Una de les principals tasques dels fotoperiodistes és mostrar llocs als quals la gent difícilment té accés. De vegades, es fa denúncia amb imatges de situacions irregulars, que, aprofitant la impunitat o el desconeixement, esdevenen tant al voltant com en zones remotes del planeta. Fins i tot, de vegades, més properes del que podem imaginar.
No obstant això, no sempre el fotoperiodisme s’utilitza per denunciar. Atès que la seva tasca fonamental és informar, es disposen d’opcions diverses per fer-ho. Amb el desig de mostrar com és la vida quotidiana als països limítrofs, el fotògraf Tino Soriano va començar un viatge. No era Brussel·les, ni la pròspera Suïssa, ni l’eix francoalemany el que l’interessava, sinó les àrees més allunyades del cor d’Europa.
Diferents encàrrecs per al National Geographic, el Magazine de La Vanguardia i la revista Altaïr el van permetre prosperar en un projecte molt complex, que, de moment, l’ha portat a Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, Malta, Xipre, Eslovènia, Hongria, Eslovàquia, Bulgària, Romania, Sèrbia, República Txeca, Polònia, Lituània, Estònia, Letònia, Escòcia i Irlanda.
Data: Del 8 de febrer al 8 de maig de 2007
Lloc: Sala d’Exposicions de l’edifici de Consultes Externes de l’Hospital de Bellvitge, C/ Feixa Llarga s/n, 08907 L’Hospitalet de Llobregat (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Com més amunt s’eleva una construcció, més manifesta una ambigüitat essencial, ja que, observada des de baix, des d’on més aclapara la seva envergadura, sembla alliberar-se del pes i adquirir progressivament la condició del vol; a mida que augmenta la magnitud vertical, més lleugera sembla tornar-se. L’escorç radical que 
La fotógrafa Anne Tove Orke (Noruega, 1978) introduce al espectador en una zona íntima y sensible en la que las personas demuestran una relación de proximidad y vulnerabilidad, y en la que, al mismo tiempo, son intocables, debido al delgado velo que muestra un conjunto difuso y oculto. Las fotografías toman como punto de partida las emociones humanas, donde lo abstracto es concreto, lo íntimo es expuesto, lo interno es externo… para llegar así a un estadio donde los sentimientos no pueden describirse con palabras.
«Inshalláh, Marruecos 1996-2006» es un ensayo fotográfico desarrollado en clave casi literaria que discurre por un Marruecos contemporáneo, fundamentalmente urbano, donde el mestizaje cultural se hace visible en la convivencia de la tradición árabe y la influencia de la cultura occidental. La muestra se hace eco de un Marruecos donde la televisión es un modelo iconográfico a través del cual se filtran todo tipo de modas globales.