Les imatges extretes dels mitjans de comunicació impresos constitueixen la matèria primera de l’art d’Eulàlia Grau (Terrassa, 1946). Des de principis dels anys setanta, crea muntatges fotogràfics i collages que actualitzen la tradició avantguardista de l’art compromès amb valors que estan en crisi en el moment històric de la producció de l’obra. L’artista denuncia la manera en què la premsa de l’època, en línia amb els poders econòmic i polític, serveix els interessos d’una societat vigilada, censurada, injusta i masclista. Els mitjans propaguen models socials de dominació econòmica i cultural, i formes de violència ideològica i física. L’obra d’Eulàlia s’ha convertit en el document d’un període de canvis i crisis que presenta paral·lelismes incòmodes amb el present. La seva opció estètica no s’entén sense un ferm compromís ètic: ocupa un lloc destacat entre les pràctiques artístiques que constitueixen l’espai d’expressió dels feminismes de finals de la modernitat, i formen part dels moviments d’opinió que fan canviar profundament la societat durant els últims anys de la dictadura de Franco i la Transició.
Data: Del 8 de febrer al 30 de juny de 2013
Lloc: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Plaça dels Àngels 1, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament
Las fotos de Alek nos desvelan, a través de otro registro, el doble juego de la mirada. La frágil película entre la fantasía y la realidad queda reflejada en esta serie a través de un íntimo lenguaje fotográfico. Como si en cada imagen pudiéramos visualizar a través de la expresividad de los rostros o las texturas de la ropa de Maria e Inata, no solo cierta teatralidad del amor sino también la transparencia de la lente fotográfica. Un sensual recorrido visual que se oculta parcialmente frente a nuestros ojos.
Les imatges d’Alejos no són una foto més en blanc i negre: retrat d’una època pretèrita, pictòrica i curiosa des de la perspectiva de l’Instagram. La seva obra conforma un exercici de recuperació de la memòria històrica que, construït des de l’àmbit comercial en origen i de l’artístic en destí, esdevé polític en el seu desenvolupament. Tot i el quietisme dels personatges fotografiats, malgrat els castells europeus o l’acurada impostació de postures i patriarques, una sensació estranya emana d’aquestes fotografies: fa l’efecte que els seus protagonistes —immòbils per sempre— han aconseguit transitar pel Temps. És a través d’aquells ciutadans i ciutadanes d’Ayacucho que busquen conservar un record gràfic de la seva persona que percebem amb claredat com ja comença a esquerdar-se tot un món que semblava immutable.
La fotografía muestra a un grupo de hombres llevando en brazos los cuerpos del Suhaib Hijazi, de dos años, y su hermano Muhammad, de tres, asesinados en un ataque israelí con misiles sobre la ciudad de Gaza. En palabras de Mayu Mohanna, una de las componentes del jurado, «la fuerza de la imagen radica en el contraste entre la tristeza de los adultos y la inocencia de los niños».