1a Beca Golferichs d’Arts Visuals

Golferichs centre cívic, com a projecte i servei públic, aglutina tots els estatges de la creació i difusió cultural: la formació, l’assessorament especialitzat, l’equipament de producció i postproducció, la difusió i l’exhibició. L’àmbit de les arts visuals té un espai privilegiat al centre cívic donat que s’hi donen cita: les arts multimèdia, el disseny i la il·lustració, la fotografia i les arts plàstiques.

Fent un pas més en aquest sentit, per tal de potenciar i fomentar la creació artística dins del camp de les arts visuals, Golferichs centre cívic crea la 1a Beca Golferichs d’Arts Visuals.

El període per a presentar projectes serà de l’1 de setembre al 30 d’octubre de 2009, ambdós inclosos. S’admetran projectes artístics de: vídeo, il·lustració, fotografia, animació, interactius, instal·lacions, performance o qualsevol altra proposta que fomenti la transversalitat artística.

Les beques tenen com a finalitat dur a terme les propostes. Amb aquest objectiu, els artistes becats obtindran la dotació econòmica, l’assessorament teòric i tècnic, la possibilitat de rebre formació complementària gratuïta per tal de desenvolupar el seu projecte mitjançant cursos oferts per Golferichs centre cívic i la difusió del seu treball a través d’una exposició individual.

Més informació (inscripcions, etc…) a:

1a Beca Golferichs d’Arts Visuals

“Marroc” de Lluís Salvadó

Cada vegada més proper, però encara tan llunyà i desconegut. Les imatges de l’exposició “Marroc” del fotògraf Lluís Salvadó ens endinsen en la quotidianitat d’aquest país veí: botigues i botiguers que s’obren al vianant, jardins silenciosos on descansar prop d’una font, carrerons estrets per perdre’s al cor de les medines… Una cultura fascinant sobre la que ens queda molt per descobrir.

Data: De l’1 al 31 d’agost de 2009
Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Mil cares de Barcelona

Si pensem en les grans ciutats que conformen l’imaginari col·lectiu, ens vindran al cap ràpidament els seus edificis, monuments, llocs emblemàtics… Però aquesta només és la part inert de les ciutats, les grans ciutats les fem entre tots els que hi vivim i habitem els seus espais públics.

Amb el projecte “1000 Portraits Barcelona”, els fotògrafs Gerard Franquesa i Sergi López han volgut plasmar una de les moltes representacions possibles de la ciutat de Barcelona, atorgant tot el protagonisme aquest cop als seus habitants.

Durant un cap de setmana, ambdós fotògrafs van estar recorrent els carrers de la ciutat, explicant el projecte i demanant a la gent si hi volien col·laborar, fins arribar als 1000 retrats. El resultat es pot veure ara a Flickr.

“Habaneros” de Sergi Locatelli

El trabajo “Habaneros” del fotógrafo Sergi Locatelli fue realizado en el año 2000 como consecuencia del viaje que realizó como voluntario de la Asociación de Brigadistas de Catalunya para los pueblos de Nicaragua y Cuba.

Esto le permitió ver y conocer el funcionamiento de algunas de las instituciones cubanas, como: el Poder Popular del municipio de Marianao, algunos Comités de Defensa de la Revolución (CDR), Asociaciones de mujeres, hospitales, centros psiquiátricos, fábrica de tabacos, entre otros.

El trabajo consta de dos partes, la primera es un pequeño reportaje realizado en la fábrica de tabacos Montecristo, en la que se puede ver el proceso de elaboración de los famosos cigarros habanos. La segunda parte está formada por una serie de retratos de personas a las que el fotógrafo conoció en algún momento de dicho viaje.

Fecha: Del 20 de julio al 28 de agosto de 2009
Lugar: Restaurant La Llavor dels Orígens, C/ Ramón y Cajal 12, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Fotografia a la fresca

L’associació fotogràfica TERRA de NINGÚ organitza durant aquest mes de juliol una sèrie d’activitats sota el títol “Fotografia a la fresca” al centre cívic Can Basté. Entre les activitats que es realitzaran trobem el fòrum i les projeccions, les quals es duran a terme al pati del centre cívic, mentre se sopa i es pren alguna cosa.

En el fòrum cada assistent pot participar portant una fotografia seva per a comentar amb tothom durant la projecció. L’objectiu d’aquesta activitat és opinar de forma constructiva i escoltar el que la resta d’assistents opina d’una mateixa imatge. És una forma divertida i diferent d’aprendre a veure les fotografies, mentre es pren la fresca de la nit envoltats de gent amb qui es comparteix l’afició o la professió de la fotografia.

En les projeccions es podran veure treballs fotogràfics, ja siguin individuals o col·lectius. L’objectiu d’aquesta activitat és xerrar sobre fotografia, intercanviar opinions, i descobrir com s’ha dut a terme un projecte, quines han estat les idees prèvies, les modificacions sobre el terreny i finalment la presa de decisions durant la post producció.

Més informació a:

TERRA de NINGÚ

“Arquitecturas” de Nicolas Krabal

La obra de Nicolas Krabal acerca la arquitectura al hombre. A diferencia de la escuela de Düsseldorf, iniciada por el matrimonio Becher, y continuada por Candida Höfer y Andreas Gursky entre otros, donde el espacio se define a partir de la ausencia del hombre, la obra de Krabal dota de humanidad a la arquitectura, aportando un orden de magnitud del espacio representado. Las personas se relacionan con el entorno, ya sea porque lo transitan fugazmente o bien porque lo observan con detenimiento.

Fiel a su Hasselblad, Krabal viaja por todo el mundo con la única finalidad de captar esa esencia inherente en cualquier estructura arquitectónica, bien por su simetría, bien por su sorprendente ejecución y puesta en escena.

Nicolas KrabalMás allá del prestigioso premio otorgado en Paris Photo en 2007, quizás la feria de fotografía más importante del mundo en la actualidad, Krabal busca un enfoque diferente, una calidez que contrasta con el frío blanco y negro de sus imágenes. La tensión també está presente en su última serie “Matèries Grises IV”, donde el gran espacio exterior queda sustituido por espacios interiores, inquietantes que generan cierto desasosiego en el espectador.

Poesía en blanco y negro, arquitectura de una época.

Fecha: Del 15 de julio al 3 de octubre de 2009
Lugar: Centro Médico Teknon, C/ Vilana 12, 08022 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

“Home” de Yann Arthus-Bertrand

Extraídas del primer largometraje de Yann Arthus-Bertrand, “Home”, las fotografías hechas desde el cielo de esta exposición muestran el estado actual de nuestro planeta y los desafíos que deberemos superar para protegerlo.

La película “Home” es fruto del encuentro entre Yann Arthus-Bertrand, Luc Besson y François-Henri Pinault. Su ambición común es hacer comprender y compartir los retos de nuestro planeta, así como generar una sensibilización general sobre los desafíos asociados con la responsabilidad social y medioambiental.

Fotógrafo de grandes reportajes y militante ecologista, Yann Arthus-Bertrand ha consagrado su carrera a informar a un gran número de ciudadanos sobre el futuro del planeta, proponiendo respuestas concretas, que permitirán situar la ecología en el corazón de las conciencias y despertar las responsabilidades colectivas e individuales.

En 1991, creó Altitude, la primera agencia de fotografía aérea, para mostrar la belleza de la tierra mediante imágenes y, de este modo, hacer comprender la importancia de conservarla. Numerosos libros y exposiciones nacieron a raíz de este proyecto: “La Tierra vista desde el cielo”, “Animales”, “Caballos”, “365 días para reflexionar sobre nuestra Tierra”, así como una serie documental emitida por la cadena de televisión France 2, “Vu du ciel”, que se exporta actualmente a 35 países del mundo.

Con la fundación de la asociación Goodplanet.org y el programa Action Carbone, estructura y perpetúa sus acciones de sensibilización sobre las problemáticas ecológicas y propone soluciones concretas para alcanzar una forma de vida más respetuosa con el planeta y sus habitantes.

Fecha: Del 1 de julio al 31 de agosto de 2009
Lugar: Fnac Triangle, Plaça Catalunya 4, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Exposició “Jo mateix i l’altre”

La fotografia a l’Índia ha tingut i té avui dia gran rellevància. Exposicions col·lectives significatives han mostrat aquests darrers anys el panorama dels artistes plàstics a l’Índia actual. Tanmateix, aquesta és la primera vegada que es presenta una exposició exclusivament centrada en el mitjà fotogràfic.

“Jo mateix i l’altre” presenta una visió de la pràctica fotogràfica a l’Índia amb els treballs de 16 fotògrafs per mitjà de 250 obres. L’exposició se situa en l’entramat extremadament complex de la vida contemporània d’aquest país asiàtic i explora el retrat com a senyal d’identitat i principal vehicle de significat.

“Jo mateix i l’altre” se centra en l'”aspecte binari” de la mirada fotogràfica; la noció d’ipseïtat i de com aquesta s’ha vist enquadrada en un mapa d’identitats. L’exposició s’agrupa al voltant de dues àrees: els autoretrats, en què el fotògraf interpreta performances o jocs de rol, i les fotografies, que capten la idea de ‘l’altre’, no ‘l’altre etnogràfic’, sinó el que reuneix, documenta o descriu grups socials, qüestionant l’entorn i la societat de la qual formen part.

Els fotògrafs seleccionats provenen de diferents àmbits de la fotografia, com el fotoperiodisme, o són documentalistes o artistes plàstics, per als qui la utilització del mitjà fotogràfic és essencial en la seva obra. Cadascun d’ells està representat per obres que són fragments de sèries o sèries completes, cosa que ens permet aprofundir en el tema que desenvolupen, així com també en el seu significat.

Des de la introducció del mitjà a l’Índia, a mitjan segle XIX, i fins a final dels anys 70 del segle XX, hi va haver fotògrafs que van acollir la fotografia com a vocació o passatemps. Aquestes són imatges, recuperades recentment de vells arxius, d’una qualitat poètica excepcional i fetes normalment dins del cercle familiar. L’exposició presenta dos fotògrafs per mitjà d’una selecció de retrats als seus fills: Richard Bartholomew (1926-1985) i Umrao Singh Sher-Gil (1870-1954). Aquest últim, pioner en el gènere de la mise-en-scène a l’Índia, també, a manera de pròleg, inicia l’exposició amb una selecció de 30 autoretrats, fotografies vintage (còpies d’època).

“Jo mateix i l’altre” ens ofereix una nova escena oberta al diàleg i recull les diferents realitats d’un país a través de la mirada d’alguns dels seus artistes més representatius.

Data: Del 10 de juliol al 27 de setembre de 2009
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

“Iraquians” de Sergi Reboredo

L’exposició “Iraquians” del fotoperiodista Sergi Reboredo mostra la vida quotidiana de la població civil a l’Iraq, malgrat la situació de conflicte. Les fotografies, fetes entre el desembre de 2003 i el gener de 2004, volen aportar una visió humana que fugi dels estereotips més bèl·lics del conflicte que es mostren als mitjans de comunicació.

Més enllà dels efectes de la guerra, els iraquians busquen la manera de viure amb normalitat. La mostra és un reflex de com la seva vida continua girant entorn dels mercats, les botigues, els restaurants, les perruqueries… Una vida en què la família i, especialment, els infants adquireixen un paper primordial.

Data: Del 3 de juliol al 3 de setembre de 2009
Lloc: Institut Català Internacional per la Pau, Gran Via de les Corts Catalanes 658, 08010 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposició de Gerda Taro

Per primer cop a Espanya el MNAC, en una coproducció amb l’ICP, presenta una exposició retrospectiva de la fotògrafa Gerda Taro, una dona pionera en el fotoperiodisme de guerra i companya sentimental de Robert Capa. L’exposició, que reuneix 83 fotografies i altre material documental mostra l’enorme qualitat estètica dels seus treballs el seu interès històric, i la seva sensibilitat per captar la cara humana del conflicte bèl·lic. L’exposició situa en el seu context l’obra de Taro i ens descobreix i reivindica la figura d’una fotògrafa que s’ha mantingut a l’ombra de Robert Capa, de qui va aprendre la tècnica fotogràfica. Juntament amb ell, Taro va venir a Espanya i va fer de cronista gràfica de la Guerra Civil per a publicacions com ara Vu, Regards, Ce Soir, Voilà o Match. Tots dos van cobrir el conflicte bèl·lic als fronts d’Andalusia, Madrid, Aragó, Guadarrama, Toledo i Terol, així com l’acomiadament de les brigades internacionals i la caiguda de Barcelona. Gerda Taro va morir l’any 1937 a la batalla de Brunete, tornant del front, esclafada per un tanc.

Taro es va avançar a l’obra d’altres fotògrafes que van cobrir posteriorment la Segona Guerra Mundial, com ara Lee Miller o Margareth Bourke White, en fer fotografies al costat dels soldats, al camp de batalla i a les trinxeres.

L’any 1934, quan va conèixer Endre Enrö Friedmann a París, va canviar-se el nom (en homenatge a l’artista japonés Taro Okamoto) i va concebre juntament amb el seu company canviar el d’ell pel de Robert Capa. D’aquesta manera inventaven la fictícia figura d’un reporter nordamericà sota el nom del qual podrien vendre les seves fotografies al triple del preu habitual.

Data: Del 7 de juliol al 27 de setembre de 2009
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

Exposició “Això és la guerra! Robert Capa en acció”

L’exposició “Això és la guerra! Robert Capa en acció” és un projecte itinerant que fins ara s’ha pogut veure a Nova York i Londres, entre altres ciutats. Presentarà cent cinquanta fotografies realitzades per Capa en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40 arreu del món i que l’han convertit en un dels fotògrafs més cèlebres del segle XX.

Robert Capa (el seu nom real era Endre Enrö Friedmann, Budapest 1913 – Thai Binh, Indoxina, 1954) va realitzar a la Guerra Civil espanyola algunes de les imatges més famoses del conflicte, com ara “Mort d’un milicià”, instantània del moment en el qual un milicià republicà cau ferit de mort a Cerro Muriano (Còrdova), i que potser sigui una de les fotografies de guerra més emblemàtiques de la història.

Acabada la Guerra Civil espanyola, entre 1939 i 1940, Capa va cobrir altres episodis bèl·lics, com la invasió japonesa de la Xina i va fotografiar alguns dels escenaris i moments històrics de la Segona Guerra Mundial. Va ser espectador d’excepció del desembarcament de les tropes aliades a Normandia en l’anomenat Dia D i de l’entrada de les tropes nord-americanes a Leipzig.

Capa fou un dels pioners en adoptar l’ús de càmeres de petit tamany, com la famosa Leica, que permetien una gran mobilitat. D’aquesta manera va poder fer fotografies en primera línia de foc i compartir l’experiència dels soldats a les trinxeres del front.

El 1947 va fundar a París l’agència de fotògrafs Magnum amb Henri Cartier Bresson, David Seymour “Chim” i George Rodger. El 1954 va acceptar un encàrrec de la revista Life per anar a Indoxina, on va morir en trepitjar una mina.

L’exposició es completarà amb un important conjunt documental (25 revistes i 10 cartes) que contribuirà a contextualitzar el seu treball i el ressò que va tenir als mitjans de l’època.

Data: Del 7 de juliol al 27 de setembre de 2009
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament