L’Espai Fotogràfic Can Basté i el festival Outono Fotográfico presenten el proper dijous 20 de setembre a les 20h l’exposició «Ocultacions i inexistències». La mostra, comissariada per Xosé Lois Vázquez, recull els treballs dels fotògrafs Mati Álvarez Rodríguez, Javier Álvarez Soto, Emilio Araúxo, Emilio Cendón González, Daniel Díaz Trigo, Federico García Cabezón, Carolina Martínez Rodríguez, María Meseguer, Vítor Nieves, Carme Nogueira, José Paz, Sara Sapetti, Alba Vázquez Carpentier i Marta Villoslada.
El lloc de llocs, la ciutat, conserva en el centre primigeni o nous centres circumvalants, les seus econòmica, política, jurídica, mercantil i religiosa. Les activitats que no es consideren atractives estètica o moralment són centrifugades fora dels límits successius de la ciutat. També ocultes, fora de la vista, queden estructures funcionals sense estatus canònic de belles.
L’acció productiva genera el mateix resultat centrífug amb l’ésser productor. En el centre rendible només cap un petit grup, i la resta, per capes de pobresa, es va establint com pot fins a arribar al límit de la marginalitat. En general, la distància física és econòmica, el confinament decreta la inexistència d’alguns aspectes de la vida social; els blinden enfront de col·lectius o llocs; però no només: la pràctica automàtica de les regles dins-fora s’exacerba com a garant de l’estabilitat decretant fins i tot la inexistència de certes pràctiques privades o íntimes.
L’aproximació al lletgisme pot fer-se intentant aguaitar com està el nostre conflicte ètic amb les regles dins-fora del lloc, i para això res millor que furgar en l’ocult, en l’inexistent, en el que les regles consideren poc decorós, ja sigui dins de l’habitatge o fora d’ell, en l’àmbit privat o no de pràctica social, constructiu o paisatgístic. Potser puguem veure si comencem a enviar-ho gairebé tot el més enllà del fora.
Aquesta va ser la pretensió de la proposta «Ocultacions i inexistències» que es va fer a un grup de set fotògrafes i set fotògrafs: que des de la reflexió artística sabessin desvetllar-nos formes noves de veure l’estat de la qüestió, de vegades a través de la poesia i unes altres del rigor gairebé antropològic.
Aquesta exposició va ser censurada per la patrocinadora, l’exconsellera nacionalista d’habitatge i sòl de la Xunta de Galícia, acció coral en la qual va intervenir activament el seu equip de col·laboradores directes que van intervenir com subcensores i portaveus. El fet va ocórrer exactament el dia 23 d’abril de 2007 a les 12:00 hores. Es tractava d’imposar la supressió dels bodegons de joguines eròtiques de la fotògrafa Sara Sapetti tant al catàleg com en la pròpia exposició, supressió a la qual es va oposar frontalment el comissari. Va ser la culminació del projecte expositiu i va demostrar la pertinència del mateix. Les dades curriculars de les/els artistes són exactament els mateixos que apareixien al catàleg censurat.
Data: Del 20 de setembre al 27 d’octubre de 2012
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
En 1957 el fotógrafo Leopoldo Pomés recibió su primer encargo importante por parte del editor Carlos Barral, que quería publicar un libro fotográfico sobre Barcelona. De este modo, durante más de un año Pomés recorrió la ciudad con el objetivo de retratarla en su totalidad, “desde el centro hasta los límites, desde la ciudad visible hasta la invisible”. Sin embargo, el proyecto no salió adelante a pesar de que Pomés ya había colaborado con la editorial en la producción de la portada del libro “La conciencia de Zeno” de Italo Svevo. 55 años después, y a raíz del encuentro del experto y crítico de arte Juan Manuel Bonet con el propio Pomés, nace el proyecto “Barcelona 1957. Leopoldo Pomés” que consiste en una exposición antológica y un fotolibro que recupera en unas 80 instantáneas la serie que el fotógrafo realizó de Barcelona, algunas de ellas convertidas en iconos de la obra de Pomés, y otras inéditas. Un relato de una época que destaca por su atemporalidad al mismo tiempo que por su belleza estética, que reside en la naturalidad y aparente sencillez de la composición de las fotografías.
“Douce Amère” es un relato fotográfico y poético en el que Granjon retrata a su hija y en el que entran en juego máscaras, muñecas y collages. El resultado es un escenario enigmático donde las máscaras divierten, camuflan, disimulan o intrigan, pero no dejan indiferente. Una serie de retratos en blanco y negro de una expresividad y lirismo crudo, que dialogan con el espectador y pretenden evocar la búsqueda continua del adulto hacia la imagen mítica de su infancia, ese momento de inocencia en que florecen las primeras emociones.
«Més enllà de l’aigua» és un projecte fotogràfic que pretén sensibilitzar sobre la importància de preservar els recursos hídrics del Sud-est Asiàtic, tant per la supervivència dels habitants de la regió, com per la seva valuosa diversitat biològica. Amb aquest objectiu, en Xavier Almar documenta l’estreta relació que existeix, des de fa milions d’anys, entre els habitants d’aquests països i l’aigua. Aigua que es converteix en eix espontani de les relacions soci econòmiques, que es revela imprescindible en activitats tals com la pesca, l’agricultura, el transport, l’economia i que, alhora, es reflecteix en la seva cultura: festes de l’aigua, marionetes aquàtiques, cases flotants, mercats flotants, etc.
El primer que van fer va ser crear un lloc on viure, i quan va estar acabat l’hi van dir Saint Mary. Al cap de poc temps, van començar a rebre la visita d’un grapat de nens i nenes que vivien als voltants de la missió. Casi tots eren nens orfes o de mares malaltes, desnutrits, desesperats i famolencs que acudien a la recerca de menjar. Al principi van pensar que eren casos aïllats, problemes concrets que afectaven a persones concretes i que podrien solucionar de seguida. Però, aviat van ser famílies senceres les que s’amuntegaven a les portes d’entrada a la missió. Havia corregut la veu. I després en van arribar centenars; i després en van arribar milers…