Barcelona Photobloggers

El Museu d’Història de Catalunya acull del 13 de juny al 25 d’agost l’exposició «I continuo veient les seves cares. Fotografies dels jueus polonesos», una iniciativa de la Fundació Shalom, que el 1994 va adreçar una crida a la població demanant la donació de fotografies de jueus polonesos.

En aquell moment –al cap de gairebé cinquanta anys del final de la Segona Guerra Mundial– molts van dubtar de la viabilitat del projecte. Tanmateix, van començar a arribar fotografies, procedents tant dels indrets més diversos de Polònia com dels racons més allunyats del globus terraqüi. Entre els donants hi va haver habitants de les grans metròpolis i veïns de llogarets i pobles. Avui dia, la Fundació ha rebut més de nou mil imatges, enviades sobretot per polonesos, veïns o amics dels retratats, que havien conservat les instantànies durant més de cinquanta anys.

De la mateixa manera, moltes fotografies les van donar jueus polonesos repartits arreu del món –familiars de les víctimes de l’Holocaust, establerts a Israel, Veneçuela, el Brasil, els Estats Units, Itàlia, l’Argentina o el Canadà–, que s’havien endut a casa seva aquells trossos del passat. Algunes d’aquestes fotografies havien estat custodiades com a records molt preuats, d’altres es van conservar en racons oblidats, relegades a golfes i soterranis. El més veterà dels donants ara té noranta anys; el més jove, dotze.

L’exposició podria interpretar-se com un plany per un món desaparegut, al qual només podem tornar contemplant fotografies antigues. A les imatges es van congelar les siluetes humanes, les ombres de les cases, els somriures trencats fa temps i, sobretot, les cares: una varietat de rostres que avui ens revelen com eren els jueus polonesos de llavors, immersos en les seves feines quotidianes, seriosos o alegres, pensatius…

En museus de diversos països del món es conserven fotografies de jueus polonesos famosos: músics, tzadikim, pintors o escriptors. En canvi, la Fundació Shalom ha reclamat la memòria de la gent senzilla, ignorada per la Història. D’aquesta manera, els seus noms han pogut transcendir en més de quaranta ciutats de diversos racons del planeta.

Data: Del 13 de juny al 25 d’agost de 2013
Lloc: Museu d’Història de Catalunya, Pl. Pau Vila 3, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

L’exposició «Transicions. Els setanta a Espanya, els Estats Units i la Xina» recull 75 imatges que el fotògraf Manel Armengol va realitzar als anys 70 a Espanya, els Estats Units i a la Xina, en una època plena d’incerteses i de canvis fonamentals en la història d’aquests països, que Armengol va saber captar a partir d’una mirada personal i profunda.

La mostra es divideix en tres sèries fotogràfiques: “L’Espanya de la transició”, “USA, 1977-1978” i “Xina del moment, 1979”. En la sèrie “L’Espanya de la transició”, les imatges són un reflex de la vida de la ciutadania d’un país que començava una nova etapa. Manel Armengol va viure intensament aquest període, i el fet que fotografiés les manifestacions per les llibertats a la Barcelona del 1976 va ser vital per a la seva projecció com a autor. Les fotografies de l’actuació policial es van publicar en els mitjans de premsa més importants d’Estats Units, Alemanya i França, entre d’altres, i hi van tenir un gran impacte. Avui són tot un emblema de l’època de la transició espanyola cap a la democràcia i han aparegut en múltiples portades de llibres i reportatges de televisió, a més de passar a formar part de col·leccions de museus. Però més enllà d’aquestes fotografies, a la sèrie de “L’Espanya de la transició” les imatges són retalls de la vida quotidiana, del carrer, de les persones. Tal com afirma el fotògraf, “són registres sociològics, documents, “petites” escenes del personatge anònim a la ciutat, o l’estampa poètica de la roba al vent que ens parla de la pobresa de la seva gent sense mostrar-la”.

En aquell mateix temps, els Estats Units d’Amèrica vivien el final de l’època daurada del flower power. Les generacions joves i no tan joves vivien amb la convicció que un món diferent, fins i tot un món feliç, era possible. A la Gran Poma es podia passejar i entaular despreocupadament una xerrada amb algú al carrer. Segons Armengol, “avui aquella atmosfera de confiança ha estat engolida per les pors i el recel cap al desconegut.” Les imatges de la sèrie “USA” daten de finals del 1977 i del 1978, quan Armegol treballava com a corresponsal gràfic per a un conegut setmanari espanyol. Són imatges “al·luvió”, instants breus dels passeigs de l’autor pels carrers de la metròpolis o per les immensitats desèrtiques del sud, prop de la frontera dels espaldas mojadas.

