Fins el 13 d’abril, la Sala Ciutat acull l’exposició «Portes de Barcelona. Dues mirades fotogràfiques», una mostra que contraposa a través de quasi 1.000 imatges de portes dues formes d’entendre i de viure la fotografia: la mirada exhaustiva d’un artista, i la col·lectiva, múltiple i espontània dels ciutadans a través de les xarxes socials d’internet.
L’exposició recull, per una banda, les 150 imatges de portalades fetes durant 4 anys per en Lluís Duran, un dels pioners de la direcció d’art publicitària a Barcelona. Per altra, s’han imprès 70 de les finalistes del concurs Opengram a la xarxa Instagram sobre portes de Barcelona del festival d’arquitectura 48H Open House BCN; també es poden veure en format digital les 787 que s’hi varen presentar.
Les fotografies de Duran són el resultat de la seva recerca i descoberta de les portalades més rellevants de la ciutat, principalment de l’Eixample i d’entre finals del segle XIX i principis del XX. La tria ha estat feta en base a la seva experiència i coneixement estètic forjat durant més de 50 anys com a dibuixant, dissenyador gràfic i director d’art publicitari. Segons l’autor, “les imatges de l’exposició són un homenatge a un patrimoni artístic tan valuós com poc tractat”. Per aquest artista, “les portes són una obra d’art en què van articipar artesans d’una època d’esplendor, en la que tot era fet a mida i no hi havia res d’estàndard, de manera que cada porta té vida pròpia”.
En clar contrast amb l’obra de Duran, les creacions publicades a Instagram dels 787 participants en el concurs Opengram es caracteritzen per la diversitat d’interpretacions de les portes: diferents lectures, estils, ús dels recursos i èmfasi en els detalls. Totes les fotografies han estat preses a Barcelona i inclouen una porta, interior o exterior, com a element diferenciador d’un edifici per tal de ressaltar els aspectes més rellevants d’aquest element arquitectònic.
Data: Del 6 de març al 13 d’abril de 2013
Lloc: Sala Ciutat, C/ Ciutat 2, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La exposición muestra en esta ocasión dos trabajos de Elizondo: «De la posibilidad del deseo», una pequeña serie que se desmarca de todo el trabajo anterior ya que ha sido realizada con un teléfono digital; y «Tiempo vertical», cuyo título refiere directamente al tiempo vertical de la poesía del que habla Bachelard en su obra «Instante poético e instante metafísico». 
