L’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya presenta, del 11 de gener fins el 25 de març una exposició de les fotografies de Ricard Duran i Bargalló que organitza amb la col·laboració del fill del fotògraf, Ricard Duran i Pineda. L’exposició s’inscriu en la línia de treball iniciada per l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya de recuperar fotògrafs que, tot i tenir reconeixements concrets en el seu moment, posteriorment la seva obra no ha tingut una divulgació suficient. Al recuperar aquests autors s’intenta oferir una referència per conèixer i entendre l’evolució del que és la història de la fotografia a Catalunya.
La selecció de l’obra d’en Ricard Duran i Bargalló que aquí es presenta és una mostra de l’esperit d’anàlisi visual que el va portar durant la seva vida a representar la realitat que l’envoltava, donant-li el seu segell particular.
Veure el motiu, el seu enquadrament, la distribució de les masses i sobretot la llum, element bàsic que dona sentit a la fotografia, feien que en poques paraules, copsés l’impacte de la imatge que tenia davant dels ulls, i que entrant per ells li arribava fins l’estómac, al mateix temps que el cervell donava l’ordre que feia polsar el mecanisme que perpetuava aquell instant.
Però per altra banda és necessari que el fotògraf sàpiga treballar amb els mecanismes que disposa la càmera fotogràfica per obtenir unes imatges que només ell sap desenvolupar per oferir-nos-les per el nostre gaudi. En Ricard Duran en això també n’era un mestre, emprant desenfocaments selectius per emfatitzar el motiu, utilitzar temps d’obturació per transmetre la sensació de velocitat o ”clavant” el subjecte.
Tots aquests coneixements i la seva visió serena unes vegades i depredadora unes altres, fan que l’obra d’en Ricard Duran es classifiqui com una peça clau per entendre les acaballes de la Nova Objectivitat.
Data: De l’11 de gener al 25 de març de 2011
Lloc: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, C/ Comte d’Urgell 187, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
A la mostra dotze persones ens donen l’esquena en una estranya actitud corporal. Què fan? La possibilitat d’acaparar i registrar tots els instants, ha provocat que un gran sector de la població utilitzi la fotografia com a una finalitat en si mateixa en comptes d’un mitjà per transmetre experiències, emocions o sentiments, limitant-se a pseudoviure-les a través d’una petita pantalla. Realment, aquestes mateixes pantalles acaben produint una societat sobresaturada que s’està oblidant de mirar als ulls, escoltar les paraules, sentir, experimentar… en definitiva, s’està oblidant de viure.
