L’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya inaugura el proper dimecres 7 d’octubre a les 19h l’exposició «Miquel Galmes, compromès amb la fotografia». La mostra és un homenatge a la figura i a la memòria de Miquel Galmes i reuneix els últims treballs realitzats per l’autor i que ara es mostren en les tres sales expositives de l’entitat que va fundar fa més de 40 anys.
La sala Ramón Alabern acull el treball «Somnis trencats». Sota un títol tan lúcid i conscient derivat de les circumstàncies del seu últim i fràgil present, l’autor va seleccionar en ordre cronològic les fotografies més significatives de la seva trajectòria artística i professional. «Somnis trencats» és, en paraules d’Anna Juanpere, “el seu llegat fotogràfic” fet amb “un esforç considerable.” L’últim testimoni visual de Miquel Galmes i Creus.
A la sala El Balcó es presenta el seu projecte sobre els quatre elements que regeixen la natura: mar, terra, aire i foc. Aquest últim, el foc, va quedar pendent de realitzar. Com tot gran autor, Miquel Galmes també va deixar una obra inacabada; reflex de la seva constància vital i artística que va mantenir fins a l’últim moment de la seva vida. Les imatges del present cicle es van captar sota el concepte d’una tornada als orígens del medi: la fotografia estenopeica. Si els quatre elements es regeixen per un principi natural d’igual manera es forma la imatge a través d’un minúscul orifici a l’interior de la cambra fosca.
La sala De Baix acull els treballs «La mirada vertical» i «Tot caminant… per vies rurals, urbanes i altres / Tot trepitjant… asfalts, llambordes, pedres i sorrals / Però sempre, endavant!». La fotografia panoràmica va ser el format en que Miquel Galmes i Creus va registrar les seves inquietuds sobre el concepte de la mirada i la representació de la realitat. Referent a això, les seves reflexions visuals van quedar definides en aquestes dues sèries fotogràfiques diferenciades per la composició en vertical i horitzontal de les imatges que, en ser panoràmiques, constaten la complexitat i l’aportació del seu plantejament artístic.
Data: Del 7 d’octubre al 6 de novembre de 2015
Lloc: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, C/ Comte d’Urgell 187, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La mostra recull un conjunt de fotogrames positius que formen una cosmologia de planetes i estrelles. La seva creació (1997-2001) coincideix amb el moment en què el telescopi espacial Hubble va descobrir tot un seguit de planetes extrasolars. Aquest projecte fa palesa la fascinació de l’autora per la cursa espacial i alhora és un homenatge a Joan Miró i la importància dels estels en el seu llenguatge artístic.
Com planteja la dona contemporània l’embaràs, el matrimoni, com afronta la maternitat, el Treball, la religió, l’alliberament sexual, l’adaptabilitat, la soledat, la globalització i el desarrelament, els convencionalismes, la guerra, la violència, la multiculturalitat, les ètnies, l’homosexualitat, els generes, la pubertat, la infància, l’adolescència …
Las fronteras y los límites no son sólo conceptos geográficos, sino también una condición del espíritu. En Europa, ahora que las fronteras nacionales son más permeables y menos restringentes que nunca, los conflictos más fuertes están relacionados con el espacio urbano. Estas heridas son palpables en cuatro ciudades divididas: Nicosia (Chipre), Belfast (Irlanda del Norte), Mitrovica (Kosovo) y Mostar (Bosnia y Hercegovina).
Loyon proposa un enfocament fotogràfic i alhora documental i plàstic orientat cap a l’organització de la ciutat a través de la seva urbanització, la seva ordenació i les seves infraestructures. La idea principal d’aquest treball és la de seguir un recorregut delimitat per les fronteres administratives dels 10 districtes de la ciutat. Les fotografies identifiquen els límits de la ciutat administrativa i la seva expansió fixant com a punt de mira l’atapeïment de Barcelona. Aquesta sèrie fotogràfica busca orientar la mirada cap a una representació estètica de l’ordenació del Barcelonès.
Amb més de 25 anys de trajectòria, l’obra fotogràfica de Gervasio Sánchez constitueix, a dia d’avui, un contundent llegat històric perquè en el futur no es pugui dubtar del passat. Forjada amb infatigable coratge, se submergeix en realitats desoladores que molts preferirien ignorar. La seva fructífera producció suposa una innegable aportació a la fotografia de reportatge i constata com a través d’ella es pot dignificar les víctimes, retratades amb una mirada particular que enalteix els millors valors del fotoperiodisme.
Ens trobem davant d’un fotògraf de llarg recorregut i solidesa. Un autèntic caçador del moment decisiu. Jordi Pol s’ha dedicat a passejar per la seva ciutat buscant fotografies irrepetibles. D’aquesta manera ha documentat la Barcelona del darrer terç del segle XX. Pura memòria fotogràfica.