En el marc del festival DOCfield>15, Casa Amèrica Catalunya inaugura el proper dilluns 25 de maig a les 20h l’exposició “Pere Casaldàliga. De professió, l’esperança” del fotògraf Joan Guerrero.
El pare Pere Casaldàliga, bisbe català i teòleg de l’alliberament, radical i compromès, és des del 1968 responsable d’una de les prelatures més pobres del Brasil, perduda en l’Estat de Mato Grosso, Sao Felix de Araguaia. A través de gairebé un centenar de fotografies en blanc i negre, Guerrero ens convida a viatjar al centre de la desigualtat i de l’alliberament. La mostra incorpora també poesia i textos de Pere Casaldàliga, així com material que s’ha creat entorn de la seva tasca (llibres, música o pel·lícules).
Data: Del 25 de maig al 15 d’octubre de 2015
Lloc: Casa Amèrica Catalunya, C/ Còrsega 299 – Entresòl, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La mostra recorre 11 anys d’instal·lacions de Joan Tomás a l’espai urbà, usant la fotografia com a vehicle per donar veu i presència a persones i col·lectius, facilitar complicitats i crear a l’espai públic fòrums on és possible el diàleg, la trobada i el coneixement mutu. Els projectes són agents que donen la paraula a la comunitat per ajudar a generar consciència democràtica i participació. Veus que, pujades als murs, es converteixen en crit, homenatge i patrimoni. Projectes on l’interès no radica tant en la fotografia com en el que es pot fer amb ella.
El títol de la mostra fa referència a un període en la vida de l’artista durant el qual va anar de gira amb diverses bandes de punk i metal, viatjant per tot Europa, la Xina i Amèrica… rock’n’roll style. Passant dies sencers quasi sense dormir, el seu autèntic moment de descans no arribava fins ben tard a la nit, quan els músics ja estaven adormits, i mai no sabia què portaria el dia següent… només que hi hauria un nou poble, un nou espectacle, una nova festa i, probablement, una baralla.
En el intento de comprender la fragilidad del ser y la fugacidad de la vida, el autor se adentra en una habitación oscura para capturar, mediante largas exposiciones, la poca luz que consigue penetrar y resistir a la oscuridad del lugar. El resultado, una metáfora visual sobre el impás donde el último suspiro del ser se desvanece para siempre.
Si remontar un río significa ir a las fuentes y simboliza la búsqueda de la verdad o el acceso al inconsciente, descender el Llobregat es una forma de explorar uno de los pilares de la historia moderna e industrial catalana. A pesar de la desaparición de la industria textil, que vistió la ciudad de riqueza, este río continua siendo hoy una fuente de transformación constante.
Tot va començar amb una crida a manifestar-se a la plaça Maidan a través de Twitter. Els estudiants desitjaven expressar la seva ràbia amb la decisió del president Yanukovich de rebutjar l’Acord d’Associació Unió Europea-Ucraïna (en favor de la Unió Euroasiàtica de Putin). El resultat va ser l’adveniment d’una revolució i la fugida del president corrupte. Poc després d’aquests fets, Crimea va ser annexionada per Rússia…
Amb el desert californià com a teló de fons, el treball “Happy Nothing” aprofundeix en la vida i els secrets dels seus habitants. Aquí hi viuen ex-convictes, veterans de guerra, jubilats i persones que per alguna raó han decidit viure al marge de la societat. En aquests pobles no hi ha aigua corrent, les cases estan en ruïnes, els carrers sense pavimentar, sense enllumenat públic, no hi ha supermercats o infraestructures d’oci. Però malgrat viure en aquestes condicions, ells ho anomenen el Paradís.