El centre cívic Pati Llimona inaugura el proper dijous 9 d’abril a les 19.30 h l’exposició «PAS·SEN·GER» del fotògraf Pietro Milici.
El substantiu «passatger» deriva directament de l’adjectiu homònim que es refereix, més en general, a tot el que és de pas. «Una persona que viatja en un vehicle, com un cotxe o un tren, sense participar en l’operació.” (cit.) Com és possible que el passatger no participi? Ell és realment conscient de l’acte, sap on està anant, percep el paisatge al voltant d’ell, és part del moviment. Ell és partícip de l’acte, en quan col·leccionista d’idees, imatges, de canvis, d’una transformació del territori que té un efecte en les emocions, en el pensament, un canvi en el paisatge interior, el “inscape” així anomenat per Gerard Manley Hopkins.
Hopkins defensava que tot en l’univers fos caracteritzat per ell i que fos el dibuix distintiu que constitueix una identitat individual dinàmica; un creixement introspectiu fet de moments i records, alguns aparentment no importants, que es perden durant un viatge, que coneixem o només recordem el punt de sortida i arribada.
Vivim a la ciutat. Anem al treball. Anem a fer la compra. Naixem en un lloc però morim a milers de quilòmetres de distància. Estem constantment en viatge. Som passatgers conscients de nostra vida?
Data: Del 9 d’abril al 9 de maig de 2015
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
El trabajo de Verdejo se desarrolla en el terreno de la fotografía escenificada. Construye imágenes partiendo de un guión abocetado mezcla de imágenes de referencia, anotaciones, dibujos y tomas de trabajo de localizaciones y modelos. Una detallada planificación de la escena le permite trabajar forma y contenido simultáneamente, estableciendo relaciones de sentido entre lo real y lo imaginario a través de un plano simbólico que multiplica las capas de sentido.
Las protagonistas de las fotografías de Bruno Figueras, como las heroínas de las obras del arte sacro del pasado, son mujeres reales, pero también pertenecen a otra realidad. Son diosas, ángeles, mártires, santas, demonios, criaturas de luz y oscuridad. Esta dúplice esencia no se revela sólo gracias a la pericia del autor en el manejo de los artificios técnicos o de los códigos simbólicos; más bien, es su deseo de compartir una experiencia mística, sin juicios y sin expectativas, que nos permite acceder a lo trascendente. En estas imágenes lo que se plasma es la profundidad, la intensidad y la honestidad de un proceso de creación que se identifica con un proceso vital.