L’Espai de fotografia Francesc Català-Roca inaugura el proper divendres 8 de maig a les 19.30 h l’exposició «Ritual» de la fotògrafa Helena Exquis.
La fotografia té per a Exquis quelcom de màgia antiga. Mitjançant processos gairebé alquímics, rituals, aconsegueix treure del seu interior parts que no podria expressar d’altra manera, sensacions que resultarien insuficients amb paraules. Sensacions que no tenen ni inici ni final. D’aquells indrets remots, surten les imatges que componen aquesta sèrie. Seguint el concepte de ritual, totes les imatges han estat revelades i positivades analògicament per la pròpia fotògrafa, pretenent deixar més constància de la seva autoria que mai.
Data: Del 8 de maig al 12 de juny de 2015
Lloc: Espai de fotografia Francesc Català-Roca, C/ Llançà 21, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
El treball d’en Joan Guerrero es reconeix per la seva tendresa, la seva mirada cap allò que és universal sense aturar-se en anècdotes, la seva preocupació pel sofriment de les persones, la seva sensibilitat per trobar un horitzó d’esperança dins la cruel i devastada realitat, que no obstant es mostra plena de bellesa. Per la seva manera d’esgarrapar l’ànima de l’espectador per tal de despertar-lo de la seva letargia.
«Magnòlia Blanca» és una visió malenconiosa, i alhora afectuosa cap a l’entorn més proper de Yuwang, d’experiències sobre els constants viatges entre una ciutat i un altre poble, de moments que l’autor considera únics i màgics que han transcorregut davant seu, de pluges sense parar, i nits amb el brunzit dels mosquits a les orelles, i l’aroma de la magnòlia entre cortines que reflecteix la llum freda de la lluna.
La senzillesa del quotidià enfront de l’estètica del sublim. Un dia -fet amb molts altres- extret del temps. L’essència: els últims anys de la vida d’Isidra, l’àvia de l’autor. Detalls, objectes, moments, activitats… I el mar de fons.
Va ser aleshores quan va començar la seva carrera com actriu, i que l’ha portat a desenvolupar papers protagonistes en moltes pel∙lícules així com dos premis de l’Academia a la Millor Actriu per els seus papers a «Tootsie» (1983) i «Blue Sky» (1995).
El título de la exposición, «It would never be quite the same again» (Nunca volvería a ser exactamente lo mismo) –que coincide con el de una de las obras presentadas- está tomado de las palabras pronunciadas por un juez en un tribunal para apoyar su veredicto al respecto del caso de una estatua de la ex primera ministra Margaret Thatcher que resultó decapitada por un activista. Estas palabras sirven a Xavier Ribas para tejer una constelación de historias de resistencia o actos de disidencia. Desarrolladas como fotografías de gran formato, junto a textos elaborados por el artista y copias de la documentación original, el trabajo de Ribas revisa una serie de hechos y documentos que son interpretados como ecos distantes de las detonaciones en los paisajes desérticos de Atacama durante el siglo XIX, y que resuenan todavía en la historia reciente de Chile y Gran Bretaña.