El Centre Cívic Pati Llimona inaugura el proper dijous 31 de maig a les 19.30 h l’exposició «Fills d’en Purets» de Jordi Fu.
Per una banda, amb la crisi econòmica i social que encara fueteja, moltes persones per poder desplaçar-se, es van veure abocats a cercar mitjans de transports alternatius i de més baix cost al vehicle a motor. Aquesta esdevindria en molts casos la única forma d’arribar a la precarietat del seu lloc de treball, anar a estudi o fins i tot a la cuada que es creava davant les oficines de l’atur.
Però per altra, en Purets és un “noi” solter de 80 i tants anys que sempre ha residit austerament en una petita vila catalana. Com a fill solitari del franquisme rural, amb els anys es va crear el seu propi sistema autosuficient, conreant i preparant els seus aliments de temporada per tot l’any, i així aprofitar eficientment els recursos que es trobaven a l’abast del seu entorn.
Per tal de poder desplaçar-se d’un a altre costat ell sempre ha fet ús de la seva bicicleta, i això junt amb el seu estil de vida, va provocar en la ment de l’autor de les imatges poder somiar amb un ideal: Què succeiria si en Purets tingués un exèrcit de fills?
A partir d’aquest ideari, l’autor s’imagina una multitud pacífica de persones, que per raons econòmiques, per sentit d’alliberament personal, o per raó d’un “no-sé-què” inexplicable, l’ús de la bicicleta es converteix en necessitat vital, i per tant, en una opció de vida que abasta més enllà del simple passeig en bicicleta.
Poc a poc, a cop de pedal continu el rodament damunt de les seves bicicletes esdevé una opció de vida, una forma de fer i sentir sense més, i que transcendeix més enllà d’una tendència en modes.
Si aquest conjunt d’imatges conformessin un estudi antropològic, un aspecte bàsic restaria reflectit: el paral·lelisme existent entre un pedaleig constant que mou les seves vides i l’esforç continuat en el temps de cadascun per aconseguir les seves fites personals.
L’autor només pretén convidar-nos a llegir les imatges i observar tranquil·lament cada una de les escenes que podrem trobar, tenir cura dels detalls, i deduir com viu el protagonista de cada una de les històries, per així aconseguir imaginar passat, present i anhels de futur de tots ells.
Data: Del 31 de maig al 25 de juny de 2018
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La vall del riu Shenandoah acull cada any fins a tres «Demolition Derbies» on els participants estimben deliberadament els seus vehicles per destrossar els oponents. Festes de destrucció amb molta olor de gasolina que no són estranyes a l’Amèrica més rural. Els «Derbies» poden ser perillosos, tot i que les lesions greus no són freqüents. A la pista enfangada el conductor amb l’últim cotxe en funcionament rep el premi en metàl·lic. Centenars de participants es troben a l’octubre a la població de Woodstock, Virginia, la trobada més gran de l’any en el que es coneix com el «Chaos in the Valley».
Manel Armengol llegó a NY poco antes del frío invierno de 1977-78, enviado como corresponsal gráfico por un semanario español de gran tirada poco tiempo después de la muerte del dictador Franco. Pero no son los reportajes de encargo los que mostramos en esta exposición, si no aquellas imágenes que Armengol registró en sus múltiples paseos entre la depauperada zona del Bronx y la festiva concurrencia de artistas, músicos y estudiantes que se solazaban en Washington Square y el Dowtown del Village, Soho y Chinatown.
Gonzalez ha recorregut la Península Ibèrica capturant amb la seva càmera les ubicacions de fosses comunes de la guerra civil espanyola i de les zones en què es van produir les atrocitats relacionades, indrets que encara no han estat excavats o commemorats. Molts d’aquests indrets es van perdre i van restar ocults sota noves carreteres o edificis, o simplement van desaparèixer sense deixar cap rastre o senyal del seu passat cruel.