El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presentarà el proper mes d’octubre les fotografies realitzades per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim’ a la Guerra Civil espanyola, de les quals s’havia perdut tot rastre des de 1939. Aquestes extraordinàries imatges, moltes inèdites, formen el que es coneix com la “maleta mexicana” i són sens dubte el conjunt de negatius recuperats més important del segle XX.
Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la Guerra Civil espanyola pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim’, entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP de Nova York, on s’exposen des de setembre de 2010 i fins a gener de 2011.
Entre aquests negatius es troben retrats fins ara desconeguts de personatges com ara Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, coneguda com La Passionària, o Ernest Hemingway. Els negatius trobats a la “maleta mexicana” també permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies que van ser publicades al seu moment i que es van convertir en imatges icòniques de la Guerra Civil. Aquestes imatges poden ser ara llegides en l’orde en el qual van ser preses, i aporten una informació interessantíssima sobre moments crucials del conflicte i els seus protagonistes, alhora que aporten llum sobre la manera de treballar dels tres fotògrafs, pioners del fotoperiodisme. D’altra banda, l’estudi d’aquestes imatges ha permès també confirmar o reatribuir les autories d’algunes de les fotografies.
Alguns documents de “La maleta mexicana” es van presentar ja al MNAC l’estiu de 2009, amb motiu de les exposicions “Això és la guerra! Robert Capa en acció” i “Gerda Taro”.
La mostra va acompanyada de la publicació d’un catàleg que aplega, en dos volums, els estudis d’especialistes com ara Paul Preston, Simon Dell, David Balsells, Michel Lefebvre, Bernard Lebrun, Brian Wallis, Cynthia Young i Kristen Lubben. Al catàleg, a més, es reprodueixen els 4.500 negatius trobats a la maleta.
Paral·lelament a l’exposició s’ha programat un cicle de conferències gratuïtes al voltant de la mateixa a l’auditori del MNAC. El 6 d’octubre, Cynthia Young, conservadora de l’International Center of Photography de Nova York i comissària de la mostra, donarà un conferència que porta per títol “La ‘Maleta Mexicana’ per dins”. El 3 de novembre serà el torn del periodista Ernest Alòs, amb un conferència titulada “On van ser-hi. Els escenaris de les fotografies de Capa, Taro i Stein”. Finalment, l’1 de desembre, Xavier Antich, professor d’estètica a la Universitat de Girona oferirà una conferència amb el títol “Lliçons de la ‘Maleta Mexicana’: la fotografia abans de la Fotografia”.
Data: Del 6 d’octubre de 2011 al 15 de gener de 2012
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament


Ser vídua a l’Índia és una desgràcia, una maledicció. La seva culpa, per la qual pagaran la resta de les seves vides, és haver sobreviscut el marit. Socialment considerades inferiors, fins i tot per sota de la casta dels intocables, són repudiades per la família i obligades a viure en extrema pobresa. No se’ls permet cap tipus d’activitat, excepte demanar almoina, i en el cas de les més joves, corren el greu risc de caure en les xarxes de la prostitució. El treball “Vídues blanques” de la fotògrafa
El Tim Kat és una celebració que representa tota l’espiritualitat ortodoxa d’Etiòpia i té el seu màxim esplendor el dia 19 de gener a la festa de l’Epifania, quan el Tabot (la rèplica de les taules que Déu entregà a Moisès) surt de les seves esglésies i es reuneix al gran Meskel Adebabay Square d’Addis Abeda. És una manera de renovar la fe, de confirmar la esperança en el ser suprem. Les fotografies d’en
El momento es lo que cuenta. Es el origen de todo: cada percepción, anhelo, sueño y recuerdo. 
La aparente credibilidad de la fotografía, contrapuesta a sutiles y deliberadas deformaciones, busca resquebrajar la imágen que pretende la mente, dejando que se asomen los multiples y sujerentes mundos que se esconden tras las fracturas de dicha realidad convencional.
Según el autor, “da la sensación de que, a pesar de disfrutar de todas las comodidades de una sociedad moderna altamente tecnificada, los habitantes de Tokio están lejos de aquello que convencionalmente se entiende como ideal de felicidad”. Danés busca convertir en imágenes su percepción de que “es fácil encontrarse aislado y solo en medio de una multitud; que disfrutar de confort y seguridad económica no es sinónimo de realización personal plena; que un ritmo de vida frenético puede acabar anulando toda iniciativa personal y toda posibilidad de vida creativa; que eso puede acabar incidiendo en el carácter de los individuos y en su forma de vivir y entender el mundo, en su capacidad de interrelación, en su autosatisfacción, en su alegría, en su vida interior”.
Las escenas crepusculares que forman parte de la serie “Itinérance” desvelan un París poco conocido, alejado de la idea de una metrópolis bulliciosa y radiante. Captadas siempre al atardecer, las rotundas formas de la arquitectura se recortan sobre la tenue luz del ocaso, en una combinación en la que la oscuridad se mezcla también con los débiles reflejos de la luz artificial. El protagonismo en estas instantáneas de