A partir del 7 d’abril, El Documental del Mes estrena a diferents sales i espais de Barcelona la increïble història de la primera fotoperiodista catalana i espanyola, Joana Biarnés. Una dona en un món d’homes que va vèncer els prejudicis d’una època, va triomfar en la seva professió, va conèixer i immortalitzar a grans personatges de la història i quan es podia haver convertit en llegenda, va desaparèixer.
Nascuda a Terrassa el 1935, filla del fotògraf esportiu Joan Biarnés, va començar a ajudar al seu pare al laboratori i a acompanyar-lo a les competicions esportives que aquest cobria, fent ella també fotos que publicava. El primer cop que va trepitjar un camp de futbol va rebre l’escridassada del públic pel simple fet que una dona havia entrat a fotografiar els jugadors. L’àrbitre del partit la va intentar fer fora -“Si vostè és una dona!”-, però ella estava acreditada com a fotògraf i es va quedar, iniciant així una carrera tant fulgurant com desconeguda fins ara.
Segons Gervasio Sánchez, Premi Nacional de Fotografia del 2009, l’obra de la Joana Biarnés sembla l’obra d’una agència, no d’un sol fotògraf. Perquè la Joana va fotografiar de tot, des de la crònica social i els esports, passant per la moda o la foto fixa de cinema, per acabar immortalitzant en retrats únics i d’una proximitat impossible a dia d’avui a les principals personalitats de la cultura espanyola o visitant els anys 70: Orson Welles, Rudolf Nureyev, Jackie Kennedy o Sammy Davis Jr, per citar-ne només alguns.
La seva mirada particular i la seva gran enteresa, demostrada ja de ben jove quan va cobrir les terribles riuades del Vallès de 1962, la va portar fins a Madrid, al diari Pueblo, una de les capçaleres més importants de l’època, on va estar-s’hi més d’una dècada. Després treballaria per altres mitjans i fundaria Sincro Press, la seva pròpia agència. Gràcies al seu atreviment es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per Eurovisió, Clint Eastwood la va besar als llavis. I va acabar fent-se amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la Duquesa d’Alba, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores i Salvador Dalí…
I quan ningú s’ho esperava va desaparèixer. Desencantada amb la professió, va marxar a Eivissa per muntar un restaurant amb el seu marit. Dues dècades després es jubila i torna a Catalunya, sense ser conscient de la força del seu llegat fotogràfic. El descobriment de la seva història i de milers de negatius que recullen la seva obra han permès que la societat en general, i el món del fotoperiodisme en particular reconeguin aquesta pionera: la Creu de Sant Jordi, la Insignia de Oro-AiG de La Rioja o la selecció a la propera edició PhotoEspaña troben en el documental d’Òscar Moreno i Jordi Rovira “Joana Biarnés, una entre tots” el seu homenatge més complet. Joana Biarnés rep, així, als 80 anys l’homenatge que no havia tingut fins ara.
Gran triomfadora a la passada edició del Festival Memorimage, on va recollir tres dels quatre premis als quals competia en el certamen, “Joana Biarnés, una entre tots” és un retrat íntim i únic d’una dona, d’un temps i d’un país, i constitueix la recuperació d’un personatge imprescindible de la cultura espanyola del segle XX que per poc queda en l’oblit més absolut.
A Barcelona, la pel·lícula es projectarà als Aribau Multicines, als Cinemes Girona, a la Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, als Balmes Multicines, al Teatre de Sarrià, al Centre Cívic Fort Pienc, a la Biblioteca de Vilapicina i la Torre Llobeta i al Zumzeig Cine-Bistrot.
“Tras las cajas” nace de la necesidad de venganza de un indignado. De querer reflejar el desencanto por la usura. Para mostrar el desamparo, denunciar la impunidad y la falta de empatía. En esta época convulsa llena de cambios la crisis económica imperante hace tambalear el sistema. Surgen la crisis de valores y el recelo del sistema político social.
“Botànica Urbana” és un recorregut pels carrers de Barcelona a través de fulles i llavors trobades a terra i fotografiades aïllades del seu entorn.
De este intenso viaje resultan tres series de fotografías: “La costa de Tohoku”, donde visita lugares y personas afectados por el tsunami, “Watashi”, una serie de retratos de personas afectadas por el tsunami y el escape radioactivo, y “El mal invisible”, fruto de un paseo por los alrededores de la ciudad de Fukushima.
La sèrie “Màscares i mirades” s’ha fet a partir d’elements que, un cop acoblats amb el seu simètric, completen un personatge. Aquest té la bellesa de la perfecta simetria, una bellesa ideal i monstruosa que no existeix a la natura, és un esser “artificial”. El mecanisme per crear-lo, similar al que utilitza el Dr. Frankenstein, és unir elements morts per crear vida. Allà on hi havia una cosa indeterminada, mitjançant la simetria, es crea un ésser. La convenció que dos punts simètrics conformen dos ulls, una mirada, és el que dóna verisme a aquesta sèrie.
El jueves 10 de marzo a las 19:30h. se inaugura una nueva exposición colectiva en Barcelona Visions: “El velo del orden”, 7 series de autor con el sentido poético como elemento común. 
La muestra reúne una serie de fotografías realizadas en el sur de Chile y el desierto de los Monegros. Gardiazabal reinterpreta el paisaje jugando con las formas, los colores y la composición mediante técnicas digitales creando una nueva percepción del paisaje mismo.