El centre cívic Can Basté inaugura el proper dissabte 23 de novembre a les 12h l’exposició «Shoot the architecture & Shoot the street».
L’exposició reuneix les vint fotografies premiades en els dos últims concursos organitzats per Photocertamen, deu imatges d’arquitectura i deu imatges de carrer.
La fotografia arquitectònica és l’encarregada de capturar i descriure els espais creats per l’home. A nivell urbà, pot descriure una ciutat, un edifici o la relació d’est amb el seu entronitzo urbà. Igualment està present en interiorisme, documentant la relació entre mobiliari, color, textura, ritme i il·luminació amb l’espai proposat per l’arquitecte o dissenyador.
Per la seva banda la fotografia de carrer (o street photography) és un subgènere documental en el qual el fotògraf tracta de capturar situacions quotidianes en llocs públics com a carrers, parcs, estacions, centres comercials… El fotògraf urbà tracta de capturar l’esperit de la ciutat, en qualitat d’escenari, i com interactuen amb ella les seves gents, en qualitat d’actors.
La mostra recull els treballs d’Ángel Martín, Javier Bravo, Dori Fernández, Víctor Garay, Carlos Garmendia, Pedro Ignacio García, Giovanni Menesto, Francisco Pérez, David Rodríguez, Juan Torres, Albert Jodar, Leo Botana, Manolo Espaliú, Juan Lafita, Iñaki Lizarraga de Miguel, Antonio López, Manu Mart, Oscar Palomares, Olaya Pazos i Julia Samoilova.
Data: Del 23 de novembre al 28 de desembre de 2013
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Als carrers de Dhaka, Bangla Desh, existeixen molts nens que han de treballar, en ocasions, sota condicions molt dures. Molts d’ells deixen d’anar a l’escola perquè és més fàcil trobar una feina en males condicions que rebre una educació bàsica, i les famílies necessiten l’aportació de tots els seus membres. Només alguns afortunats poden compaginar la feina amb l’escola. Però no és fàcil.
«Between One and Zero» es un reportaje sobre la alienación de un grupo de amigos jóvenes, de clase media y, mayoritariamente licenciados universitarios en paro. Ellos escapan de la inacción y el aburrimiento mediante las nuevas tecnologías, el alcohol, las drogas y el sexo, cuando pueden. El título es un homenaje a la novela «Less than Zero» de Bret Easton Ellis, adaptado, treinta años más tarde, a la contemporánea era digital binaria, una era donde se da la paradoja de la hipercomunicación y la conectividad permanente entre los miembros de los colectivos, personas que, a su vez, se encuentran aisladas.
El «Grande Hotel» va ser inaugurat a Beira (Moçambic) l’any 1955 amb la pretensió de ser l’hotel més luxós d’Àfrica. Amb el pas del temps, però, les runes d’un somni colonial es van convertir en la precària llar de més de dos mil persones. Aquest treball vol qüestionar la megalomania colonial, els somnis fallits del procés d’independència i la necessitat bàsica d’una llar que compartim tots els éssers humans.
«Ophelia» és un projecte fotogràfic i audiovisual centrat en l’ofec, l’angoixa que sentim en molts moments de la nostra vida davant les diferents circumstàncies a les que ens toca enfrontar‐nos en el nostre dia a dia: La ciutat i el seu ritme frenètic, la soledat, les relacions personals, dubtes existencials, creixement personal… Aquestes circumstàncies moltes vegades ens superen i ens fan sentir éssers minúsculs, solitaris, incompresos… produint‐nos en molts casos una sensació d’ofec i d’angoixa de difícil escapatòria.
Durant els últims sis anys, Fontcuberta ha anat col·leccionant imatges de textos censurats de diversos autors i èpoques, tot recorrent biblioteques i arxius d’Europa i d’Amèrica del Nord. Prenent com a referència aquesta sèrie d’imatges, Joan Fontcuberta i el crític d’art Manel Guerrero, donen vida a la idea de desenvolupar un projecte artístic sobre la censura amb la implicació directa del 
Aquesta mostra reuneix una col·lecció de retrats a barcelonins que desenvolupen les seves arts o oficis al barri de Gràcia. D’una banda, es tracta d’un treball de documentació (en progrés) que intenta plasmar els oficis clàssics, els que es troben en extinció i les noves activitats econòmiques i/o artístiques plantejades per la societat contemporània. D’altra banda, es tracta d’un humil homenatge a les filles i fills d’aquesta gran ciutat que, gràcies al seu treball, l’omplen de colors, textures, sabors, instants i sons que ajuden a configurar la seva magnètica personalitat.
La muestra reúne un conjunto de imágenes que nos descubre una mirada a la ciudad de La Habana a través de las texturas de sus paredes; una metáfora abstracta del paso del tiempo, la decadencia y el color, que nos explica la vida de sus habitantes.