La Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles acull fins al 31 de maig l’exposició «Fotollibres», que reuneix una selecció de fotollibres, tant clàssics com d’autors emergents, del fons de la biblioteca.
En els darrers anys el fotollibre ha esdevingut un dels vehicles d’expressió més important per a la creació fotogràfica contemporània i ha obert un nou camp on experimentar nous llenguatges i processos de treball. Com a objecte i contenidor condiciona la nostra lectura, segons la seva forma o estructura. Parlem de llibres on les fotografies han estat editades amb una intencionalitat narrativa equiparable a la literatura i al cinema.
Segons Martin Parr, els fotògrafs espanyols han produït alguns dels millors fotollibres de la darrera dècada. Alguns autors destaquen com a factors desencadenants aspectes relacionats amb la crisi econòmica, la manca de suport institucional o la poca tradició. En aquest context, una generació de joves fotògrafs ben preparats i amb un talent extraordinari han aprofitat les noves possibilitats d’autoeditar-se ells mateixos, de treballar en equip, de sortir fora, de connectar amb el públic, d’experimentar. I el resultat s’ha valorat i premiat. Cal afegir també la tasca de Jesús Micó i La Kursala, de petites i grans editorials, de col·lectius com Blankpaper o Nophoto o la xarxa de Photobook Clubs.
El fotollibre és una obra d’art per ella mateix, i s’ha revelat com el suport ideal per difondre el treball d’un fotògraf a l’era digital. Prova d’aquest nou paradigma són exposicions com «Fotos & libros: España 1905-1977 (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2015)»; «Fotollibres: Aquí i ara» (exposició itinerant del Departament de Cultura produïda per la Fundació Foto Colectania, o «Fenòmen Fotollibre» (exposició conjunta entre el CCCB i la Fundació Foto Colectania).
Estem davant d’una tendència global àmpliament estudiada i documentada. Des d’els imprescindibles tres volums de «The Photobook: A history», de Martin Parr, a la tenaç tasca d’Horacio Fernández editant llibres com «El Fotolibro latinoamericano», «Nueva York en fotolibros» o «Libro», entre d’altres.
Data: Del 3 al 31 de maig de 2017
Lloc: Tercera planta de la Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, C/ Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
L’exposició ens mostra els animals amb empatia i una mirada intimista, com si fossin models humans conscients i còmplices del retrat. Les imatges capten la seva bellesa i expressivitat alhora que es detallen les amenaces que pot originar l’extinció propera de moltes d’aquestes espècies.
Tles demana als supervivents que reflexionin durant cinc minuts enfront de la seva imatge, mentre els fa determinades preguntes sobre el passat, allò viscut, però també sobre les seves il·lusions i expectatives futures. Així, aconsegueix excavar del record dels fotografiats una successió d’imatges i instants íntims, que es transformen en tímides expressions. La valenta col·laboració dels supervivents del tsunami amb aquest projecte és símptoma d’un poble que ha estat alliçonat per la natura feroç, però que sobretot demostra dignitat i enteresa exemplars.
Esta exposición nos muestra a personas en escenas cotidianas de playa, situaciones distraídas, divertidas y alegres que surgen de forma espontánea en el tiempo de ocio o de vacaciones, lejos de la vida cotidiana. Lugar indispensable para el turista, en los meses cálidos la playa se convierte en un crisol de clases sociales, mentalidades y culturas. Gordo o delgado, feo o bello, rico o pobre, joven o viejo – todos nos sentimos atraídos por el sol para dejar nuestra realidad atrás y mostrarnos abiertamente en la arena. Christiane von Enzberg ha iluminado de nuevo a los protagonistas de este trabajo y nos ofrece un amplio elenco de escenas veraniegas tomadas en la costa del Atlántico y en la del Mediterráneo, en formato medio y analógico.
La Guerra de Invierno así como el libro probaron que los soldados fallecidos poseen una gran carga simbólica. Mientras el ruido de los cañones y las armas todavía resuenan en el aire, resultan vitales para fortalecer el espíritu patriótico y el sentido de comunidad de una nación bajo amenaza. Levantan la moral entre las tropas. Y después de la guerra, tienen un papel vital impulsando el espíritu colectivo, moldeando la identidad y preparando para futuros conflictos.
«Prohibido el paso» es un ensayo fotográfico sobre los límites y barreras de nuestro mundo, simbolizados en dos tipologías: los cristales rotos que coronan los muros y las verjas y pinchos que impiden el acceso a las propiedades urbanas. Como propina, hay una breve incursión por la representación fálica, amenazadora o placentera, asombrosamente aún presente entre nosotros.
Cuando divisas un bosque desde su linde es imposible hacerte una idea de su magnitud, solo ves lo que sus primeros árboles, sus guardianes, te quieren mostrar y eso tan solo son unos escasos metros. No es hasta que te adentras en él, que no descubres el universo en el que te estás sumergiendo. La atmósfera cambia, los sonidos quedan amortiguados, el cielo es cubierto por el ramaje y la luz filtrada por las hojas adquiere una tonalidad única.