L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta l’exposició “Consuelo Bautista. Raval”, resultat de l’encàrrec d’un reportatge sobre el Raval que l’Arxiu va fer l’any 2008 a la fotògrafa Consuelo Bautista. Les raons d’aquesta elecció van ser dues: el seu treball “El carrer de l’Hospital” (2004) i que l’any 2007 havia rebut el premi Ciutat de Barcelona de mans de l’Ajuntament.
La proposta de Consuelo Bautista és un conjunt de micronarracions fotogràfiques en les quals els protagonistes són les persones que viuen o passen unes hores al Raval. En les cinquanta-quatre fotografies exposades, l’autora defuig els estigmes del barri i el seu treball s’integra en els corrents que actualment defineixen el Raval com un territori de màxima pluralitat on els habitants, però també els passavolants, interaccionen entre ells i amb l’espai amb una diversitat de registres i un dinamisme tals que converteixen aquest barri, en molts sentits una perifèria dins la mateixa ciutat de Barcelona, en un gresol de cultura urbana.
L’exposició integra la instal·lació sonora “El carrer de l’Hospital” (2004), un referent important en l’obra barcelonina d’aquesta autora. Aquesta instal·lació, que integra la projecció de 34 fotografies i el so ambiental gravat al carrer de l’Hospital, és una mostra de com la poètica visual de Consuelo Bautista construeix una representació fotogràfica d’un territori en el qual les persones estan i on cada imatge o grup d’imatges, com un haiku, suggereixen històries mínimes que en la imaginació de l’espectador s’expandeixen i es converteixen, cadascuna, en les parts d’un tot que ja ens és familiar.
L’exposició també inclou una selecció de fotografies dels fons de l’Arxiu, d’una cronologia que comprèn des del 1870 fins al 2004. Aquesta part de la mostra es presenta com un cos divers però compacte que dialoga amb l’obra exposada de Consuelo Bautista. Els autors representats són: Jean Laurent, Joan Martí, F. J. Álvarez, Antoni Esplugas, Frederic Ballell, Josep Domínguez, Josep M. Sagarra, Margaret Michaelis, Josep Badosa, Joaquim Brangulí, Pérez de Rozas, J. A. Sáenz Guerrero, Francesc Català-Roca, Joan Colom i Rafael Palacio. Aquesta selecció és una síntesi de les diferents mirades sobre l’emblemàtic barri barceloní que s’han succeït al llarg del temps i que, com a resultat, n’han expandit una determinada imatge molt lligada al caràcter polític i a la cultura de cada època.
Data: Del 14 de juny de 2012 al 16 de febrer de 2013
Lloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Plaça Pons i Clerch 2 – 2ª planta, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Entrando en un mundo fantástico lleno de imaginación por un sueño irónico, el fotógrafo 
En estas dos series, que llevan por título “Dancing in the dark” y “Quiebros” donde el cuerpo y el movimiento ejercen de protagonistas, fueron realizadas en distintas épocas. La primera, que empezó a llevarse a cabo hace años, aprovechando algunos ratos libres en los teatros antes de las actuaciones, abarca un periodo que va desde el 2007 hasta hace unos meses. Olga Clavel, Yester Mulens y Virginia Gimeno fueron los bailarines que sirvieron de modelos. La segunda son recientes fotos de estudio, donde el rostro se oculta o desaparece en el movimiento de las manos del bailarín Jordi Vilaseca.
El principal foco de esta muestra tiene que ver con el habitar humano y su contexto. A través de estas imágenes se construye una lectura que permite una reflexión en torno al vínculo entre los conceptos de identidad y territorio. Este vínculo está determinado a mantenerse en un constante cambio ya que cada uno es una variable que incide en el otro. El habitante es definido por las condiciones del lugar, clima, aislamiento, distancia… se transforma y se adapta a su suelo de manera particular para domesticarlo, construyendo particulares respuestas. El marco del registro visual sobre este cuerpo de ideas es el territorio de Chile. Su sociedad, al igual que su territorio, presenta grandes y evidentes contrastes. Encontramos así un mundo periférico, que vive al borde de lo establecido. Cada imagen contiene esta dualidad de territorio y habitar y nos presenta una historia que se encuentra al margen.
La mirada de Juan Díaz, seduïda per la imatge d’un edifici reflectit al damunt d’un aparador, va fer-li descobrir un altra ciutat: la Barcelona emmirallada damunt de fragments d’ella mateixa, façanes rectilínies convertides en perfils arrodonits, grans palaus que caben en una finestra, una Sagrada Família gelatinosa al vidre posterior d’un autocar… Una nova visió que li suggeria l’eventualitat d’estar-se apropant a una idea il·lusòria a partir de la qual potser s’havien concebut algunes d’aquestes realitzacions; a un món real que alberga al seu torn milers d’altres mons possibles apareguts en cadascuna de les superfícies màgiques. Els reflexos són només una il·lusió òptica; però no deixen de ser tan reals com l’objecte que els origina. Només cal mirar des del lloc i el moment apropiats, perquè l’altra realitat sempre hi és.