L’Institut Francès de Barcelona inaugura el proper dimecres 14 de gener a les 19.30h l’exposició col·lectiva «Territoires d’expériences».
Entre setembre de 2012 i octubre de 2013, El Carré d’Art, una galeria de fotografies de Chartres-de-Bretagne, a prop de Rennes, i L’aparté, un espai d’art contemporani i de residència d’artistes de Montfort Communauté, es van associar per a rebre a sis fotògrafs en el marc d’una residència artística. Israel Ariño, Muriel Bordier, Delphine Dauphy, Marc Loyon, Cédric Martigny i Pascal Mirande lliuren la seva representació personal de dos territoris d’Ille-et-Vilaine (Chartres de Bretagne i el Pays de Montfort).
La originalitat de l’experiència resideix en el fet d’escollir un procediment fotogràfic del segle XIX, el col·lodió humit, i la presa de fotos amb l’ajuda de càmeres fotogràfiques.
Lluny del flux constant d’imatges pròpies de la nostra època, els sis fotògrafs convidats han retrobat el temps llarg de la gènesi inherent dels procediments primitius. Molt de temps per la preparació dels negatius, molt de temps per tot el desplegament gestual lligat al treball amb una càmera fotogràfica i a la manipulació de les plaques, sovint de gran format i fràgils. En fi, molt de temps de pausa que requereix el procediment.
Així com una contribució a un inventari fotogràfic dels llocs i de les activitats humanes, les imatges produïdes representen un conjunt en el qual es superposen realitats tangibles i tots els imaginaris nascuts de les mirades dels artistes convidats en residència.
Data: Del 14 de gener al 25 de febrer de 2015
Lloc: Institut Français de Barcelone, C/ Moià 8, 08006 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Somiar la realitat és també una manera de conèixer-la més de prop; les seves arestes, els seus plecs, els seus buits, les seves secretes asimetries, les seves ombres i aspiracions. En aquesta estreta relació, que la càmera fotogràfica manté amb el que anomenem “real”, la imatge que s’imagina té, així mateix, una funció que va més enllà de la purament documental: crear una mirada nova.
Aguado arranca el proyecto en 2010 fotografiando cada una de esas personas y compartiendo el pequeño instante del disparo fotográfico. Como si de un fotomatón se tratase la cámara analógica irá robando la disparidad que después será el motor de unión entre ajenos.
Un little planet és el resultat d’un conjunt de fotografies que formen una panoràmica de 360º vertical i una d’horitzontal, de manera que es cobreix tot l’angle de visió possible. Així doncs, a partir del que retrata la càmera, podem transformar la visió tradicional d’un paisatge en un planeta sorprenent. Algunes de les coses que captiven dels little planets són la realitat esbiaixada que presenten, el format panoràmic que, paradoxalment, acaba sent quadrat, la seva dimensió fantàstica i, sobretot, la mirada diferent que ofereixen.
Durante más de un año, el fotoperiodista visitó más de cincuenta países y trajo esta colección de imágenes de niños y niñas en sus hogares y vecindarios con sus más preciadas posesiones: sus juguetes. De Estados Unidos a India, de Malawi a China, de Islandia a Marruecos, etcétera, Galimberti registra en este trabajo la natural y espontánea alegría común en los niños a pesar de sus diversos contextos. Bien se trate de toda una flota de perfectas réplicas de coches en miniatura, o simplemente de un único y viejo mono de peluche, Galimberti logra captar el orgullo de sus propietarios de forma conmovedora, divertida, y también reflexiva.