La plaça d’Isidre Nonell, a Ciutat Vella, és l’espai escollit pel fotògraf i artista plàstic Joan Fontcuberta per instal·lar-hi la seva contribució al Tricentenari dels fets del 1714: un fotomosaic de grans dimensions, compost de milers de fotografies capturades pels lectors del diari El Periódico. Una creació col·lectiva de fort simbolisme –el mural reproduirà dues persones fent-se un petó, imatge d’afecte i llibertat– que sobreviurà als actes commemoratius i quedarà com un llegat del Tricentenari a la ciutat.
Fontcuberta demana als lectors d’El Periódico que vulguin participar en el projecte que tradueixin en una imatge la seva idea de llibertat –la pregunta que els llança és «Què significa per a tu viure lliure?»–, i assegura que el mural vol ser un monument a les idees de llibertat dels barcelonins del 1714 i del 2014. El fotomosaic cobrirà una superfície vertical de 6,40 x 9,10 m i combinarà unes 25.000 rajoles, sobre cada una de les quals anirà impresa una fotografia aplicant-hi la tècnica de la fotoceràmica.
Aquells que estiguin interessats en participar-hi han d’enviar abans del 16 de febrer una foto en color amb l’etiqueta #Momentsdellibertat via Instagram, Twitter o també per correu electrònic a: momentsdellibertat@elperiodico.com.
Més informació a:
«Paisatges de pressió» parteix de la convicció que les polítiques d’estructuració territorial responen principalment a la lògica de l’economia global i en conseqüència converteixen qualsevol territori metropolità en objecte d’especulació. En els darrers dos anys, els terrenys agrícoles periurbans més fèrtils del Prat de Llobregat van ser designats momentàniament al projecte transnacional d’Eurovegas. Les fotografies de Golda-Pongratz ofereixen una nova mirada a aquests paisatges sotmesos a pressió i donen lloc a una reflexió sobre polítiques territorials, processos de desenvolupament urbà i les múltiples facetes de la productivitat d’un territori.
A la sèrie «Un dels seus darrers balls», els protagonistes són els amants en plena dansa amorosa, en el moment privat de les carícies i de la sexualitat. La il·luminació utilitzada i la profunditat generada pel fons negre remeten a la pintura del Barroc, en la qual s’accentuava l’exaltació dels sentiments mitjançant l’ús d’aquests mateixos recursos. La utilització del clarobscur en aquesta sèrie fotogràfica potencia la sensació de fusió dels cossos que esdevenen un de sol.