El Museu d’Història de Catalunya acull del 13 de juny al 25 d’agost l’exposició “I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos”, una iniciativa de la Fundació Shalom, que el 1994 va adreçar una crida a la població demanant la donació de fotografies de jueus polonesos.
En aquell moment –al cap de gairebé cinquanta anys del final de la Segona Guerra Mundial– molts van dubtar de la viabilitat del projecte. Tanmateix, van començar a arribar fotografies, procedents tant dels indrets més diversos de Polònia com dels racons més allunyats del globus terraqüi. Entre els donants hi va haver habitants de les grans metròpolis i veïns de llogarets i pobles. Avui dia, la Fundació ha rebut més de nou mil imatges, enviades sobretot per polonesos, veïns o amics dels retratats, que havien conservat les instantànies durant més de cinquanta anys.
De la mateixa manera, moltes fotografies les van donar jueus polonesos repartits arreu del món –familiars de les víctimes de l’Holocaust, establerts a Israel, Veneçuela, el Brasil, els Estats Units, Itàlia, l’Argentina o el Canadà–, que s’havien endut a casa seva aquells trossos del passat. Algunes d’aquestes fotografies havien estat custodiades com a records molt preuats, d’altres es van conservar en racons oblidats, relegades a golfes i soterranis. El més veterà dels donants ara té noranta anys; el més jove, dotze.
L’exposició podria interpretar-se com un plany per un món desaparegut, al qual només podem tornar contemplant fotografies antigues. A les imatges es van congelar les siluetes humanes, les ombres de les cases, els somriures trencats fa temps i, sobretot, les cares: una varietat de rostres que avui ens revelen com eren els jueus polonesos de llavors, immersos en les seves feines quotidianes, seriosos o alegres, pensatius…
En museus de diversos països del món es conserven fotografies de jueus polonesos famosos: músics, tzadikim, pintors o escriptors. En canvi, la Fundació Shalom ha reclamat la memòria de la gent senzilla, ignorada per la Història. D’aquesta manera, els seus noms han pogut transcendir en més de quaranta ciutats de diversos racons del planeta.
Data: Del 13 de juny al 25 d’agost de 2013
Lloc: Museu d’Història de Catalunya, Pl. Pau Vila 3, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament


La mostra es divideix en tres sèries fotogràfiques: “L’Espanya de la transició”, “USA, 1977-1978” i “Xina del moment, 1979”. En la sèrie “L’Espanya de la transició”, les imatges són un reflex de la vida de la ciutadania d’un país que començava una nova etapa. Manel Armengol va viure intensament aquest període, i el fet que fotografiés les manifestacions per les llibertats a la Barcelona del 1976 va ser vital per a la seva projecció com a autor. Les fotografies de l’actuació policial es van publicar en els mitjans de premsa més importants d’Estats Units, Alemanya i França, entre d’altres, i hi van tenir un gran impacte. Avui són tot un emblema de l’època de la transició espanyola cap a la democràcia i han aparegut en múltiples portades de llibres i reportatges de televisió, a més de passar a formar part de col·leccions de museus. Però més enllà d’aquestes fotografies, a la sèrie de “L’Espanya de la transició” les imatges són retalls de la vida quotidiana, del carrer, de les persones. Tal com afirma el fotògraf, “són registres sociològics, documents, “petites” escenes del personatge anònim a la ciutat, o l’estampa poètica de la roba al vent que ens parla de la pobresa de la seva gent sense mostrar-la”.