El fotògraf Esteve Lucerón va morir ahir dilluns als 72 anys. Lucerón és conegut principalment pel projecte que va desenvolupar a l’assentament barraquista de La Perona entre 1980 i 1989.

Nascut a La Pobla de Segur, el 1976 va adquirir la seva primera càmera fotogràfica: una Pentax amb tres objectius de 50, 100 i 200 mm. Dos anys després va estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (CIFB) i de la mà de Lucho Poirot va introduir-se en el treball dels grans fotògrafs de l’escola documentalista nord-americana, com Walter Evans, Dorothea Lange i Lewis Hine.

Lucerón treballava al magatzem dels tallers de formació ocupacional que el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona havia organitzat de cara a la inserció laboral i social dels veïns i veïnes d’ètnia gitana de les barraques. Aquesta situació li va facilitar l’accés a un món que rebutjava els fotògrafs professionals. Lucerón, de caràcter tranquil i amb una profunda preocupació pels problemes socials, es va introduir sense l’ajut d’intermediaris entre les famílies gitanes i va enregistrar amb la seva Canon i la seva Mamiya el dia a dia d’aquella comunitat en la perifèria de les perifèries.

El 2017 Lucerón va donar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona el seu fons de negatius i contactes de La Perona, integrat per 2000 fotografies. Fins al 22 de maig encara es pot veure a l’Arxiu el resultat de més de vuit anys de feina d’aquest fotògraf a l’exposició «Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent».