El fotògraf Eugeni Forcano va morir ahir diumenge als 92 anys.

De formació autodidacta, va fer la primera fotografia als setze anys amb una càmera de fusta que li havia regalat la seva mare: va immortalitzar l’arribada a la platja de la marededéu en una processó marinera a Canet de Mar, la seva localitat natal.

El 1959 comença a participar en salons internacionals i el 1960 va entrar a treballar a la revista Destino de la mà de Nèstor Luján i Josep Vergés, per a la qual va fer nombroses portades i amb la qual va mantenir relació professional contínua fins al 1974.

Al llarg de la seva carrera, Forcano va publicar diversos llibres, com ara “Barcelona”, “Festa major”, “Josep Pla vist per Eugeni Forcano” i “Banyoles en dia de mercat, 1966”.

El 2009 va fer una donació a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona de 650 positius en blanc i negre, de gran format, la temàtica dels quals era la vida quotidiana, social i festiva de la ciutat de Barcelona dels anys seixanta i setanta. Aquell mateix any l’Ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d’Or al Mèrit Artístic per la seva obra com a fotògraf i investigador de la fotografia.

El 2012 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi per la seva significació com un dels professionals de l’art de la fotografia més destacats de la segona meitat del segle XX a Catalunya. Aquell mateix any el Ministeri de Cultura li atorga el Premi Nacional de Fotografia en reconeixement a l’extraordinària qualitat del seu treball, la perdurabilitat de les seves imatges, la seva llarga trajectòria, destacant la seva capacitat de innovació i experimentació en el llenguatge fotogràfic.