L’Arts Santa Mònica inaugura el proper dijous 1 de gener de 2015 a les 12h l’exposició col·lectiva «1 DIA 1 FOTO. 31 fotògrafs, 365 dies, Catalunya 2014».
A finals del 2013, un grup de 31 fotògrafs va decidir posar en marxa un projecte que tingués com a eix central ď’actuació la vida quotidiana al país durant el 2014. El seu objectiu era plural: retratar Catalunya des d’una perspectiva social, econòmica, cultural i política; des de la quotidianitat de la feina, les escoles, els hospitals, les universitats, els carrers, els paisatges, els escenaris… però també des del conflicte, les desigualtats, els problemes, les tensions… i documentar amb la seva visió fotogràfica el dia a dia de Catalunya des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2014.
La mostra reuneix les obres de Jordi Cotrina, Joan Guerrero, Santi Cogolludo, Francesc Melcion, Susanna Sáez, Quique García, Àlex Garcia, Danny Caminal, Ana Jiménez, Laura Guerrero, David Airob, Carles Ribas, Albert Masias, Marcel·lí Sàenz, Cristina Calderer, Pere Tordera, Toni Albir, Julio Carbó, Miquel Anglarill, Joan Manuel Baliellas, Josep Losada, Inés Baucells, Joan Monfort, Josep Lago, Carmen Secanella, Agustí Carbonell, Vicens Giménez, Consuelo Bautista, Jordi V. Pou, Pere Puntí i Albert Bertran.
A més, dotze textos de dotze escriptors i pensadors que viuen o treballen a Catalunya (un per mes) acompanyen les imatges: Laura Terré, historiadora de la fotografia (gener); Llucia Ramis, escriptora (febrer); Sergi Pàmies, escriptor (març); Eduardo Mendoza, escriptor (abril); Kiko Amat, escriptor (maig); Marta Rovira, sociologa (juny); Najat El Hachmi, escriptora (juliol); Carme Pinós, arquitecta i urbanista (agost); Albert Sánchez Piñol, escriptor (setembre); Txema Martínez, poeta (octubre); Josep Ramoneda, filòsof (novembre); i Jordi Évole, periodista (desembre).
Data: De l’1 de gener al 12 d’abril de 2015
Lloc: Arts Santa Mònica, La Rambla 7, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta





Al reunir tal variedad de trabajos, la muestra “Elegías fotográficas” nos permite iniciarnos y a la vez ahondar en el trabajo de Urbina, un trabajo marcado por una determinada concepción de lo fotográfico como herramienta narrativa para contar la historia o las historias. de espíritu rastreador, Urbina indaga y discurre por el entorno que habita y atrapa en sus instantáneas historias características del mundo que le rodea. Desplegando una narrativa marcadamente poética en la línea de algunos clásicos de la fotografía de la segunda mitad del siglo xx, urbina cree firmemente en la cualidad inductiva de las imágenes y, por ello, considera la fotografía como una gran aliada de las fuentes escritas. Como dijera Didi-Huberman, las imágenes atesoran para Urbina la capacidad de desvelar, en cierto modo, lo real.