Fnac Arenas expone hasta el 9 de diciembre una selección de las fotografías ganadoras y finalistas del Premio PHotoEspaña OjodePez de Valores Humanos 2012, centrado en la temática de reportaje social. Arianna Rinaldo, directora de la revista OjodePez, ha seleccionado para esta muestra itinerante las imágenes más representativas.
El ganador de esta edición ha sido Álvaro Deprit y su serie “Suspensión”, donde aborda la transición de la adolescencia a la edad adulta de los menores extranjeros de países no pertenecientes a la Unión Europea, que cada año llegan a los Case famiglie, hogares de acogida en Italia que acogen entre 7.000 y 8.000 jóvenes menores sin acompañante cada año.
“Los trabajadores”, de Alejandro Cartagena (México), “El instituto oculto”, de Alessandro Vincenzi (Italia), “Transmongolian”, de Álvaro Laiz (España), “Nada y así sea”, de Christian Tasso (Italia), “Mujer de guerra”, de Elisabeth D. Herman (EEUU), “Arrancado”, de Geir Moseid (Noruega), “Limbo”, de Leslie Searles (Perú), “Trascendiendo límites”, de Paulina Vallejo (Ecuador) y “En ausencia de las cosas”, de Valentina Quintano (Italia) han sido los nueve reportajes finalistas de los que podrán verse dos de sus fotografías.
Fecha: Del 1 de octubre al 9 de diciembre de 2012
Lugar: Fnac Arenas, Gran Via de les Corts Catalanes 373-385, 08015 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
L’any 1981 a Gràcia la nit es feia de dia. Les places tornaven a acollir els envelats i les orquestres dels anys 30. Els carrers de la vila vivien les manifestacions dels joves revolucionaris que marxaven cap al front a defensar la República i l’endemà veien com els camions militars arribaven a les portes de l’ajuntament gracienc amb soldats franquistes que treien la bandera republicana i feien onejar la bandera groga i vermella. Gràcia era envaïda per càmeres, llums, claquetes, decorats i actors, per donar vida a la Colometa i tots els personatges que Mercè Rodoreda havia creat en la seva novel·la “La plaça del Diamant”.
Amb una concepció altament esteticista fruit de l’imaginari propi de l’autor, Ziarreta ens mostra en la seva obra el resultat d’encaixar la modernitat amb el món rural, dins un context altament simbòlic com és la tradició basca. Fruit d’aquesta simbiosi, neixen una sèrie d’imatges d’alt impacte visual que fan que un pagès jugui amb una consola o un ramader balli davant les vaques amb tutú, entre altres. A primera vista, aquesta pot semblar una irònica i embogida revisió de la tradició, però també amaga una sensibilitat social de l’artista que posa de manifest els sentiments trobats d’un poble, el basc, que lluita per adaptar-se al segle XXI sense perdre les seves arrels.
Van començar a arribar a la fi del segle XIX, i els nostres avis recorden haver vist algun que oferia, als vianants, a les avingudes de grans ciutats, uns collarets de perles que s’enfilaven als seus braços estesos. No obstant això, en aquesta última dècada la seva presència s’ha fet notable i realment significativa. La visibilitat dels xinesos en els espais públics és cada vegada més gran, per les múltiples activitats que realitzen. Vénen per treballar o emprendre un negoci al que dediquen, sense cansament aparent, la major part del seu temps. Fa l’efecte que no dormen i que són a tot arreu, però moltes vegades els percebem amb indiferència.
Román ha treballat en diversos camps de la fotografia per centrar els seus esforços finalment en un tipus de foto molt concret, el món dels animals de companyia. Com a fotògraf d’animals aposta per un retrat d’autor on dóna la seva visió particular de l’animal retratat. Perquè aquests són bells, diferents cadascun d’ells i es mereixen una fotografia de qualitat, segons paraules de l’autor.
Ignasi Marroyo va ser cofundador del grup “El Mussol” dins de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya junt amb Joan Colom, Jordi Munt i Garcia Pedret de Barcelona i Jordi Vilaseca, Josep Albero, Josep Bros i Antoni Boada de Terrassa. Va iniciar-se a la fotografia com afeccionat el 1954 i semiprofessional des de 1963 fins a l’any 1972 en què va passar a ser oficialment professional fins la jubilació.