En el marc del festival DOCfield>15, l’Institut Francès de Barcelona inaugura el proper dimecres 20 de maig a les 19.30h l’exposició “Ucraïna: de Maidan a Donbass” de Guillaume Herbaut.
Tot va començar amb una crida a manifestar-se a la plaça Maidan a través de Twitter. Els estudiants desitjaven expressar la seva ràbia amb la decisió del president Yanukovich de rebutjar l’Acord d’Associació Unió Europea-Ucraïna (en favor de la Unió Euroasiàtica de Putin). El resultat va ser l’adveniment d’una revolució i la fugida del president corrupte. Poc després d’aquests fets, Crimea va ser annexionada per Rússia…
Data: Del 20 de maig al 24 de juliol de 2015
Lloc: Institut Français de Barcelone, C/ Moià 8, 08006 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Amb el desert californià com a teló de fons, el treball “Happy Nothing” aprofundeix en la vida i els secrets dels seus habitants. Aquí hi viuen ex-convictes, veterans de guerra, jubilats i persones que per alguna raó han decidit viure al marge de la societat. En aquests pobles no hi ha aigua corrent, les cases estan en ruïnes, els carrers sense pavimentar, sense enllumenat públic, no hi ha supermercats o infraestructures d’oci. Però malgrat viure en aquestes condicions, ells ho anomenen el Paradís.
La muestra reflexiona sobre el fenómeno de la inmigración huyendo de los estereotipos y de las asociaciones clásicas entre emigración y problemática social. Echaburu centra su interés en los nuevos llegados que ya han logrado integrarse, que han abierto sus propios negocios o trabajan en sus oficios y que han creado vínculos con su nuevo territorio pero han mantenido sus creencias y sus hábitos integrándolos en la cultura de acogida. Este combinado de elementos físicos y culturales de dos mundos se refleja en sus viviendas, en sus negocios, en su vestimenta, en sus relaciones o en sus hábitos.
Més de quatre milions de palestins viuen a la Franja oest, a Gaza i a Jerusalem Est sota àrdues condicions polítiques i econòmiques i limitada llibertat de moviments després de 48 anys d’ocupació. La mostra observa els petits –però no per això insignificants– moments de la vida quotidiana amb un esmolat sentit de l’humor, tot revelant una narrativa que contrasta amb els reportatges més habituals sobre aquest mateix tema, centrats sobretot en la violència i el conflicte. 
El mar es paisaje e inmensidad, a la vez que experiencia y proceso. Isidra es la memoria de este paisaje, y en ella están representadas simbólicamente las estrellas del vaivén de las mareas. Para ella, el mar interior y el mar exterior son la misma cosa, ahora que sus cenizas surcan la eternidad.