El centre cívic Golferichs inaugura el proper dijous 20 de març a les 19.30 h l’exposició “Blackcelona” del fotògraf Salvi Danés.
“Blackcelona” és un cant a la ciutat, al seu aspecte morfològic més convencional, a les seves grans avingudes, carrers, carrerons, a tot el seu entramat formal, al seu polimorfisme, a la seva policromia, als seus diversos aspectes i als seus múltiples tentacles que d’alguna manera es tanquen implacables sobre tots els éssers que l’habiten: per a la seva seguretat, el seu recer, el seu caminar quotidià, el seu treball i el seu oci, també per al seu aïllament, les seves angoixes, la seva solitud, el seu fracàs.
Data: Del 20 de març al 26 d’abril de 2014
Lloc: Centre Cívic Golferichs, Gran Via 491, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
“Almost There” presenta una constel·lació complexa d’imatges explorant allò que està més aprop i allò més llunyà. En darrera instància comunica la frustració de no poder trobar-nos mai suficientment a prop ni suficientment lluny, únicament gairebé ser-hi. “Almost There” fotografia la fotografia. La fotografia com a viatge de retorn imaginari i, alhora, com a reflex de l’allà i l’allò on mai podrem tornar, que mai podrem tornar a mirar de la mateixa manera. “Almost There” proposa, en suma, una mena de deambular pels gèneres i els llenguatges amb els que mirem d’entendre el món a partir de les imatges, però també pel com la fotografia condiciona les nostres visions, així com el misteri intrínsec de cada lloc: ser-hi, arribar-hi, veure’l de lluny o observar-lo de molt a prop.
Las comunidades menonitas surgen en los siglos XVI y XVII en Europa, tras una escisión de la iglesia católica. Fueron perseguidos y se convirtieron en un pueblo errante. Algunos fueron acogidos en México a principios del siglo XX, y consolidaron poblaciones agrícolas donde conservaron sus tradiciones, religiosidad e idioma alemán. 
Juan Sebastián expondrá tres de sus series “GREY”, “GREEN” y “GOLD”, realizadas entre los años 2011 y 2014. En sus fotografías Juan no sólo atrapa a los fotografiados sino también a nosotros mismos, en esos momentos en los que parece que no pasa nada y sin embargo todo está pasando.
Els retrats il·lustren un moment singular de la vida dels retratats o un profund sentit familiar en la seva quotidianitat més rotunda. Les fotografies narren bocins de la biografia dels veïns i veïnes de la Dreta de l’Eixample i dels vianants dels seus carrers en altres èpoques. A través de les fotografies podem veure l’atenció retratística cap als nens i nenes i les seves joguines, la indumentària de cada època, el joc dels adults davant la càmera o les dates més assenyalades, la importància de les quals obligava que se les immortalitzés amb una imatge per al record.
Lukács retrata instants. Instants que evoquen a uns sentiments, a un abans i un després, no a un temps immòbil i estàtic. Aquesta mostra conté diverses imatges, però essencialment estan guiades pel mateix estat d’ànim. Totes les imatges reflecteixen “un” mateix concepte. “Egy” significa “un” en hongarès.
La fotografía de Acosta parte de espacios abiertos, paisajes naturales o bien estructuras arquitectónicas que en ocasiones se entremezclan. Su trabajo nos acerca a su entorno inmediato, a la realidad que nos rodea para centrarse en el detalle con precisión y sutileza. En fotografías como “Venecia” realiza un original estudio compositivo a través del montaje fotográfico digital, presentando la imagen como un mosaico formado por los diferentes disparos de un mismo plano. El resultado es un escenario que reconduce nuestra mirada hacia todos los rincones analizando cada textura, tonalidad y forma.
Isabel Steva, Colita, és un dels noms més destacats de la fotografia catalana contemporània. L’exposició “Colita. Perquè sí!”, comissariada per Laura Terré, presenta un ampli recorregut per la seva trajectòria gràfica, lligant, més enllà de les seves facetes més conegudes de la fotografia documental i retratista, tot el seu univers (amics, plaers, idees, espais estimats,…) a través de la seva mirada carregada d’intenció i humor.