Exposición «La mirada cautiva»

KBr Fundación MAPFRE acoge del 26 de febrero al 23 de mayo la exposición «La mirada cautiva. La colección de daguerrotipos del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) — Girona».

“Anunciamos un importante descubrimiento de nuestro célebre pintor del Diorama, el señor Daguerre. Este descubrimiento tiene algo de prodigioso. Trastoca todas las teorías de la ciencia sobre la luz y la óptica, y provocará una revolución de las artes del dibujo”. Con estas palabras, el periódico Gazette de France, en su edición del 6 de enero de 1839, hacía pública la aparición del daguerrotipo, primer producto difundido y comercializado de la historia de la fotografía, un “prodigio fisicoquímico” que abrió la puerta a la obtención de imágenes fijas de lo visible. Tomando este invento como núcleo central, Fundación MAPFRE presenta la primera de las exposiciones que se van a organizar en colaboración con distintas instituciones catalanas para mostrar su rico patrimonio fotográfico.

Tras los trabajos de Joseph-Nicéphore Niépce (fallecido en 1833) relacionados con la sensibilidad a la luz de las sales de plata, en 1836 Louis-Jacques-Mandé Daguerre obtuvo por primera vez una imagen sobre una placa bañada con dichas sales: el primer daguerrotipo, que continuó perfeccionando hasta su presentación oficial el 7 de enero de 1839. La revolución daguerrotípica se extendió pronto por toda Europa, incluida España donde también tuvo una repercusión inmediata. Diecinueve días después de que el procedimiento fuera presentado en la Academia de Ciencias de París, el Diario de Barcelona se hacía eco de su existencia. El papel de la prensa fue determinante a la hora de difundir la importancia de este invento que posibilitaba la permanencia de las imágenes “fugitivas” de la realidad visible. Los periódicos de todo el mundo, incluyendo los españoles, fueron publicando las noticias que llegaban de París referidas a los avances que iba experimentando el daguerrotipo desde que se anunciara su existencia a comienzos de 1839 hasta su presentación oficial el 19 de agosto de ese mismo año, y las posteriores demostraciones públicas de Daguerre durante septiembre. Mientras en los distintos países europeos su difusión corrió mayoritariamente a cargo de los daguerrotipistas que ofertaban su producto en las grandes ciudades, en España quienes se interesaron por el invento fueron prometedores científicos en formación. No fue hasta 1842 cuando apareció por primera vez en España una obra que contenía 21 aguafuertes sacados de daguerrotipos, España. Obra pintoresca, con texto de un joven Francisco Pi y Margall. A partir de entonces se irían sucediendo los libros ilustrados de este modo. Por vez primera, la fotografía se introducía en las páginas impresas, alcanzando así una gran divulgación.

A partir de las colecciones del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) del Ayuntamiento de Girona y de otras instituciones como el Museu del Cinema de la misma ciudad, la exposición hace un recorrido por la historia del origen de la fotografía a través de una selección de daguerrotipos, datados entre las décadas de 1840 y 1860 y con formatos que van de la media placa al noveno de placa. Se presentan así mismo diversos tipos de encapsulamientos de estas imágenes: desde las cajas de madera con cubiertas de piel y las termoplásticas típicas de Estados Unidos hasta el sistema europeo y francés, que consiste en un marco abierto al estilo de los usados en las pinturas. El contenido de las imágenes se centra principalmente en los retratos de estudio: individuales, de parejas o de grupo y post mortem, y se exponen además dos imágenes en formato estereoscópico que reproducen esculturas. Se ha identificado la autoría de algunas de estas obras gracias a las inscripciones contenidas en los marcos, pero por lo general no se conoce el nombre de los retratados, excepto cuando las imágenes o sus encapsulamientos llevan alguna anotación adjunta.

Por su parte, el Museu del Cinema de Girona ha cedido para la muestra objetos y utillaje vinculados al daguerrotipo, entre los que cabe destacar una caja con productos químicos para revelar, lámparas de laboratorio y pigmentos para colorear daguerrotipos. Todos estos materiales nos ayudan a entender no solo el proceso técnico y el desarrollo del daguerrotipo, sino también el contexto histórico y la cultura de la imagen de una época que supo por primera vez de la fotografía a través de este “invento”.

El recorrido expositivo se completa con dos audiovisuales que explican cómo se hace un daguerrotipo y cómo ha sido el proceso de restauración de un grupo de ellos de cara a esta muestra, y con unas fotogrametrías que permitirán obtener una visión tridimensional de cuatro daguerrotipos de la colección.

A esto se añade una experiencia interactiva que permite explorar, con gestos en el aire, el espacio de trabajo de un daguerrotipista de la época y reproducir los diferentes pasos para realizar un daguerrotipo, desde el pulido de la placa metálica que servirá de soporte hasta la toma de la imagen y el posterior revelado. Este proyecto se ha trabajado dentro del marco de investigación de la escuela CIFOG (Ciclos Formativos Girona)

Fecha: Del 26 de febrero al 23 de mayo de 2021
Lugar: KBr Fundación MAPFRE, Avinguda del Litoral 30, 08005 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

Exposición de Claudia Andujar

KBr Fundación MAPFRE acoge del 26 de febrero al 23 de mayo la primera exposición dedicada a la obra de Claudia Andujar en España. La artista brasileña, que ha consagrado su trabajo a la protección de los más desfavorecidos a través de la fotografía, inició su andadura como fotoperiodista, movida por el interés de comprender la vulnerabilidad humana. Buena parte de su trayectoria se ha centrado en defender los derechos del pueblo yanomami, uno de los mayores grupos indígenas de Brasil.

Nacida en Suiza, en 1931, creció en Transilvania, de donde huyó con su madre durante el Holocausto. Su padre y su familia paterna fueron exterminados en los campos de concentración. Andujar vivió en Suiza y en Estados Unidos, y en 1955 se instaló definitivamente en Brasil, donde encontró en la fotografía una forma de acercarse a los demás y descubrir su nuevo país. En la década de 1960 se embarca en la serie Famílias brasileiras, un proyecto en el que, a lo largo varios meses, convive con distintas familias de diversos estratos sociales. Son años, también, en los que fotografía a algunos de los colectivos más vulnerables de la sociedad, como toxicómanos y prostitutas.

En 1971, mientras trabajaba en un artículo sobre la Amazonia para la revista Realidade, la artista supo de la existencia de los yanomami. Fascinada por la cultura de esta aislada comunidad, viajó hasta la región del río Catrimani – situada en la zona cercana a la frontera entre Brasil y Venezuela que se considera la cuna de este pueblo – buscando involucrarse de forma más profunda en su trabajo fotográfico. Con la ayuda de Carlo Zacquini, uno de los misioneros asentados en la zona en los años sesenta, Andujar fue acogida por los indígenas. Sus imágenes de este período muestran un estilo de vida tradicional en el que las mujeres recolectan fruta mientras los hombres cazan. Fotografía el yano, la casa comunitaria que agrupa a múltiples familias bajo el mismo techo, así como los ritos funerarios e intercomunitarios llamados reahu, que pueden durar varios días o semanas, dependiendo de la importancia del fallecido y del ofertorio de comida. Experimenta con distintas técnicas fotográficas: aplica vaselina al objetivo de la cámara, utiliza película infrarroja, alarga los tiempos de exposición y superpone tomas para otorgar sensación de movimiento a las imágenes. Las escenas cotidianas se representan de forma que parecen trascender la realidad: los rayos de luz irrumpen a través del aire, y el humo que rodea a un joven reclinado en una hamaca le da la apariencia de un chamán. Andujar busca hacer visible un mundo invisible, como si la fotografía pudiera ofrecer una exploración metafísica de la visión del mundo de los yanomami.

A comienzos de los años setenta, la dictadura militar brasileña lanzó un programa de explotación de la región del Amazonas. Debido a la depredación forestal y minera, y a la propagación de enfermedades – llevadas por los trabajadores que desde las ciudades emigraron a este territorio hasta el momento aislado –, la vida diaria de esta comunidad se vio gravemente amenazada. Cuando Andujar denunció la situación, se le impidió la entrada en la zona, y, a partir de este momento, dedicó su vida y su obra a la defensa del territorio y la cultura de este pueblo. En 1978 fundó la ONG Comisión Pro Yanomami (CCPY), junto a Carlo Zacquini y el antropólogo Bruce Albert. Además, comenzó a viajar por todo el mundo con el líder yanomami Davi Kopenawa. En 1989, el Gobierno brasileño dispuso dividir el área de este pueblo indígena en diecinueve microrreservas separadas, ocasionando un confinamiento de las comunidades que acabaría asfixiándolas, pues los yanomami se desplazan con frecuencia de un lugar a otro para asegurar la renovación de los recursos naturales de la selva. El objetivo era despojarlos de sus tierras en favor de la colonización agrícola y la explotación minera. En respuesta a esta demarcación, Andujar y la CCPY organizaron en 1989 la exposición audiovisual Genocídio do Yanomami: morte do Brasil, en el Museu de Arte de São Paulo. La proyección, que ha sido recreada especialmente para esta ocasión, presenta cientos de imágenes de la artista en las que se pueden contemplar vistas aéreas de la selva y que termina con las trágicas consecuencias del contacto entre el pueblo indígena y la sociedad industrial, un mundo de armonía gradualmente destruida por la civilización blanca.

En los años ochenta, Claudia Andujar lanzó con la CCPY una campaña de vacunación para defender la salud de los indígenas. Como parte de este programa, realizó numerosos retratos de los integrantes del pueblo yanomami que, vistos en conjunto, revelan la diversidad de las comunidades que lo integran y su diferente nivel de contacto con la sociedad occidental.

Desde 1993, después de que el año anterior, y gracias a la presión nacional e internacional, el Gobierno reconociera finalmente la demarcación del territorio yanomami, la artista fue retirándose gradualmente de la escena política, recurriendo solo al arte para mantener la visibilidad de la causa yanomami. En el año 2000 fue reconocida con el Premio a la Libertad Cultural de la Lannan Foundation, Los Ángeles. El festival PHotoEspaña contó en Madrid con su participación en las ediciones de 1999 y 2012. Hoy en día, sus obras se encuentran en algunas de las colecciones más importantes del mundo, entre ellas las del Museum of Modern Art de Nueva York o la Tate de Londres. Tras cuatro años de una profunda investigación en los archivos de la artista, Thyago Nogueira ha realizado una cuidada selección de fotografías, documentos, material audiovisual y dibujos realizados por los propios yanomami, selección que integra esta exposición, originalmente concebida por el Instituto Moreira Salles de Brasil y que, como parte de su itinerancia internacional, hoy podemos contemplar en las salas del KBr Fundación MAPFRE de Barcelona.

Actualmente el Gobierno brasileño amenaza, una vez más, con reconsiderar la demarcación del territorio yanomami. La comunidad indígena vuelve a estar amenazada frente a la invasión de mineros, madereros y colonos ilegales, a lo que se suma la llegada de la covid-19. Tal y como el comisario señala en el catálogo que acompaña la muestra: «La presencia de esta exposición en el continente europeo nos brinda la oportunidad de reflexionar sobre los efectos duraderos de las guerras sectarias y de la historia del colonialismo […] nos obliga también a asumir la progresiva fragilidad de nuestra existencia, agravada por la destrucción que causamos cuando imponemos a otros nuestro modo de vida».

Fecha: Del 26 de febrero al 23 de mayo de 2021
Lugar: KBr Fundación MAPFRE, Avinguda del Litoral 30, 08005 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

«RE-VUELTAS» de Shinji Nagabe

El Centre Cívic Can Basté acull de l’11 de febrer al 20 de març l’exposició «RE-VUELTAS» de Shinji Nagabe.

L’exposició, concebuda especialment per la Sala Cava del centre cívic, és un rescat dels arxius i persones que va fotografiar l’autor el 2013 a la ciutat d’Itabaianinha, regió nord-est de Brasil. La seva primera sèrie personal amb nens i nenes on va eliminar els seus rostres d’infància per a transportar-los a un món de fantasia i somnis de la fotografia. Procedents de comunitats pobres, aquests nens van viure el somni de ser de grans, famosos i rics. En aquells moments, la fama de les models, els futbolistes i els ideals de la telenovel·la eren possibles. Com són aquests nens i nenes amb aquests somnis ara que són adults? Amb aquesta exposició, Shinji Nagabe va a la recerca de retornar d’alguna manera aquests rostres, explicant les seves històries a través d’una instal·lació lúdica, d’imatges i textos, 8 anys després de la realització d’aquesta sèrie.

La instal·lació consta de cinc grans màscares inflables amb rostres sense ulls dels nens i nenes retratats el 2013 que s’inflen i desinflen amb el pas del temps. Una relació amb aquelles persones que somiaven ser famoses i possiblement romandran en l’anonimat. Al costat de cada peça hi ha textos inspirats en la vida d’aquesta persona amb la qual van somiar i com és la seva vida realment. Alguns d’aquests nens, hi són fora de l’escola i sense expectatives de futur. Tots els textos s’identifiquen únicament pel seu nom i conserven el seu anonimat. L’exposició busca ressaltar la vida i la història d’aquests joves anònims i submergir al visitant en un món lúdic i fosc on els somnis de la infància poden canviar ràpidament. Sent una reflexió sobre la maduresa i els somnis perduts.

Data: De l’11 de febrer al 20 de març de 2021
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Hecha en Venezuela» d’Erika Ache

El Centre Cívic Can Basté acull de l’11 de febrer al 20 de març l’exposició «Hecha en Venezuela» d’Erika Ache.

A Veneçuela, específicament a Caracas, la ciutat on va néixer l’autora, es considera que, per a ser bella, has de tenir tot el que no tens, és una ciutat on el natural molt poques vegades serà assumit amb naturalitat. La pressió social i familiar és aclaparadora, moltes dones en el seu afany de trobar ser les més belles decideixen optar per ser candidates a operacions estètiques, sense importar les conseqüències. Aquest fenomen a Veneçuela cobra peculiar importància ja que el país se situa entre els 20 de major índex de cirurgies estètiques. Ho superen els EUA, Colòmbia, Mèxic i el Brasil, però Veneçuela és el de majors operacions per càpita.

En els últims anys s’han erogat aproximadament 200 milions de dòlars en cirurgies estètiques sol·licitades i anualment, només en operacions de pit, es realitzen més de 84 mil intervencions anuals. Criticar, anul·lar i ignorar a algú pel seu cos és una pràctica absolutament naturalitzada a Veneçuela, independentment de l’estrat social al qual es pertanyi, la “bona” aparença és fonamental, ser una bomba de sexualitat confeccionada de pura artificialitat sembla ser una llei de vida.

Data: De l’11 de febrer al 20 de març de 2021
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«ÍDOLS SÍMBOLS» de Jaume Buxeda

La galeria fotogràfica il mondo inaugura el proper divendres 19 de febrer l’exposició «ÍDOLS SÍMBOLS» de Jaume Buxeda. Per assistir a la inauguració cal inscriure’s prèviament enviant un correu electrònic a ilmondogaleria@gmail.com indicant el torn desitjat: de 18h a 19h o de !9:30h a 20:30h.

L’adoració a l’ídol és tant antiga com la humanitat. En els albors de les primeres cultures humanes ja es troben referències idòlatres. Això demostra que l’home sempre ha tingut la necessitat de visualitzar d’una manera tangible allò que no està al seu abast, que és superior a ell, que se li escapa als seus coneixements, a les seves habilitats… Les fotografies de la sèrie «ÍDOLS» són un recull d’imatges on es presenten ídols de diferents cultures. Tenen en comú ser una representació admirada o adorada per una comunitat més o menys nombrosa.

El símbol és la representació d’una idea mitjançant una imatge o signe que per acord se l’associa a un significat concret. La seva missió és la de transmetre idees. Normalment els símbols es troben en llocs com esglésies, grans monuments, edificis emblemàtics… però sorprenentment moltes fotografies de la sèrie «SÍMBOLS» han estat realitzades en llocs on aparentment no tenia perquè haver cap mena de simbologia.

Data: Del 20 de febrer al 9 d’abril de 2021
Lloc: Galeria fotogràfica il mondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposició «The late estate of Broomberg & Chanarin»

El Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats acull del 20 de febrer al 23 de maig l’exposició retrospectiva «The late estate of Broomberg & Chanarin».

​Durant els darrers vint anys, la parella de fotògrafs formada per Adam Broomberg i Oliver Chanarin han treballat en un interrogatori forense i paranoic del mitjà fotogràfic, a la recerca de l’aspecte cultural, emocional, polític i financer de les imatges. Per a l’exposició a Fabra i Coats elaboraran un catàleg complet de la seva obra, la primera visió general de la seva pràctica, incloent sèries emblemàtiques (com «Divine Violence», «War Primer 2» i «The Day Nobody Died»), a més de tots els seus llibres (mundialment premiats i avui molts descatalogats), així com treballs inèdits, maquetes, negatius, proves i altres experiments. L’exposició servirà per anunciar el final de la seva col·laboració com a duet artístic. Un comiat en forma de retrospectiva gens habitual, ja que no s’ensenyarà de forma compacta i fixa, sinó de mica en mica, introduint el pas del temps i fent visible el procés de catalogació de la seva obra i del seu últim llibre, que s’anirà editant sobre les parets de la Fabra. Fent referència, no sense ironia, a la mort de l’autor, que va de la teoria literària a la legislació vigent, els artistes sortiran de la tomba per venir a Barcelona a treballar i a compartir en directe el seu llegat “pòstum”.

Data: Del 20 de febrer al 23 de maig de 2021
Lloc: Fabra i Coats, C/ Sant Adrià 20, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«El hermoso vuelo de la moneda» de David Salcedo

La galería Alalimón inaugura mañana jueves 14 de enero a las 17h la exposición «El hermoso vuelo de la moneda» de David Salcedo.

A través de una personal serie fotográfica en blanco y negro nos traslada al íntimo entorno de uno de sus amigos de la infancia que convive con el paso del tiempo de una forma peculiar. Su universo acotado en la casa de sus abuelos sugiere más de lo que cuenta, nos lleva a reflexionar sobre los cambios fruto del paso del tiempo y la negación de los mismos.

Fecha: Del 18 de enero al 6 de marzo de 2021
Lugar: Alalimón, C/ Mèxic, 15, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

4a Biennal de Fotografia de Sant Cugat del Vallès

L’Associació Fotogràfica de Sant Cugat del Vallès – Qgat Foto organitza del 17 de desembre de 2020 al 16 de març de 2021 la 4a edició de la Biennal de Fotografia. Enguany la biennal compta amb quatre espais expositius que acullen vuit propostes expositives.

Es podrà visitar l’obra dels fotògrafs Artur Ribera, Enric Curto, Ferran Molinas, Llorenç Pie, Yves Dimant, Manel Simon, Jordi Camí, Quim Llop i Elisenda Puig.

El dijous 17 de desembre a les 19h tindrà lloc a la Casa de Cultura la inauguració oficial de la Biennal. També es vol remarcar l’activitat taller «La Fotografia es fàcil, fes un clic!» amb els usuaris de Catalònia Fundació Creativa.

Consulteu les dates i espais a la pàgina de Facebook de Qgat Foto.

Data: Del 17 de desembre de 2020 al 16 de març de 2021
Lloc: Casa de Cultura, Carrer de Castellví, 8, 08173 Sant Cugat del Vallès, (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Art Photo Bcn 2020

Del 4 al 6 de diciembre se celebrará la séptima edición del festival de fotografía emergente Art Photo Bcn.

Este año el festival se desdobla en dos formatos, una parte expositiva en el Arts Santa Mònica y la nueva plataforma online que albergará la feria online con más de 40 Viewing Rooms, el BookMarket en colaboración con Fiebre Photobook, el Auditorio LIVE cons las actividades en directo y talleres impartidos por profesionales del medio.

Fecha: Del 4 al 6 de diciembre de 2020
Lugar: Arts Santa Mònica, La Rambla 7, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Marionnettes» de Álvaro Ledesma

La galería fotográfica il mondo inaugura el viernes 20 de noviembre a las 18:30h la exposición «Marionnettes» de Álvaro Ledesma.

«Marionnettes» es una exposición con un aire marcadamente teatral. Formada por sus populares esculturas y con fotografías de las marionetas realizadas por el propio autor, el visitante/espectador encontrará personajes fantásticos e imposibles, creados a partir de materiales reciclados, objetos, herramientas o trapos viejos, cobrando una vida propia e inesperada.

Los detalles que conforman cada personaje de «Marionnettes» resurgen juntos de un olvido que no les pertenece, reclamando ocupar un lugar que no es otro que aquel que dedicamos a nuestros sueños. Un lugar lleno de vida, un lugar lleno de ese olvido que está lleno de memoria. «Marionnettes» es teatro a la espera de un soplo, una escultura que cobra movimiento en el recuerdo de cada espectador. «Marionnettes» es, al fin, una mirada: la de un artista que ve el alma de las cosas.

Fecha: Del 21 de noviembre de 2020 al 5 de febrero de 2021
Lugar: Galeria fotogràfica il mondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«La nua vida» d’Antoine d’Agata

En el marc del festival Panoràmic, l’Arts Santa Mònica acull fins al 29 de novembre l’exposició «La nua vida» d’Antoine d’Agata.

Antoine d’Agata pren partit deliberadament per “la part del diable” (Guy Debord) el que li permet estar en contacte amb el real. La seva fotografia és una obra política, si entenem aquest terme de manera no restrictiva. En aquest sentit, no podem oposar el que ell denomina per comoditat “imatges del dia”, lligades a contextos històrics i de guerra (Líbia, Auschwitz, Cambodja…) i les “imatges nocturnes” relacionades amb les seves aventures sexuals i narcòtiques. Malgrat les diferències formals entre les unes i les altres, totes les seves imatges procedeixen del mateix món, el món de l’alienació contemporània. Antoine d’Agata se sent pertànyer a la mateixa “bruta espècie” (repetint la cita de Michel Foucault) que els seus models fotografiats. Les classes socials considerades com a “perilloses”, enteses com a danys col·laterals del capitalisme contemporani (espectacular i globalitzat), porten en el seu interior el germen de la rebel·lió contra tots els ordres establerts (econòmics, racials i sexuals). L’obscenitat dels cossos fotografiats per Antoine d’Agata s’ha de comprendre com el contra-camp (el tallafocs) radical d’una obscenitat social i popular, més compromesa i temible. Enfront de la pornografia econòmica, social i mediàtica del nostre món contemporani, només “la propaganda pels fets” de realitzar actes insensats és susceptible de fomentar noves formes de torbació, és a dir, de crear situacions noves.

Data: Del 31 d’octubre al 29 de novembre de 2020
Lloc: Arts Santa Mònica, La Rambla 7, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Projectes (1983-2020)» de Manolo Laguillo

La Virreina Centre de la Imatge acull fins al 7 de febrer de 2021 l’exposició «Projectes (1983-2020)» de Manolo Laguillo.

La trajectòria de Manolo Laguillo ocupa una posició crucial dins el documentalisme urbà que s’ha desenvolupat en l’àmbit espanyol durant les darreres quatre dècades. La seva obra s’inicia a finals de la dècada de 1970, època en què comença a fotografiar la perifèria de Barcelona i el casc antic de la ciutat. Més tard, ja durant la segona meitat de la dècada de 1980 i durant la de 1990, les seves imatges documenten el procés de transformació metropolitana anterior i posterior als Jocs Olímpics del 1992.

No obstant això, malgrat que és un autor molt vinculat a la nostra ciutat, no tan sols en el camp de la producció fotogràfica, sinó també des de la docència acadèmica i la teoria del mitjà, Laguillo ha dut a terme nombrosos projectes que exploren enclavaments tan diferents com Mèxic, Nova York, Berlín, Porto o Madrid, entre altres.

Tot i que els seus projectes solen alinear-se amb l’estil descriptiu de la nova topografia —tendència fotogràfica internacional que va irrompre a mitjan dècada de 1970—, la veritat és que Manolo Laguillo incorpora, a la precisió tècnica del document, un tipus de registre que conserva, voluntàriament, trets substancials del flâneur, una manera de retratar el paisatge urbà arran de terra, com si el desplaçament també s’estigués representant.

Aquesta mostra reuneix un total de 205 fotografies, ordenades en 27 sèries —deu de les quals són inèdites—, que van des del 1983, amb el conjunt que va dedicar a les inundacions de Bilbao, fins al 2020, a partir dels reportatges sobre la central nuclear de Zorita (Guadalajara) i la ciutat de Trieste.

En certa manera, «Projectes (1983-2020)» prolonga la seqüència d’exposicions que es va encetar el 2007 amb la primera revisió de la seva trajectòria feta pel MACBA, centrada en les sèries dedicades a Barcelona entre el 1978 i el 1997, i que va continuar amb l’exposició antològica Raó i ciutat, que es va fer el 2013 al Museo ICO de Madrid. A partir d’aleshores, s’inicia un període divergent en què l’autor es dedica, en paraules seves, a «reaprendre l’ofici i passar comptes» amb els seus projectes anteriors.

Entre les diverses sèries que s’exhibeixen, cal destacar «Japó 2014»; «Beirut 2017»; «Chicago 2019»; «L’estret de Gibraltar 2018- 2019», i, sobretot, «Les províncies 2014-2015» —una proposta amb 64 díptics sobre vuit ciutats de la geografia peninsular que va patrocinar el Museo Universidad de Navarra—, així com «Abril 2020. Barcelona», projecte dut a terme durant el confinament i que es mostra per primera vegada a La Virreina Centre de la Imatge.

Amb motiu de l’exposició, es publica el llibre «Pseudopanorama», l’edició del qual ha anat a càrrec de Moritz Küng.

Data: Del 20 d’octubre de 2020 al 7 de febrer de 2021
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta