La galeria Atelier inaugura el proper dijous 7 de febrer a les 20 h l’exposició «Tres projectes. Fotografia», amb obres de César Ordoñez, Rosa Puig i Blanca Viñas.
César Ordoñez ens parla d’un «Tokyo íntim» on Tokyo és un dels fils conductors que articulen la seva obra. El fotògraf des de fa uns anys manté una relació d’amor amb la megalòpoli japonesa. Una relació que ha cristal·litzat en les diverses sèries que podem veure representades en la mostra. El nexe entre aquestes obres és la reflexió sobre el valor de la intimitat en un àmbit urbà. Definint “intimitat” com l’espai privat de cada persona des d’un pla físic, emocional i espiritual. I com, més enllà del que diguin les lleis, el respecte mutu per aquest “espai” és un fet possible en una societat que ho percep com un bé comú.
Rosa Puig mostra dues sèries de fotografies realitzades a l’any 2010: «Embolicats» i «Sense Títol, 2010». A «Embolicats», l’autora fotografia les gandules de la platja de Tossa de Mar embolicades amb lona blava al final de temporada, una manera d’embolicar totes les emocions, els sentiments i les sensacions… viscudes durant l’estiu, recordant una mica aquelles obres de Christo per les que Rosa Puig té especial predilecció. A «Sense Títol, 2010», els tendals del Mercat de Sant Antoni plegats a terra després d’un dia de feina. Les imatges juguen amb els plecs i amb les textures i parlen també de les experiències quotidianes viscudes. Ambdues sèries evoquen el concepte de “plegar” i de “desar” i alhora al·ludeixen a dues conegudes sèries monocromes de Joan Miró.
Blanca Viñas presenta en el seu projecte dues sèries «Manchester approaches» i «Floating city», fotografies fetes a Manchester i a Barcelona. Dues visions urbanes on realitza una continuada recerca de textures, formes i colors. L’experimentació és constant en cada una de les seves fotografies: dobles exposicions, filtres de colors, punts de vista diferents, … el resultat és un conjunt molt innovador, completament harmònic, visions fotogràfiques imaginaries que no deixen de sorprendre. S’interessa per la fotografia analògica gràcies a les múltiples possibilitats que aquesta li ofereix. Juga amb diferents càmeres i carrets, manipula l’emulsió sensible de la pel·lícula… d’aquesta manera la seva fotografia es converteix en una manera de crear noves realitats i noves percepcions de l’entorn. Fruït del seu interès per l’arquitectura la seva obra està molt centrada en entorns urbans, inventant noves projeccions de la realitat que l’envolta.
Data: Del 7 de febrer al 6 d’abril de 2013
Lloc: Galeria Atelier, Plaça Rovira i Trias 9, 08024 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La mostra aplega una setantena d’obres, entre fotografies i vídeos, que permeten seguir l’evolució de la lectura del concepte d’autoretrat que García-Alix realitza al llarg dels seus més de trenta anys de carrera, tot traçant una línia que acompanya la mirada i la vida de l’autor que es mira i ens mira a través de les seves obres, invitant-nos a entrar en el seu particular univers en primera persona.
«Madagascar. Masera» és un reportatge fotogràfic documental sobre el treball de las Missions Vicencianes a Madagascar en les àrees de sanitat, nutrició, educació i obra social. 234 germanes i 36 comunitats dedicades al desenvolupament dels més pobres. Des de Catalunya reben l’ajut del projecte 
«Roser» es un retrato fragmentado en diez piezas de una etapa final, despersonificada, del tránsito de la persona que era al cuerpo que no logra mantener ya los rasgos de lo que fue. En este proceso de pérdida la artista busca unificar los fragmentos, fijar una imagen de alguien como si mediante los trozos pudiera reconstruirla y a la vez ofrecer una definición ya no sólo de ella sino de la vejez, de la enfermedad, de la demencia. En este intento la fotografía se impone sin permiso, colocando y componiendo la imagen, buscando en el territorio de la intimidad algo que, entre el tabú y lo grotesco, explique con dureza lo que somos. Pero la composición calculada desde una relación de poder desigual se escapa del control: la consciencia, la voluntad y el deseo que se han desvanecido se muestran así también en el dejarse retratar y la exhibición resulta intrusiva a la vez que compasiva, a momentos parece querer mostrarse anónima, a veces parece construir un íntimo homenaje. Entre las imágenes aparece algo de lo borroso, suspendido entre la locura y la cordura, entre la persona y la carne, entre el estar y el no-estar, que el retrato no puede contener pero que logra, de algún modo, desatar.
L’autor ens redescobreix la bellesa del caduc, del oblidat, la que nia subtil pel decadent, redefinint el que prèviament ha captat guiat per la intuïció. La seva és una lectura que aïlla els motius, els enfoca i els proporciona un aura d’intimitat, una segona epidermis que es suma a la que els va proporcionar l’oblit i l’abandó.
Quan cau la nit, un submón emergeix d’entre la foscor per donar vida a aquelles coses belles que ens passen desapercebudes per la falta de llum. Aquesta mostra de 17 imatges és una recopilació de fotografia nocturna i lightpainting a diferents escenaris abandonats, utilitzant diferents tècniques d’il·luminació.