Del 22 de febrer al 17 de març tindrà lloc una nova edició del festival FineArt Igualada, un esdeveniment consolidat com a referent en el món de la imatge, apropant la fotografia i tot allò que l’envolta tant al públic en general, com als aficionats i, per suposat, als professionals de la fotografia. I ho fa, en diferents espais expositius municipals i d’altres d’efímers que recuperen espais patrimonials de la ciutat, per emmarcar les diferents propostes visuals, en més de vint sales d’exposicions distribuïdes per la ciutat d’Igualada.
FineArt 2019 comptarà amb exposicions dels fotògrafs Alba Jovani, Anna Batalla, Carles Canals i Àlex Montfort, Carlos Ponce, Carme Ollé, Dani Salvà, Daniel Casanovas, Eder Sánchez, Enric Mestres, Ferran Freixa, Ferran Giménez, Francesc Bailón, Francesc Sangenís, Gabi Guiard, Guillermo de Angelis, Hanna Jarzabek, Ignasi Marroyo, Iñaki Relanzón, Iris G-Méras, Jim Doukas, Johams Leguisamo, Jordi Borràs, Jordi Guillumet i Mònica Roselló, Josep M. Garí, Kati Riquelme, Katy Gómez, Luis Vázquez Álvarez, Manel Gausa, Margarita Fresco, Marta Guitart, Miguel Ángel Domínguez, Miguel David, Mireia Alises, Paula Costantino i Pep Gol.
Per la seva banda, les escoles de disseny i fotografia continuen apostant per FineArt. Es mostraran els treballs dels alumnes de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Elisava), de Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, de Grisart, de El Observatorio, de l’Escola Groc, de Tecnocampus, de l’Escola d’Arts i Oficis Gaspar Camps d’Igualada i de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot.
Us recomanem que us feu fans de la pàgina a Facebook del festival o us feu seguidors del seu Twitter si voleu estar al tant de totes les novetats d’aquest esdeveniment.
No siempre para disfrutar de la naturaleza hay que huir del espacio urbano. Entre asfalto y rascacielos, las ciudades esconden un patrimonio verde, que a veces pasa desapercibido por las prisas cotidianas. Casi resulta una cuestión de supervivencia conocer algunos de estos oasis.
La muestra propone un exhaustivo recorrido por la trayectoria de Abbott. Su obra, una de las más cautivadoras de la fotografía norteamericana de la primera mitad del siglo XX, hizo de puente entre la vanguardia del viejo continente y la creciente escena artística de la costa este de Estados Unidos de los años 1920 y 1930.
Sóc al laboratori, a les fosques, emulsionant. Entre molts dels pensaments que n’envolten al meu cap em ve el record de les primeres palmeres que vaig fotografiar. Fou durant el primer viatge en cotxe que valg realitzar per Espanya amb la meva càmera. Vaig emprendre un viatge que partia des de Barcelona en direcció a Almeria. Durant el viatge, entre aquell desèrtic paisatge, vaig capturar una palmera solitària. Algú em va dir que era un autoretrat. Des d’aquell moment la càmera començava a revelar el meu inconscient. 
¿Por qué necesitamos ir a un lugar de diversión para estar de vacaciones? ¿El cielo es azul en el imaginario de nuestro mundo ideal? ¿Buscamos refugiarnos de la realidad? Estos son algunos de los interrogantes que se plantea la autora al fotografiar un “camping”: un sitio para vacacionar que ha sido inventado por los seres humanos. Lo que ella califica como un “mundo de plástico”.
