El centre cívic Can Basté inaugura el proper dissabte 23 de novembre a les 12h l’exposició “Stories 4 Change” del col·lectiu Shoot4Change.
Vuit històries. Fotògrafs de tot el món. Aquestes històries van des de relats personals fins a catàstrofes, ja siguin naturals, com l’huracà Sandy, o provocats per l’home, com la fuita del reactor nuclear de Fukushima. Però aquestes són, per sobre de tot, històries d’esperança i optimisme, mostres de la capacitat de l’ésser humà de sobreposar-se a l’adversitat.
Shoot4Change és una ONG de fotògrafs a nivell mundial la missió del qual és la de prestar els seus ulls i el seu talent a aquelles persones les històries de les quals es passen per alt i manquen dels recursos necessaris per fer-les visibles.
Data: Del 23 de novembre al 28 de desembre de 2013
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Amb aquestes imatges Picanyol vol qüestionar l’ordre establert en el disseny de molts objectes quotidians. Objectes pensats per l’estricta adaptació de la forma a una determinada finalitat, i que, convenientment transformats, amb desordre, poden servir per a altres funcions… o no.
Als carrers de Dhaka, Bangla Desh, existeixen molts nens que han de treballar, en ocasions, sota condicions molt dures. Molts d’ells deixen d’anar a l’escola perquè és més fàcil trobar una feina en males condicions que rebre una educació bàsica, i les famílies necessiten l’aportació de tots els seus membres. Només alguns afortunats poden compaginar la feina amb l’escola. Però no és fàcil.
“Between One and Zero” es un reportaje sobre la alienación de un grupo de amigos jóvenes, de clase media y, mayoritariamente licenciados universitarios en paro. Ellos escapan de la inacción y el aburrimiento mediante las nuevas tecnologías, el alcohol, las drogas y el sexo, cuando pueden. El título es un homenaje a la novela “Less than Zero” de Bret Easton Ellis, adaptado, treinta años más tarde, a la contemporánea era digital binaria, una era donde se da la paradoja de la hipercomunicación y la conectividad permanente entre los miembros de los colectivos, personas que, a su vez, se encuentran aisladas.
El “Grande Hotel” va ser inaugurat a Beira (Moçambic) l’any 1955 amb la pretensió de ser l’hotel més luxós d’Àfrica. Amb el pas del temps, però, les runes d’un somni colonial es van convertir en la precària llar de més de dos mil persones. Aquest treball vol qüestionar la megalomania colonial, els somnis fallits del procés d’independència i la necessitat bàsica d’una llar que compartim tots els éssers humans.
“Ophelia” és un projecte fotogràfic i audiovisual centrat en l’ofec, l’angoixa que sentim en molts moments de la nostra vida davant les diferents circumstàncies a les que ens toca enfrontar‐nos en el nostre dia a dia: La ciutat i el seu ritme frenètic, la soledat, les relacions personals, dubtes existencials, creixement personal… Aquestes circumstàncies moltes vegades ens superen i ens fan sentir éssers minúsculs, solitaris, incompresos… produint‐nos en molts casos una sensació d’ofec i d’angoixa de difícil escapatòria.
Durant els últims sis anys, Fontcuberta ha anat col·leccionant imatges de textos censurats de diversos autors i èpoques, tot recorrent biblioteques i arxius d’Europa i d’Amèrica del Nord. Prenent com a referència aquesta sèrie d’imatges, Joan Fontcuberta i el crític d’art Manel Guerrero, donen vida a la idea de desenvolupar un projecte artístic sobre la censura amb la implicació directa del