manera individual al FRAC PACA de Marsella, a la Fundació MAPFRE de Madrid, al MAC Gas Natural Fenosa de la Corunya i a la Galleria Civica-Palazzina dei Giardini de Mòdena (Itàlia), i ha participat en projectes col·lectius al Kulturhuset Stadsteatern d’Estocolm, la Fundació Cisneros de Miami, el Fotomuseum Den Haag (la Haia) o la KunstFilmBiennale de Colònia. La seva obra forma part de col·leccions com el Centre Pompidou (París), el Magasin III (Suècia), el MACBA (Barcelona), el FRAC PACA (Marsella), el MAC Gas Natural Fenosa (La Corunya), el MUSAC (Lleó), l’Artium (Vitòria), les fundacions MAPFRE, “la Caixa” i la Fundació Vila Casas, Project 42 (Istanbul) o el Kawasaki City Museum (Japó), entre d’altres.
Elisenda Pons va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, i Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Fa 29 anys que fa fotografies, cobreix la informació diària i fa reportatges per a El Periódico de Catalunya. Col·labora amb diverses ONG, com ara Ojos del Mundo, Arquitectes sense Fronteres, PSV, la Fundació Ramon Martí i Bonet, i documenta el seu treball d’ajuda al tercer món a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia. Crea la seva obra personal exposant en galeries. Ha fet més de 20 exposicions a llocs com la Fundació Calouste Gulbenkian de Lisboa, el Palau Robert i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Ha participat en projectes col·lectius i en la publicació d’algun llibre. Des de l’any 2000 i des de Barcelona, ciutat on resideix actualment, treballa nou mesos a l’any per a El Periódico de Catalunya, i ho combina amb tres mesos lliures per fer els seus projectes personals i viatjar. Ha publicat el llibre «For Sale», un recorregut pels paisatges de la crisi econòmica als Estats Units, Irlanda, Grècia, Espanya i Portugal. «For Sale» ha estat exposat dins el cicle “Fotointerpretacions” a la Biblioteca Agustí Centelles.
Data: Dijous 31 de maig de 2018
Horari: A les 19h
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Manel Armengol llegó a NY poco antes del frío invierno de 1977-78, enviado como corresponsal gráfico por un semanario español de gran tirada poco tiempo después de la muerte del dictador Franco. Pero no son los reportajes de encargo los que mostramos en esta exposición, si no aquellas imágenes que Armengol registró en sus múltiples paseos entre la depauperada zona del Bronx y la festiva concurrencia de artistas, músicos y estudiantes que se solazaban en Washington Square y el Dowtown del Village, Soho y Chinatown.
Gonzalez ha recorregut la Península Ibèrica capturant amb la seva càmera les ubicacions de fosses comunes de la guerra civil espanyola i de les zones en què es van produir les atrocitats relacionades, indrets que encara no han estat excavats o commemorats. Molts d’aquests indrets es van perdre i van restar ocults sota noves carreteres o edificis, o simplement van desaparèixer sense deixar cap rastre o senyal del seu passat cruel.
La obra de Shomei Tomatsu recorre más de seis décadas de la historia nipona. Tomatsu tenía 20 años cuando comenzó a fotografiar. La técnica no le resultaba ajena: sus dos hermanos la practicaban e incluso habían improvisado un cuarto oscuro en un armario. Cuando más tarde un profesor criticó su primera fotografía, de tono surrealista, y le invitó a tomar el camino del realismo, Tomatsu reorientó su mirada hacia la realidad. Ahí la mantendría siempre, pero de una manera extraordinariamente singular, acentuando y forzando las capacidades expresivas y comunicativas de la imagen fotográfica, explorando su potencial simbólico hasta crear una estética que, alejada conscientemente del fotoperiodismo, funda en cierto sentido una nueva forma de documentalismo.
“Île” recorre el món d’una família que fa uns anys va decidir anar-se’n a viure a una casa aïllada a la muntanya. A través de la seva intimitat, “Île” explora el que implica apostar per una vida al marge de la norma social i en contacte amb la naturalesa, aturant-se en l’encontre amb un mateix, els somnis, l’ànsia de descobrir i la identitat de família.