La recientemente inaugurada Galería Loewe en el Paseo de Gracia acoge hasta el 1 de noviembre el trabajo del fotógrafo Scott Schuman. La muestra reúne un conjunto de retratos surgidos de una pasión por la expresión personal a través de la moda. Personas separadas por considerables distancias físicas y culturales tienen algo en común: cierta distinción que ha despertado en Schuman el deseo de fotografiarlas, reunirlas en el espacio de su blog de estilo The Sartorialist y darles visibilidad casi en tiempo real ante millones de lectores de todo el mundo.
El instinto y un ojo certero mueven a Schuman cuando –cámara en mano– sale a la calle en busca de imágenes interesantes. Cada foto es fruto de un encuentro casual muy breve, las personas retratadas son en gran medida transeúntes anónimos. Y cualquier lugar promete una buena foto, la gran capital internacional o el pequeño y apartado lugar del globo, incluso allí donde no hay más que arena.
Schuman no trata de establecer un canon de elegancia o de documentar tendencias, su inagotable energía le mueve a compartir, por su fuerza sugestiva, el uso real y la creatividad en el vestir de personas reales. Con una actitud, un conjunto de prendas o un solo detalle, cada persona afirma un carácter sin complejos y acepta ser fotografiada con un pedacito de su paisaje diario. Son imágenes de un cotidiano extraordinario, de una realidad que mueve a la imaginación.
Cada fotografía detiene un instante en una vertiginosa sucesión de escenarios: Milán, Madrid, Nueva York y Berlín en solo unos días. A través de Internet Schuman realiza un trabajo editorial de reunión de lo disperso e inmediata diseminación que elimina las distancias. Remota y global, cada imagen colgada en el blog provoca cientos de comentarios de lectores en un diálogo abierto y constantemente ampliado sobre la misteriosa cualidad de la elegancia.
Schuman visitará la exposición mañana sábado 6 de octubre de 11 a 14h para firmar ejemplares de su nuevo libro, «The Sartorialist: Closer».
Fecha: Del 6 de septiembre al 1 de noviembre de 2012
Lugar: Galería Loewe, Passeig de Gràcia 91, 08008 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
El proper dimarts 9 d’octubre s’inaugura a La Casa Elizalde l’exposició «Mediterranean lightstyle» de 
L’any 1981 a Gràcia la nit es feia de dia. Les places tornaven a acollir els envelats i les orquestres dels anys 30. Els carrers de la vila vivien les manifestacions dels joves revolucionaris que marxaven cap al front a defensar la República i l’endemà veien com els camions militars arribaven a les portes de l’ajuntament gracienc amb soldats franquistes que treien la bandera republicana i feien onejar la bandera groga i vermella. Gràcia era envaïda per càmeres, llums, claquetes, decorats i actors, per donar vida a la Colometa i tots els personatges que Mercè Rodoreda havia creat en la seva novel·la «La plaça del Diamant».
Las huertas urbanas son un ejemplo de apropiación tolerada, un fenómeno común en nuestras ciudades mediante el que muchas personas reivindican y ejercen su derecho a un trozo de tierra que cultivar. Sonreímos al ver esas huertas, joyas de la arquitectura chabolista, llenas de bidones, somieres y “apaños” diversos. Cultivan la tierra porque se sienten vivos, plantan frutas y verduras con las que complementar una cesta de la compra que cuesta llenar con la pensión, y llevan desde los años 80 reclamando silenciosamente, sin crestas y sin saberlo, el derecho a un jardín, a una horticultura de carácter ecológico destinada al autoconsumo, a un trozo de ladera…
Amb una concepció altament esteticista fruit de l’imaginari propi de l’autor, Ziarreta ens mostra en la seva obra el resultat d’encaixar la modernitat amb el món rural, dins un context altament simbòlic com és la tradició basca. Fruit d’aquesta simbiosi, neixen una sèrie d’imatges d’alt impacte visual que fan que un pagès jugui amb una consola o un ramader balli davant les vaques amb tutú, entre altres. A primera vista, aquesta pot semblar una irònica i embogida revisió de la tradició, però també amaga una sensibilitat social de l’artista que posa de manifest els sentiments trobats d’un poble, el basc, que lluita per adaptar-se al segle XXI sense perdre les seves arrels.
Van començar a arribar a la fi del segle XIX, i els nostres avis recorden haver vist algun que oferia, als vianants, a les avingudes de grans ciutats, uns collarets de perles que s’enfilaven als seus braços estesos. No obstant això, en aquesta última dècada la seva presència s’ha fet notable i realment significativa. La visibilitat dels xinesos en els espais públics és cada vegada més gran, per les múltiples activitats que realitzen. Vénen per treballar o emprendre un negoci al que dediquen, sense cansament aparent, la major part del seu temps. Fa l’efecte que no dormen i que són a tot arreu, però moltes vegades els percebem amb indiferència.