L’exposició «SI-DonA que pensar» de Sergi Reboredo és una reflexió de la problemàtica de la SIDA a l’Àfrica i, més concretament, a les zones rurals de Kenya, que és a on han estat fetes totes aquestes fotografies dintre del projecte d’educació per la salut que Psicòlegs Sense Fronteres Catalunya té en aquest país. A través d’aquestes fotografies es pretén denunciar la falta de implicació de tots el països i de la societat en general amb un problema de magnituds cada vegada més grans, amb el qual es dona més prioritat als negocis lucratius de les cases farmacèutiques que amb la vida de milions de persones. Les dones són les protagonistes per què pateixen més les conseqüències de la SIDA, bé per què són rebutjades per la família, bé per què es converteixen en les «guardianes», les que tenen cura dels orfes i dels malalts.

Data: Del 21 de setembre al 21 d’octubre de 2012
Lloc: Asociación Fotográfica Enfoque Selectivo, C/ Tramuntana 51, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El 17 de febrer de 2011 el poble libi, envalentit per les revoltes de Tunísia i Egipte, va sortir al carrer per reclamar justícia en contra del règim dictatorial de Muamar El Gadafi. Lluny de la mediàtica “primera línea de batalla”, Diego Ibarra indaga en les ferides invisibles de la guerra i els testimonis oblidats. El fotògraf saragossà ens trasllada al cost humà de la guerra i dirigeix les nostres mirades cap a les víctimes d’un conflicte que va desestabilitzar per sempre les vides dels seus ciutadans, que van patir les conseqüències d’una guerra civil, dolorosa, banyada en l’absència, el sense sentit de la guerra i el record d’allò perdut. Una temàtica que envolta la seva obra fotogràfica i en la que ha profunditzat en nombrosos escenaris com Afganistan, Pakistan, Palestina, Bahrein i Colòmbia.

Data: Del 20 de setembre al 3 de novembre de 2012
Lloc: Centre Cívic Golferichs, Gran Via 491, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La fundación Photographic Social Vision y la galería Valid Foto siempre han apostado por una mayor comprensión del medio fotográfico. Creen que los fotógrafos son los que mejor pueden contagiar y transmitir, usando el propio medio y conectando con el origen de su pasión, por qué y en qué la fotografía es algo tan especial para ellos.

Hace tiempo que la fundación desea dar difusión al trabajo de sus fotógrafos socios quienes además de realizar reportajes críticos y necesarios sobre temas contemporáneos, también apoyan mes a mes la entidad.

A través de una muestra colectiva de instantáneas inspiradoras y estimulantes, bajo el titulo «Sincerely yours,», quieren dar un lugar y una visibilidad especial a todo aquello que los documentalistas y fotoperiodistas no suelen enseñar, aquellas fotografías que más les definen, las que quizá nunca comparten, su jardín secreto, su inspiración, su fuente de luz.

La exposición recoge los trabajos de Celeste Arroquy, Marcelo Aurelio, João Pedro Barbos, Mireia Bordonada, Montse Campins, María Clauss, Carmen Escudero, Pep Escoda, Quim Farrero, Renata Fortes, Ángel García, Juli Garzón, Pascal Hanrion, Xavier Herrero, Albert Jodar, Elena López, Núria López Torres, Victor Obregon, Antoine Passerat, Mireia Plans, Serena Salvadori, Fran Simó, Xavier Solanellas y Helena Velez Olabarria.

«En el centro de cada obsesión hay un alarido. No existe un logro verdadero sin su presencia. ¿Quién no se exalta? Lo que Nabokov decía sobre el arte se puede aplicar también a los coleccionistas de sellos, a los fans y a cualquier otra compulsión: Alivia el dolor que provoca la existencia». Con estas palabras, Sylvia Plachy en “Sign and Relics” explica por qué, para ella, fotografiar se ha convertido en una necesidad. Inspirados en esta reflexión, los fotógrafos que participan en esta exposición han desarrollado sus obras, cuya venta irá, en parte, a financiar los proyectos de la fundación.

Fecha: Del 20 de septiembre al 12 de octubre de 2012
Lugar: Galeria Valid Foto, C/ Buenaventura Muñoz 6, 08018 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La imagen de una puerta o de una ventana deliberadamente tapiada y despojada de su utilidad primaria como espacio de tránsito, nos evoca generalmente cierta sensación de decadencia respecto a otros tiempos mejores. Con frecuencia, a las puertas se les ha otorgado un valor alegórico como lugares de acceso, e incluso de evolución, no únicamente hacia un espacio contiguo sino también hacia un estadio, nivel o condición diferente. En este sentido, la serie «Cavernarios» de José Antonio Sancho recoge una selección de imágenes de viviendas y locales en desuso en el área metropolitana de Barcelona cuyo inequívoco síntoma de abandono son estas aberturas ahora clausuradas; puertas y ventanas que funcionan como metáforas del deterioro de una época reciente que ha tenido en la llamada “crisis del ladrillo” una de sus principales señas de identidad. La obstrucción de estas estructuras de paso simboliza, de igual modo, el estancamiento y posterior retroceso que ha sufrido la sociedad en muchos aspectos durante los últimos años. Por otro lado, los lugares fotografiados se asemejan a una primitiva caverna, en lo que tienen de espacios que han sido habitados en otro tiempo, cuyo estado de abandono se refleja en pequeños vestigios (una placa con el número de la vivienda, objetos olvidados, grafitis, …) que son, a su vez, el único indicio de una vida pasada.

Fecha: Del 20 de septiembre al 18 de octubre de 2012
Lugar: Galería Alex Telese, C/ Palla 11, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La Casa de la Barceloneta del 1761 acollirà fins el 17 d’octubre una exposició de fotografies del barri datades entre el 1939 i el 1959, dues dècades marcades per les dures condicions de la postguerra. Paral·lelament a l’exposició, s’han programat quatre debats que giraran al voltant de la pròpia exposició i de diversos aspectes relacionats amb les dues dècades de postguerra que s’hi retraten. La doble iniciativa està organitzada per Fraternitat Barceloneta, Associació Cultural, i s’emmarca dintre del programa de cultura popular del Pla de Barris.

La mostra s’ha fet a partir de dotze col·leccions fotogràfiques: les de Joan Quincoces, Pere Rodríguez, Lluís Armengol, Esperança Solà, Miquel Hernández, Quima Lorca, Ramona Iborra, Marcel·la Abril, Jaume Tomillero, Alfons Cánovas, la família Parer-Farell i l’Arxiu Popular de la Barceloneta, dipositat a l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella.

Entre la dotzena de fons gràfics que fan possible aquesta exposició, és especialment remarcable el de Joan Quincoces, la figura del qual queda plenament representada a partir del seu àlbum de fotos. La vida de Quincoces (1892-1960) va lligada a la del barri que va estimar i del que va deixar un extens i valuós llegat fotogràfic, després d’haver retratat extensament carrers i places, persones i esdeveniments de la Barceloneta.

De l’època de la postguerra al barri, destaquen els retrats que Quincoces va fer de les festes religioses més populars, com la processó de Corpus, el Diumenge de Rams o la Festa Major de Sant Miquel. La seva trajectòria com a fotògraf va merèixer diversos premis, el primer dels quals fou el que va rebre, el 1957, com a guanyador de la primera edició del Concurs de Fotografia de la Barceloneta.

Data: Del 17 de setembre al 17 d’octubre de 2012
Lloc: Casa de la Barceloneta del 1761, C/ Sant Carles 6, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’Espai Fotogràfic Can Basté i el festival Outono Fotográfico presenten el proper dijous 20 de setembre a les 20h l’exposició «Ocultacions i inexistències». La mostra, comissariada per Xosé Lois Vázquez, recull els treballs dels fotògrafs Mati Álvarez Rodríguez, Javier Álvarez Soto, Emilio Araúxo, Emilio Cendón González, Daniel Díaz Trigo, Federico García Cabezón, Carolina Martínez Rodríguez, María Meseguer, Vítor Nieves, Carme Nogueira, José Paz, Sara Sapetti, Alba Vázquez Carpentier i Marta Villoslada.

El lloc de llocs, la ciutat, conserva en el centre primigeni o nous centres circumvalants, les seus econòmica, política, jurídica, mercantil i religiosa. Les activitats que no es consideren atractives estètica o moralment són centrifugades fora dels límits successius de la ciutat. També ocultes, fora de la vista, queden estructures funcionals sense estatus canònic de belles.

L’acció productiva genera el mateix resultat centrífug amb l’ésser productor. En el centre rendible només cap un petit grup, i la resta, per capes de pobresa, es va establint com pot fins a arribar al límit de la marginalitat. En general, la distància física és econòmica, el confinament decreta la inexistència d’alguns aspectes de la vida social; els blinden enfront de col·lectius o llocs; però no només: la pràctica automàtica de les regles dins-fora s’exacerba com a garant de l’estabilitat decretant fins i tot la inexistència de certes pràctiques privades o íntimes.

L’aproximació al lletgisme pot fer-se intentant aguaitar com està el nostre conflicte ètic amb les regles dins-fora del lloc, i para això res millor que furgar en l’ocult, en l’inexistent, en el que les regles consideren poc decorós, ja sigui dins de l’habitatge o fora d’ell, en l’àmbit privat o no de pràctica social, constructiu o paisatgístic. Potser puguem veure si comencem a enviar-ho gairebé tot el més enllà del fora.

Aquesta va ser la pretensió de la proposta «Ocultacions i inexistències» que es va fer a un grup de set fotògrafes i set fotògrafs: que des de la reflexió artística sabessin desvetllar-nos formes noves de veure l’estat de la qüestió, de vegades a través de la poesia i unes altres del rigor gairebé antropològic.

Aquesta exposició va ser censurada per la patrocinadora, l’exconsellera nacionalista d’habitatge i sòl de la Xunta de Galícia, acció coral en la qual va intervenir activament el seu equip de col·laboradores directes que van intervenir com subcensores i portaveus. El fet va ocórrer exactament el dia 23 d’abril de 2007 a les 12:00 hores. Es tractava d’imposar la supressió dels bodegons de joguines eròtiques de la fotògrafa Sara Sapetti tant al catàleg com en la pròpia exposició, supressió a la qual es va oposar frontalment el comissari. Va ser la culminació del projecte expositiu i va demostrar la pertinència del mateix. Les dades curriculars de les/els artistes són exactament els mateixos que apareixien al catàleg censurat.

Data: Del 20 de setembre al 27 d’octubre de 2012
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’exposició «La riuada del 62 i els seus fotògrafs» vol retre homenatge a les víctimes de la riuada que fa 50 anys va assolar Terrassa realitzant a la vegada un reconeixement a aquells fotògrafs que, amb el seu gran esforç, van realitzar un reportatge únic per a la història de la ciutat.

L’exposició és el resultat de més de dos anys de recerca d’arxius de fotògrafs de l’època, tant aficionats com professionals, dels que han sorgit grans sorpreses com la troballa de fabuloses fotografies inèdites així com grans decepcions en descobrir arxius que, un cop desapareguts els fotògrafs, eren llençats.

A Terrassa han existit tradicionalment fotògrafs de gran categoria a nivell internacional, i durant els anys 60 era la ciutat més important en quant a fotografia. Molts pioners de les diverses disciplines fotogràfiques eren egarencs, com Juanita Biarnés, primera fotoperiodista espanyola que va viatjar per tot el món realitzant reportatges, o Ramon Masats, destacat fotògraf egarenc i un dels líders de l’anomenada “Escola de Madrid de fotografia” amb molts llibres publicats, un d’ells realitzat al costat de Miguel Delibes. Carlos Duran, gran fotògraf terrassenc; Antoni Montcau-Jussà, més conegut com Toni Monka entre els membres de la jet-set de l’època, ja que gairebé tots ells havien estat retratats per la seva càmera, sent pioner de la premsa rosa al nostre país. Antònia Cos (Fotos Francino) de les primeres dones en fer fotografia industrial, publicitat i moda al nostre país, com Virgili Vera. Antoni Boada, Jordi Vilaseca, Josep Bros, Josep Ma Albero, Ignasi Marroyo, tots ells fundadors del mític grup fotogràfic “El Mussol” juntament amb el barceloní Joan Colom; Enric Jornet, guanyador dels premis més importants de fotografia espanyola del 67 al 73, així com molts d’altres.

Paral·lelament a aquesta exposició, diversos carrers de Terrassa acullen la mostra de fotografies de gran format «La Riuada de 1962. Mai més». Està formada per una vintena d’imatges reproduïdes en lones de 2×3 metres que procedeixen de l’Arxiu Municipal de Terrassa, l’Arxiu Tobella i de col·leccions privades. Gran part estan exposades a la Rambla d’Egara, però també n’hi ha als barris de Poble Nou (Plaça de la Cultura), Sant Pere (C/Ample – Plaça del Triomf), Egara (Jardins de Vicenç Vives) i Les Fonts (Passarel·la de l’Estació). Les fotografies, que es podran veure fins el 4 de novembre, corresponen a l’afectació de la riuada a l’indret on estan exposades.

Data: Del 6 de setembre al 28 d’octubre de 2012
Lloc: Sala Muncunill, Plaça Didó 3, 08221 Terrassa (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

En 1957 el fotógrafo Leopoldo Pomés recibió su primer encargo importante por parte del editor Carlos Barral, que quería publicar un libro fotográfico sobre Barcelona. De este modo, durante más de un año Pomés recorrió la ciudad con el objetivo de retratarla en su totalidad, “desde el centro hasta los límites, desde la ciudad visible hasta la invisible”. Sin embargo, el proyecto no salió adelante a pesar de que Pomés ya había colaborado con la editorial en la producción de la portada del libro “La conciencia de Zeno” de Italo Svevo. 55 años después, y a raíz del encuentro del experto y crítico de arte Juan Manuel Bonet con el propio Pomés, nace el proyecto “Barcelona 1957. Leopoldo Pomés” que consiste en una exposición antológica y un fotolibro que recupera en unas 80 instantáneas la serie que el fotógrafo realizó de Barcelona, algunas de ellas convertidas en iconos de la obra de Pomés, y otras inéditas. Un relato de una época que destaca por su atemporalidad al mismo tiempo que por su belleza estética, que reside en la naturalidad y aparente sencillez de la composición de las fotografías.

Asimismo, la calidad como fotógrafo de Pomés se traduce también en su capacidad de distanciamiento, que le permite superar la complejidad que supone para todo autor el reto de fotografiar su propia ciudad. Una ciudad que como el mismo Pomés reconoce “odiaba a la vez que estaba enamorado de ella. Me gustaba lo que veía por la calle y lo detestaba. Cuando hice las fotos para el libro, lo que más me interesaba era captar la atmósfera: lo que se vivía a diario en la ciudad, los tipos, la gente. Tal como yo lo veía, el balance era bastante siniestro. Todo era deprimente en aquella época”.

La muestra se presenta así como una oportunidad única para conocer una ciudad que dejó de ser pero que todos reconocerán en la cotidianidad de sus gentes, escenas y escenarios. Desde el centro ravalero de piropos y vendedores ambulantes al Ensanche burgués de etiqueta y postín pasando por la poética de lo humilde de barriadas como la Barceloneta, Verdum o el Paralelo. Nada ni nadie escaparon al objetivo analítico de Pomés pero, si hubo un espacio que sedujo al joven fotógrafo, fueron Las Ramblas, por lo que, sin apenas darse cuenta, convirtió su fotolibro en el primer gran libro ramblista.

Fecha: Del 19 de septiembre de 2012 al 26 de enero de 2013
Lugar: Fundació Foto Colectania, C/ Julián Romea 6 D2, 08006 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

«BCNPinholeProject» prova d´assolir la representació gràfica de la incompatibilitat d´un model de canvi urbanístic/econòmic amb la realitat de les ciutats contemporànies. En aquest cas, capturar la nova Barcelona i les seves repercussions socials amb un eina dels inicis de la fotografia, es fruit de la necessitat d´explotar una dimensió que les tècniques fotogràfiques mes modernes estan obviant, el temps. Es precisament aquest temps que la càmera necessita i que el procés obliga, el que permet fer emergir la imatge, la incoherència, d´un procés on les persones i els espais són sotmesos a l´aplicació del disseny i la seva projecció econòmica.

L´exposició mostra el projecte documental del fotògraf Isidre García Puntí i una selecció de textos de l´escriptor Pau Vidal, dues línies de lectura separades però paral·leles.

«BCNPinholeProject» es basa en dos conceptes: La reflexió sobre el moment actual del reportatge documental, que veu perdre els seus suports de difusió tradicional mentre augmenta la seva presencia en museus i centres d’art. L’experimentació amb la tècnica i el format tradicional del reportatge, com conjugar el procés de creació de la imatge instantània en una càmera obscura amb la múltiple exposició, el suport analògic amb la postproducció digital… Trenca amb la línia narrativa contínua i allibera les imatges i els textos de qualsevol subjugació, ja que són treballs independents que tenen el nexe en la temàtica i el concepte, però no en l´execució.

Paral·lelament a l’exposició s’ha programat el dijous 20 de setembre a les 18.45 h una trobada amb els artistes de l’exposició juntament amb algunes de les persones fotografiades al projecte, amb la intenció de promoure un debat obert sobre la temàtica del projecte des de les dues besants de l’obra, el creador i la “matèria primera” per a la creació. La xerrada compta amb la participació de Jordi Balari, arquitecte i expresident de Arquitectes sense fronteres; Joan Guerrero, fotoperiodiste i mestre de fotoperiodistes, gran coneixedor de la ciutat, i la seva humanitat, de les ultimes quatre dècades; Siqui Sánchez; fotògraf i expert en la creació i us de càmeres estenopeiques/pinhole; Jordi Serchs, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Carles Costa, fotògraf i mestre de l’IEFC.

Data: Del 18 al 29 de septiembre de 2012
Lloc: Arts Santa Mònica, La Rambla 7, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta