Barcelona Photobloggers

El Museu d’Història de Catalunya i Unió de Pagesos de Catalunya presenten l’exposició «Catalunya terra pagesa», una mostra que ens endinsa a descobrir l’espai agrari de Catalunya, retratat a partir de la visió particular d’una desena de fotògrafs. L’experiència fotogràfica es desenvolupa coincidint amb el 35è aniversari d’Unió de Pagesos de Catalunya i amb l’objectiu de fomentar l’equilibri econòmic entre el món urbà i agrícola que sovint es troba en una situació massa descompensat a favor dels interessos de les ciutats. S’intenta també transmetre mitjançant aquestes fotografies, valors molt presents en el debat actual com el de la sostenibilitat i la consciència ecològica.

Mariano Cebolla, Josep M. Coll, Domènec Freixedes, Xavier Jubierre, Javi Martín, Maite Moné, Josep de Moner, Montse Riera, Jordi Rull i Àngel Vilà han estats els encarregats de recórrer Catalunya per prendre les instantànies sobre la fisonomia sempre canviant de les terres, dels pagesos treballant en les seves produccions agrícoles, i també la vida quotidiana d’aquestes persones que han contribuït a la conservació de costums i tradicions que formen part de la nostra cultura catalana.

Data: Del 9 de desembre de 2009 al 24 de gener de 2010
Lloc: Museu d’Història de Catalunya, Pl. Pau Vila 3, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

Como artista Robert Berlin siempre ha concebido la fotografía como si fuese pintura, la que fue su primera técnica. Para él la cámara es un instrumento similar a los pinceles. La imagen captada suele ser un punto de partida para futuras experiencias, y en particular en esos estudios de series de movimientos, capturados de bailes flamencos en Sevilla. A su parecer la esencia de la imagen es la suma de la forma, más la investigación del color, más el movimiento en sí mismo. El resultado es algo ambiguo y pretende animar al observador a participar en sus interpretaciones.

Fecha: Del 12 de diciembre de 2009 al 30 de enero de 2010
Lugar: Galería Contrast, C/ Consell de Cent 281, 08011 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

John Frederick Anderson llegó a Barcelona en 2002 desde Bristol movido por la voluntad de llevar a cabo, entre otros, un proyecto de carácter artístico basado en el plan urbanístico de Ildefons Cerdà. El proyecto en cuestión, bautizado como «Cuadrícula Barcelona», se desarrolló a lo largo de cuatro años (2003-2007) y parte del mismo fue publicado en el suplemento «Culturas» del diario La Vanguardia. Las treinta imágenes de la serie exploran los principales ejes del Plan de Ildefons Cerdà (la plaça de les Glòries, la Gran Via, la Diagonal, la plaça d’Espanya o el Paral·lel), pero también se adentran en Ciutat Vella, fuente original de la inspiración de Cerdà, para redescubrir allí nuevas formas orgánicas y texturas variadas, bellísimos vestigios y evidencias de vida que sus ciudadanos quisieron grabar en la superficie de sus paredes como un legado de futuro.

Para elaborar la serie ha utilizado una cámara de exposición múltiple con placas fotográficas de 10 x 12. En cada placa pueden llegar a combinarse hasta cinco exposiciones distintas. De este modo, el fotógrafo confecciona imágenes particulares mediante la superposición fotográfica de plantillas, texturas de muy diversa procedencia y dibujos que se han ido encontrando en la piel de la ciudad y que en algunos casos se remontan a la época romana. El criterio que inspira todas estas imágenes es el mismo: recrear la cuadrícula de Cerdà a partir de elementos visuales de la propia ciudad. La serie se presenta en ediciones limitadas con impresiones de tipo C de 125 x 100 cm.

«Cuadrícula Barcelona» es la primera fase de un proyecto más amplio que John Frederick Anderson desarrollará en torno a la filosofía de la «ciudad orgánica» tal como esta llegó a culminarse en el siglo XIX. Le seguirán Chicago, Buenos Aires y Kyoto.

Fecha: Del 11 de diciembre de 2009 al 30 de enero de 2010
Lugar: Espacio 1 de Kowasa Gallery, C/ Mallorca 235, 08008 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Al cabo de 15 años, los recuerdos se materializan en un impresionante portafolio en el que, mediante un especial postratamiento químico, se vuelven aún más tormentosos. Robert Marnika, equipado contra su voluntad con un arma en medio de una dramática situación, prefiere realizar fotografías con su inseparable cámara, escondida en su chaqueta, para desvelar con valentía ciertas verdades inconvenientes a los ojos de algunos.

El autor, superando su estado de turbación, obtuvo fotografías que van más allá de una simple representación de los hechos, y a través de este trabajo excepcionalmente apropiado y expresivo se pregunta a sí mismo acerca de los traumas que ha generado el conflicto.

La escena de golpes indiscriminados contra civiles, contra sus casas y sus iglesias, y la rabia ante la pérdida de amigos-enemigos que luchaban detrás de las líneas enemigas, dejan lugar para la consternación y la reflexión sobre la intolerable maldad de los humanos.

Además de constatar los hechos, «Fragmentos de un recuerdo» nos obliga a pensar acerca de una barbarie que nos devuelve a un pasado sólo aparentemente enterrado y nos fuerza a reflexionar sobre la brutalidad de una humanidad que no ha aprendido nada de la historia.

Marnika no se queda al borde del precipicio, sino que se adentra en la catástrofe, remueve las pilas de escombros y los explora. Ha sido testigo de la tragedia que ha ocurrido en su tierra, y su perspectiva es la de una persona sensible y frustrada que teme el retorno de aquellos momentos de angustia.

Fecha: Del 11 de diciembre de 2009 al 30 de enero de 2010
Lugar: Espacio 2 de Kowasa Gallery, C/ Mallorca 235, 08008 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Ésser, mirar i celebrar són tres àmbits humans. Són tres accions que ens uneixen perquè en elles hi coincidim. Són trets de formes diferents de fer el mateix: viure. I és pel fet de mirar i celebrar la vida que existeix aquesta exposició, que va néixer de la mirada reflexiva davant l’obra de dos fotògrafs i de la passió pels encontres. Va començar com un diàleg entre dues formes de mirar el món darrera un objectiu i dues formes de mirar les fotografies resultants d’aquest mirar. El diàleg va apropar qui es coneixia i qui no i llavors tot es va començar a veure diferent. El mirar dialògic transforma qui mira mentre exercita aquest mirar. En el moment de la tria per a l’exposició, les fotografies van començar a situar-se on són de forma natural per mostrar-nos que allò que és diferent allà o aquí, a Catalunya o a Brasil, és el mateix, en el fons. És la humanitat que expressa les seves coincidències a partir de les seves diferències. L’ésser humà quan és, quan mira, quan celebra, ho fa a partir dels seus propis paràmetres culturals. Però si s’analitza una mica més podem veure que aquestes diferències són riqueses d’un fons comú, d’una necessitat humana de ser qui s’és, de mirar i admirar la natura, de celebrar i de gaudir de la vida. Les fotografies, estan disposades de tal manera que són petits encontres entre aquests humans que habiten les imatges. Aquest humans que no es coneixen entre ells, però que comparteixen l’existència i el pas humà per la Terra.

Marcelo Aurelio és argentí i viu a Terrassa. Va ser aquí que, ja fa uns anys, es va descobrir com a fotògraf. Des de llavors porta sempre amb ell la càmera enganxada al cos, i des d’ella veu el món. Retrata moments, sentiments, actituds, buits que no escapen a la seva mirada i queden congelats en píxels. Vida, descarnada a vegades, colors i textures socials entren pel seu objectiu. Las seves escenes han estat capturades a diferents llocs de Catalunya.

Marcílio Gazzinelli és brasiler i viu a Belo Horizonte. Porta anys fotografiant persones i paisatges de Brasil des de diferents perspectives, ja sigui a peu o des d’un helicòpter. Observador incansable és també un experimentador del procés i de les transformacions tècniques fotogràfiques. Mostra un Brasil gris on només hi ha colors i un Brasil de colors on normalment només es veu l’exuberància de la nuesa femenina. La forma de tractar les seves fotografies descobreix imatges no vistes, una realitat sense estereotips.

Fotos i textos són un diàleg a quatre bandes: dos fotògrafs i dos pensadors, Angélica Sátiro i Félix de Castro, es connecten a l’exposició. Com esperits lliures, les fotografies han fet un passeig pel nostre pensament apariant-se per motius diferents (intuïció, atracció d’oposats, analogia o senzillament “perquè sí”, com els nens que accepten el món sense raons). Les fotografies es van posar a parlar i les paraules en forma d’aforismes van començar a sortir com marques d’aigua, quasi invisibles. Ara, les paraules, dialogant en paral·lel, es disposen a interactuar amb aquelles mirades desitjoses d’escoltar la veu de la invisibilitat de les inquietes idees. Aquí és el torn de qui visita l’exposició. Amb la porta oberta, i tot i que arribi quan el diàleg ja ha començat, es convida l’estrany que passi, miri i conversi amb les imatges, els textos, amb ell mateix i amb qui tingui al seu costat. És hora de dialogar. És hora de ser, mirar i celebrar.

Aquesta exposició, organitzada per l’associació cultural CREARMUNDOS, forma part del projecte Diálogo Visual (iniciat el 2008 amb una exposició dels mateixos autors) dins el Congrés Internacional de Creativitat i Innovació (CICI). Té com a objectiu apropar formes diferents de veure el món, plàstiques i literàries, a través del pensament en moviment dialògic. Tot per provocar encontres entre les obres, els visitants i les cultures representades.

Aquesta mostra s’inaugurarà l’11 de desembre a les 20h, i l’horari per visitar-la el 12 de desembre serà de 17 a 21h.

Data: 11 i 12 de desembre de 2009
Lloc: Cotxeres del Palau Robert, Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La Galería Tagomago presenta la singular exposición de Patrick Bailly-Maître-Grand, un conjunto de 54 fotografías inéditas que abarca desde los años ochenta hasta 2008, y en la que el autor expone obras analógicas, compuestas de negros y blancos, asociadas a las tecnologías más complejas, originales y antiguas como el daguerrotipo, la perifotografía, la strobofotografía, las monotipias directas, los rayogramas y otras invenciones llegadas de su fantasía más desenfadada.

No es la primera vez que Patrick Bailly-Maître-Grand muestra su trabajo en Barcelona, en 1988 expuso durante la Primavera Fotográfica con la muestra «Una plaza de Barcelona», donde reprodujo con una cámara del siglo pasado, un momento histórico de este país, la obtención de la primera foto española en la Plaça Palau de Barcelona. Esta hazaña fue obra en 1939 de Ramon Alabern i Cases y Pere Felip Monlau, y 149 años más tarde, Patrick Bailly-Maître-Grand revivió ese instante fotografiándolo con el método daguerrotipo, y haciendo de ello una hecho inolvidable para muchos.

Fecha: Del 10 de diciembre de 2009 al 30 de enero de 2010
Lugar: Galería Tagomago, C/ Santa Teresa 3, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita