El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Fundació Photographic Social Vision presenten per primera vegada a Barcelona una selecció d’exposicions de Visa pour l’Image, el festival professional de més prestigi en el sector de la fotografia documental internacional. Amb més de 170 fotografies, la mostra “Més fotoperiodisme” destaca per la diversitat dels gèneres fotogràfics seleccionats i l’actualitat que retraten, oferint al públic la possibilitat d’aprofundir en quatre esdeveniments de l’any passat que van ser notícia, com el tsunami al Japó, la primavera àrab, la narcocultura a Mèxic o la vida quotidiana d’una dona mutilada i lluitadora a Uganda.
El 1989 Jean-François Leroy va crear Visa pour l’Image amb l’objectiu de reunir tots els professionals de la fotografia de premsa. El festival s’ha convertit, any rere any, en una cita ineludible per als apassionats de la fotografia i reuneix milers de visitants, tant professionals com públic en general, que comparteixen la mateixa vocació pel fotoperiodisme. Durant el festival, la fotografia inunda tot tipus d’espais urbans on es visiten exposicions de reportatges realitzats per fotoperiodistes d’arreu del món, a més de la possibilitat de gaudir de projeccions al carrer i col·loquis. Visa pour l’Image és, juntament amb el prestigiós certamen de fotoperiodisme World Press Photo, un dels referents més importants de la fotografia internacional i en l’última edició ha congregat més de 225.000 visitants, 3.000 professionals i 8.000 escolars en menys d’un mes.
La Fundació Photographic Social Vision, que es va encarregar al setembre de seleccionar quatre reportatges complets d’entre tots els que es van exposar en l’edició del 2011, en destaca la gran oportunitat d’aportar al públic més eines de reflexió que convidin a aprofundir sobre temes d’actualitat. Les quatre mostres triades són documents gràfics excepcionals del que s’ha viscut en tres continents al llarg del 2011.
El treball “Em dic Filda Adoch” de la fotógrafa Martina Bacigalupo retrata el dia a dia d’una dona del districte de Gulu (nord d’Uganda) i mostra el patiment dels seus habitants. En aquesta zona, des de fa més de vint anys, hi ha un conflicte armat entre l’exèrcit ugandès i l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA) que molts han qualificat com «la pitjor crisi humanitària oblidada per la resta del món»”. Aquest treball narra una història de resistència silenciosa i admirable.
Quan les protestes en el món àrab van començar a desafiar els règims en el poder, Yuri Kozyrev es va desplaçar fins a Egipte per documentar-ne la situació. Després va viatjar a Bahrein i a Líbia durant dos mesos com a enviat especial del Time Magazine. Yuri ja havia viatjat al Iemen al desembre del 2010. Les fotografies que va fer-hi aleshores reflecteixen una calma aparent, desmentida pels esdeveniments recents.
Darrere de les estadístiques de morts provocades pel tràfic de drogues, esmentades incansablement, s’amaga una realitat social molt més àmplia de la qual es parla poc, malgrat que afecta milions de mexicans i de llatinoamericans. Per a molts, els narcotraficants representen l’únic model possible de fama i d’èxit. De l’avarícia, les drogues i la violència sorgeix una nova cultura: la narcocultura. Les fotografies de Shaul Schwarz, amb un punt de vista sarcàstic i irònic, ens revelen la cultura compartida per milions de mexicans i llatinoamericans involucrats o afectats pel tràfic de drogues i, per damunt de tot, per l’atractiu «narcoluxe».
11 de març. La terra tremola al Japó. Un terratrèmol sacseja l’illa de manera escruixidora. La seva magnitud és gairebé de 9 en l’escala de Richter. Es tracta del sisme de més magnitud que els japonesos han conegut mai. Uns instants després, un tsunami arrasa la costa. Les ones arriben als 10 o fins i tot als 20 metres d’alçada… Les xifres ja no tenen importància. L’aigua destrueix tot al seu pas: cotxes, edificis, cases. És un absolut desastre. Una ona danya els circuits de refrigeració de la central nuclear de Fukushima. El malson comença… El resultat: uns 25.000 morts i desapareguts. Les conseqüències d’aquesta catàstrofe encara estan per determinar. “Japó, març del 2011” és una selecció realitzada per la revista Days Japan que recull l’obra de més de quaranta fotògrafs japonesos sobre les conseqüències de la catàstrofe.
Data: De l’1 de març al 3 de juny de 2012
Lloc: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament
La galería ARTlinavalero inaugura mañana jueves 23 de febrero a las 19.30h la exposición “Entre sonidos, el silencio” del fotógrafo Albert Giralt, más conocido como 
L’exposició “Iñaki Bonillas. Arxiu J. R. Plaza” reuneix per primer cop els treballs que des de l’any 2003 ha creat l’artista Iñaki Bonillas (Ciutat de Mèxic, 1981) a partir dels diferents usos que ha donat a l’arxiu, principalment fotogràfic, que va heretar del seu avi matern, José María Rodríguez Plaza, un fotògraf amateur que, a banda d’ocupar-se d’aglutinar la història visual de la seva família –un recorregut de més d’un segle d’imatges agrupades amb cura en 30 carpetes i unes altres tantes capses de diapositives–, es va donar a la curiosa tasca de retratar-se a si mateix quasi sense descans.
L’any 2005 el fotògraf 
