La llibreria Altaïr acull del 3 al 30 de juny l’exposició “Ruanda” del fotògraf Mohcine Tabate.
Aquesta exposició és el fruit de la mirada del fotògraf sobre la feina solidària que l’Organització C.A.S.A duu a terme a l’Àfrica. A través de les seves captures, Tabate ens apropa a l’univers personal del projecte “Recolza una vida” desenvolupat en aquest continent en els últims anys. Una visió profunda de la realitat quotidiana a Ruanda, i dels protagonistes d’ambdós projectes, aquells de qui la mirada és més sincera: els infants.
Data: Del 3 al 30 de juny de 2014
Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Atreta per copsar la ingravidesa d’un cos submergit en la foscor del mar, la levitat de la matèria i el silenci pertorbador de la solitud, l’artista projecta tres fotografies de gran format en que descobrim la imatge d’un cos nu femení que levita com un espectre. Concebut una nit del mes de maig de l’any 2009 al mar de Blanes, el projecte fotogràfic conté una forta càrrega metafòrica entorn el cicle de la vida, una de les temàtiques recurrents en la trajectòria de l’artista.
Un model urbanístic homogeni i globalitzat, l’urban sprawl, que consisteix en extenses macrourbanitzacions amb camps de golf i autopistes, grans aparcaments i centres comercials, s’està estenent arreu del planeta. Aquest model de desenvolupament anònim no afecta solament al medi ambient sinó també a l’empobriment sociocultural. Aquest projecte abasta més d’una dècada, des del boom urbanístic fins a la crisi actual. Amb fotografies de Los Angeles, Las Vegas, Espanya, França, Alemanya, Grècia, Dubai i Corea del Sud.
L’objectiu d'”Històries de Paper” és fomentar la creativitat al carrer i oferir a les persones que hi participen 10 minuts d’alegria i despreocupació en base a les tres propostes següents: “Somriures Compartits”, “Sota la Pluja” i “En què penses?”
La muestra recoge el diario formado por fotos y textos realizados durante las protestas que se iniciaron en Venezuela el 12 de febrero de 2014 desde un edificio cercano a la zona de los enfrentamientos. El trabajo de Bonadies busca mostrar el otro lado de un conflicto social: lo que se vive desde casa, el intercambio con los vecinos, lo que vemos, lo que leemos y lo que inventamos para sobrellevar la crisis.
En aquest cas, l’exposició ens presenta a través de “Nitrat” un projecte en què exposa la geografia política del desert d’Atacama i la història de l’extracció d’aquest mineral. Amb l’ajuda d’una sèrie d’obres: políptics fotogràfics, textos i vídeos, Ribas desplega una investigació en què la fotografia, més que suport documental, es converteix en objecte de reflexió.
Amb la mirada posada al Mundial de Futbol de 2014 i als Jocs Olímpics d’estiu de 2016, la ciutat de Rio de Janeiro ha llançat el programa de seguretat de les UPP (Unitats de Policia Pacificadora). Aquestes UPP s’instal·len a les favelas de Rio per lluitar contra el tràfic de drogues i el crim organitzat. Molts consideren que les UPP han contribuït a reduir la violència i a millorar la qualitat de vida a les favelas. D’altres pensen que el programa de pacificació no és més que una cortina de fum temporal que amaga les desigualtats socials que pateix la ciutat.
Un día de 1978 la familia Parramon abandona la casa familiar de Manlleu y después, un día de 2011, Jordi, que entonces tenía once, vuelve al hogar que permanece exactamente como fue abandonado. Monta un estudio, empaqueta y fotografía juguetes, facturas, muebles, el espacio de la infancia, en un color intenso que junto a las imágenes antiguas de un padre aficionado a la fotografía componen un registro estricto. Operación de rescate matérico, alejada de la ensoñación y la recreación memorística. Concreta, dura y poética.
Proyecto fotográfico que comenzó en 2007 y que duró más de cuatro años, durante los cuales Fausto siguió a Mirella en su vida diaria. Mirella, mujer, esposa, cuidadora, cuidó a su marido Luigi, enfermo de Alzheimer, durante más de seis años. “MiRelLa” nace como un trabajo sobre el Alzheimer, pero no habla solo de la enfermedad, nos habla de una larga historia llena de esperanza y resignación, muerte y vida, dedicación y amor. Una vida diaria hecha de objetos, signos, gestos, atenciones. Día tras día la incredulidad dio paso a la esperanza, la memoria a la tristeza.