«Barcelona canalla i sublim» és un projecte expositiu que té com a objectiu donar a conèixer la realitat barcelonina entre els anys 1979 i 1999 mitjançant la fotografia. Es tracta d’un seguit d’instantànies preses per José Antonio Sancho on es vol mostrar la diversitat que regnava en una ciutat en plena transformació, amb una finalitat artística i divulgativa. Per aquesta raó, l’autor ha seleccionat 55 imatges realitzades al llarg de dues dècades on apareixen des de persones il·lustres i representatives de la vida cultural de Barcelona fins a gent anònima d’esferes socials diverses que posen de manifest l’estil de vida d’una societat plural i polaritzada. En paraules de l’autor, es vol “destacar la importància que aquestes persones han tingut per a la ciutat, mostrant els protagonistes d’una Barcelona en efervescència cultural, però també marginal i diversa que conformen el canalla i el sublim, dos àmbits que en molts casos s’entrellacen”.
Aquestes fotografies tenen un gran valor cultural i documental. En elles es poden trobar retrats de polítics, músics, actors o escriptors com Eduardo Mendoza, Pasqual Maragall, Sílvia Munt o Arata Isozaky… però també de la gent que vivia en els suburbis urbans o de la joventut que intentava, amb les seves actituds, reivindicar la seva existència. Totes elles configuren una crònica social molt extensa i rigorosa, en ocasions també divertida i surrealista, i són “una plataforma d’expressió i reivindicació de la individualitat i condició de cada personatge”, segons Sancho.
Data: Del 10 de maig al 30 de juny de 2011
Lloc: Espai SETBA – Zona d’Art, Plaça Reial 10 – 1r 2a, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta



Reportatge realitzat pel fotògraf
Etiopía fue el segundo país, después de Armenia, en proclamar el cristianismo como religión oficial en el siglo IV. Se trata de un credo particular en el mundo cristiano, marcado por el aislamiento del país durante siglos, así como por los numerosos elementos de origen judío y precristiano que se observan en sus ancestrales rituales.
Encara que són difícils de crear i el seu cost és alt, les impressions en platí/pal·ladi, són la crème de la crème de l’art fotogràfic. Dos aspectes que fan la impressió de platí/pal·ladi tan especial, i estimada pels fotògrafs i tan apreciada pels col·leccionistes i inversors, són la seva bellesa i permanència. La bellesa d’una còpia de platí/pal·ladi es deu a la seva àmplia rendició de tons, la delicada i rica gamma tonal del platí que va d’un negre càlid i s’expandeix en una àmplia gamma de mitjos tons grisos. Les llums reproduïdes en una platinotípia són especialment delicades.
Des de la seva invenció a finals del 1800, fotògrafs com Alfred Stieglitz, Paul Strand, Clarence White, Edward Weston, Edward S. Curtis, Irving Penn, Manuel Álvarez Bravo i la majoria dels grans al llarg de la història de la fotografia han fet servir aquest procés per produir perfectes i belles imatges en platí. 