El Museu Marítim de Barcelona exposa a les Grans Naus fins el 31 de desembre dues mostres que pertanyen a la sèrie “Catalunya marítima. Crònica en blanc i negre, 1880–1980”, amb imatges que pertanyen al fons del mateix museu així com també al Port de Barcelona. Les exposicions presentades són “Els treballs portuaris” i “Els barris mariners”, que després d’itinerar durant anys per diversos llocs de la costa catalana, han tornat a les Grans Naus de les Drassanes Reials per mostrar la vida quotidiana dels barris de pescadors, els edificis, les activitats i els treballs al port.
La història dels ports és paral·lela a la història de la navegació i al desenvolupament del comerç marítim. En un començament, quan la navegació era a vela, les barques buscaven refugi en cales o platges arrecerades dels forts vents i corrents. Les operacions de càrrega i descàrrega es realitzaven, amb freqüència, utilitzant barcasses que transportaven la mercaderia des de la platja al veler fondejat en la badia. En aquests ports naturals era freqüent que les obres realitzades tan sols es limitessin a la construcció d’un moll per atracar les barques i a d’altres petites millores. Amb la incorporació del motor i el desenvolupament del ferrocarril i el transport terrestre, es va accelerar el ritme general dels transports i van evolucionar les infrastructures portuàries. Els vaixells, amb un calat i tonatge cada vegada més grans, tindrien unes bodegues de gran capacitat que permetrien multiplicar el volum de les mercaderies. Per a facilitar les operacions d’estiba es van haver d’ampliar i construir nous molls i es van haver d’adaptar extenses esplanades pel dipòsit i manipulació ràpida de les mercaderies. Aquesta evolució en la fisonomia dels ports va provocar i segueix provocant transformacions en els treballs que s’hi desenvolupen. A començaments del segle XX, a Barcelona es va crear un col·lectiu d’obrers especialitzat en la construcció i ampliació de molls i dics. De les canteres de Garraf extreien l’escullera per la construcció del Dic de l’Est. Un altre col·lectiu rellevant és el dels estibadors el qual, durant segles, s’ha especialitzat en la dura tasca de la càrrega i descàrrega dels vaixells. I un altre ofici a destacar és el de pràctic de port, representat per un professional amb un bon coneixement de l’àrea portuària, doncs la seva missió és la de donar servei en l’entrada, sortida i moviments dels vaixells. De fet, la llista de treballs portuaris seria molt llarga donada la gran quantitat de serveis que, durant segles, han ofert els ports: reparació de vaixells, construcció naval, pesca, empreses dedicades al tràfic comercial, desballestament de vaixells, subministraments, etc. Una llista que es va innovant amb la potenciació d’activitats ja existents, i de llocs de treball de nova creació.
L’evolució de la fisonomia del litoral sempre ha estat supeditada a l’economia dels seus habitants. Ja a començaments del segle XX, aquests subsistiren gràcies als recursos que tenien al seu abast com la pesca, el conreu de la terra, la construcció naval o el comerç. La fotografia en blanc i negre n’és testimoni i en podem gaudir de les belles imatges del passat. Les dècades dels anys 1950 i 1960 resultaren determinants en la configuració de l’espai costaner: la irrupció del fenomen del turisme de masses i del boom en la construcció afectà de manera profunda les formes de vida d’aquelles poblacions i produí uns greus desajustaments urbanístics i ambientals, sense tenir cap mena de consideració amb els valors naturals i les característiques singulars del paisatge costaner. Aquesta ocupació massiva de la façana marítima implicà, inevitablement, la reconversió del pagès o pescador a comerciant o assalariat de l’activitat generada pel sector terciari. Aquest nou segle, tot just encetat, ens proposa nous reptes. La incipient sensibilitat i germinació de nous valors en la nostra mentalitat aposta per un turisme que hauria de ser un dels elements de pes que impulsi noves polítiques de conservació i difusió del patrimoni natural i cultural. El turisme s’està convertint en una activitat econòmica més sostenible, que ha de buscar noves formes d’explotació del paisatge natural. L’exposició pretén il·lustrar la transformació de les façanes marítimes de les poblacions costaneres catalanes, fent un recorregut des de les costes de llevant fins a les comarques de Tarragona. Imatges característiques de les comunitats litorals, platges amb barques a la sorra, habitatges de pescadors i mariners, omplen aquestes imatges en blanc i negre, que reflecteixen un paisatge litoral avui gairebé desaparegut. Igualment, pretén una modesta reflexió sobre la importància del paisatge com a creació cultural vinculada al patrimoni cultural marítim i, en conseqüència, com un valor a salvaguardar per tal de transmetre’l a les generacions futures.
Data: Del 20 de setembre al 31 de desembre de 2013
Lloc: Museu Marítim de Barcelona, Av. de les Drassanes s/n, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Tras una brillante carrera como diseñador, Shikama da un giro a su profesión y consagra su vida a fotografiar bosques. Expone por primera vez en su país en 2004. En 2007 publica la colección de fotografías “La respiración silenciosa de los bosques” y, al año siguiente, crea la nueva serie “Utsuroi – Evanescence”, que consta de cuatro partes: “Bosque”, “Campo”, “Lotus” y “Jardín”. En 2009, añade la quinta parte, “Paisaje”. Mientras crea la serie “Evanescence” comienza a trabajar con el papel tradicional japonés, el Gampi, que se fabrica de manera artesanal y que él mismo imprime con emulsión de platino con el fin de dotar de cuerpo los matices y detalles más sutiles registrados en la película.
La especulación inmobiliaria como fenómeno no se puede concebir sin contar con el elemento de la ficción. La simulación de la realidad representa una parte intrínseca del sistema. Especular viene del latino “specularis” (espejo): mirar con atención al reflejo; hacer suposiciones sobre algo hipotético. La exposición rinde cuenta a esta dualidad y la incorpora de forma estructural. Realidad y ficción forman un tándem inseparable a lo largo del recorrido expositivo. Los documentos fotográficos están expuestos al lado de su correspondiente información promocional, el lema del complejo se yuxtapone a su historia oficial y los planos urbanísticos muestran la promoción especulativa en relación con el municipio que expide los permisos para ella. Solo desde esta lectura doble, de la reciprocidad entre la realidad y la ficción, se puede llegar a comprender lo impensable, a reconstruir lo inimaginable, a constatar lo disparatado y a sacar cada uno sus propias conclusiones.
Se trata de una pequeña selección de fotografías tomadas durante un road trip por el centro de los Estados Unidos de América. Sánchez explica que “fue un viaje de descubrimiento y confrontación con los estereotipos de un país en el que el coche es símbolo de libertad individual y emblema de un estilo de vida. Estas imágenes son el resultado de un proceso de búsqueda aleatoria y de encuentros casuales, instantes fugaces retratados de forma sincera y escueta como los apuntes concisos de una libreta”.