Els dijous del proper mes de juny se celebraran a quatre places de la ciutat les NITS DOCfield, una sèrie de vetllades de projeccions gratuïtes a l’aire lliure. Les propostes s’emmarquen dins del tema «Europe: Lost in Translation», fil conductor de l’edició d’enguany del festival, la direcció artística de la qual va a càrrec de Natasha Christia.
2 de juny a les 22h a la Plaça de Can Felipa
9 de juny a les 22h a la Plaça de Mañé i Flaquer
16 de juny a les 22h a la Plaça del Sortidor
30 de juny a les 22h a la Plaça Major de Nou Barris
«Wonderful» es el retrato de una generación de jóvenes que viven en las afueras de Barcelona, en una comunidad gitana en la que el 60% de sus componentes tiene menos de 29 años. Son jóvenes que se hacen cargo de responsabilidades de adultos desde muy pronto y desempeñan un papel importante en las actividades económicas de sus familias. Su fuerza y madurez se contraponen a su fragilidad, sus esperanzas y deseos de vivir otra infancia y juventud dentro de una de las minorías más antiguas de Europa, situada entre la tradición, las estructuras patriarcales y la globalización cultural y social.
Bruce Davidson comenzó una apasionada relación con la fotografía muy pronto, a los 10 años, cuando su madre le montó un cuarto oscuro en casa y él empezó a fotografiar las calles de su barrio. A partir de ese momento su obra va a estar caracterizada por una visión personal de la realidad en la que su arte se manifiesta, no tanto en imágenes individuales, sino en el efecto de reiteración, investigación y estudio de temas y de personajes a lo largo del tiempo. Este estilo personal unido a su interés por las luchas y los éxitos de las personas a las que fotografía hacen que su obra nos ofrezca una perspectiva única de la evolución de la sociedad del siglo XX, en particular en los Estados Unidos.
La muestra reúne una selección de fotografías de época, realizadas durante la década de 1920 y 1930 por Antoni Arissa, que ilustran su transición del pictorialismo a la nueva visión. Antoni Arissa se inició en la fotografía en la década de 1920, periodo en el que el pictorialismo era la estética hegemónica en la esfera fotográfica. Su vinculación al mundo de la imprenta le permitió familiarizarse con la revolución visual que promocionaron László Moholy-Nagy y Jan Tschichold, que estuvo muy presente en las revistas de artes gráficas como Arts et Métiers Graphiques y Gebrauchsgraphik y que tuvieron una buena difusión y una amplia recepción en la época. Antoni Arissa, posiblemente, seducido por esta nueva forma de entender la fotografía, empezó a utilizar los recursos estéticos de la nueva visión para realizar sus imágenes.
A la República de Moldàvia, el país més pobre de l’Europa de l’Est, més de 100.000 nens i adolescents creixen sense els seus pares. Són orfes socials, els pares i mares dels quals han emigrat a la recerca d’una feina que els permeti sobreviure, empesos per l’esperança d’assegurar un futur millor per a les seves famílies. Milers de nens massa petits per viure sols són criats pels avis, que alhora són massa grans per cuidar-los; i milers de nens amb els pares vius, creixen en orfenats desballestats, construïts originàriament al segle passat per acollir orfes de la Segona Guerra Mundial.
El treball de Kurtis està centrat en la condició de ser immigrant il·legal i en les conseqüències de la immigració, una problemàtica clau dins de l’Europa actual. L’autor empra com a punt de partida la seva pròpia experiència a l’exili i la clandestinitat, com també les persones amb qui s’ha creuat fins al moment. La seva narrativa documental cerca explorar l’aspecte invisible d’aquest fenomen, evocant els seus efectes més profunds sobre la condició humana. El tractament al qual sotmet els seus negatius, que implica la eliminació parcial o l’alteració dels rostres dels subjectes, funciona com una metàfora de violència psicològica, creant així una tensió entre la superfície de la imatge i l’espai d’allò real. Aquestes “intervencions” li permeten posar de manifest els mecanismes d’eliminació de la identitat i la deshumanització inherent en el procés migratori: manipulacions colorimètriques imiten els sistemes de detecció d’humans utilitzats a les fronteres, negatius submergits en aigua salada representen les rutes marítimes perilloses i de vegades mortals, i collages que emmascaren els rostres denoten la pèrdua d’identitat dels immigrants.