El Cercle Artístic de Sant Lluc presenta una exposició integrada per dues col·leccions d’imatges pràcticament inèdites realitzades durant les primeres dècades del segle XX, procedents del Fons de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
Amb aquesta iniciativa volen retre un homenatge a l’agrupació fotogràfica senyera de Catalunya, entitat fundada l’any 1923 amb la finalitat de fomentar i divulgar l’art de la fotografia en totes les seves vessants, sota l’impuls de noms tan importants de la fotografia catalana com Joaquim Pla Janini, Emili Godes, Pere Català Pic, Otto Lloyd, Agustí Centelles, Antoni Campañà o Salvador Lluch, entre d’altres.
Tot i la cura i els esforços que l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya dedica a la recerca i la conservació del seu gran arxiu d’imatges, moltes d’aquestes fotografies encara romanen anònimes. Malauradament, molts dels materials fotogràfics antics, integrats per fràgils negatius de vidre –i poc documentats–, varen patir les conseqüències de les vicissituds ocorregudes al nostre país durant la primera meitat del segle. El nostre antic patrimoni fotogràfic tampoc no va escapar de la dispersió, l’espoli o destrucció material, mentre les imatges posteriors a la Guerra Civil estan documentades.
Aquesta exposició ens permet esbrinar l’evolució de la fotografia durant la primera part del segle XX, que en els inicis, era de caràcter purament documental però ben aviat va anar a la recerca d’un llenguatge propi que li va permetre alliberar-se de la mera funció notarial.
Data: Del 13 desembre de 2011 al 14 gener de 2012
Lloc: Cercle Artistic De Sant Lluc, C/ Mercaders 42, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
En «Nature Morte», la representación naturalista de los objetos facilitada por la fotografía queda subordinada al cuidadoso estudio de la luz, del mismo modo que en el bodegón italiano pero sin la exuberancia ni profusión de elementos que serían propios de éste. La formulación compositiva se basa, por el contrario, en la austeridad formal que proporcionan unos pocos objetos en estudiada disposición, aunque sin llegar nunca al rigor lineal de algunos bodegones españoles. Por su parte, la búsqueda de un efecto teatral en la puesta en escena, tan característica del Barroco, queda sujeta también a una transformación evolutiva al incluir la figura humana en las composiciones. Se amplía de este modo la dimensión puramente inanimada del bodegón, humanizándolo y propiciando una nueva experiencia visual del antiguo código pictórico, así como la posibilidad de generar nuevos planteamientos en la interpretación alegórica de la escena representada.