Pel que fa a la sèrie de Xina, el fotògraf va visitar aquest país amb l’encàrrec de fer un reportatge en color per a una revista gràfica mensual. Paral·lelament a la feina, anava fent fotos en blanc i negre com si fossin apunts personals, amb una altra càmera. El resultat d’aquelles mirades agafades d’aquí i d’allà, més íntimes, constitueixen el cos d’aquesta col·lecció. La sèrie ens mostra un país en aquell moment tancat a l’exterior, estrany i en gran part desconegut per a Occident. Era un lloc ignot on tothom anava vestit de blau, amb les típiques gorres i sabatilles del comunisme de Mao. A la Xina, al mes d’abril, l’atmosfera tenia l’halo blanquinós que tant sovint presenten les imatges d’Orient. Aquella mateixa atmosfera d’una boira lleu sobre el llac de Hangzhou feia augmentar encara més la sensació que l’espai i el temps s’havien aturat. Les fotografies xineses d’Armengol són com el relat d’un conte, en el qual l’autor ens contagia la contemplació de la suau lentitud del temps a la Xina dels anys setanta.

Les tres sèries trascendeixen la seva època per convertir-se avui en veritables assajos fotogràfics, un relat únic més enllà de la distància geogràfica que les separa.

Data: Del 13 de juny al 8 de setembre de 2013
Lloc: Museu de l’Hospitalet – Harmonia Espai d’Art, Plaça Josep Bordonau i Balaguer 6, 08901 L’Hospitalet de Llobregat (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

En el marco del Circuit 2013, El CFD inaugura el próximo viernes 14 de junio a las 19.30 h la exposición colectiva «Women».

La muestra reúne una selección de fotografías de los artistas de INSTITUTE Jocelyn Lee, Kate Peters y Guillaume Herbaut. Estos trabajos pretenden revisar críticamente la representación de las mujeres en la sociedad contemporánea explorando territorios como el activismo, la sexualidad o la redefinición de los cánones estéticos imperantes.

El trabajo «Femen
» de 
Guillaume 
Herbaut
 
es 
un 
retrato 
de 
las 
activistas del grupo 
feminista 
ucraniano 
que 
realizan 
protestas usando 
sus 
cuerpos como un 
arma, con el objetivo 
de 
sensibilizar 
la opinión 
pública 
sobre 
temáticas
 relativas 
a 
las 
injusticias 
contra 
las mujeres.



Kate Peters presenta dos trabajos, «Cam
 Girls» y «Yes 
Mistress». El primero explora 
la 
sexualidad
 femenina y las representaciones 
contemporáneas
 de 
la mujer. 
La 
serie 
combina el uso 
de 
las 
tecnologías
 de
 la 
comunicación con referencias 
a 
la historia 
del arte para 
producir 
representaciones 
surrealistas
 de 
las 
mujeres 
que 
trabajan 
en 
la
 industria
 del 
sexo 
online.
 El segundo de los trabajos 
retrata 
el 
mundo 
de 
la 
industria
 sexual y 
aborda
 temes 
relacionados
 con 
la
 representación 
de 
la 
mujer y los 
estereotipos 
sexuales, descubriéndonos el universo 
poco 
conocido 
de
 las 
dominatrix 
profesionales en el 
Reino
 Unido.


Por último, «Women 
are 
beautiful» reúne 
una 
selección
 de imágenes que manifiestan
 el interés
 de
 Jocelyn 
Lee 
por 
reafirmar 
todo 
tipo
 de 
cuerpos, 
como
 su
 aspiración
 por 
expandir
 la 
noción 
de 
belleza, 
par
a incluir 
las 
etapas
 de la vida 
más 
vulnerables
 como 
la adolescencia,
 el embarazo, 
la edad
 madura y 
la enfermedad.


Fecha: Del 14 de junio al 31 de julio de 2013
Lugar: CFD Barcelona, C/ Fontrodona 31, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

El manga, la gastronomía, la tecnología… estamos familiarizados con muchos aspectos de la cultura japonesa. Sin embargo, la fotografía sigue siendo, seguramente, una de sus expresiones culturales menos conocidas en esta parte del mundo.

Desde el inicio del arte fotográfico, Japón ha seguido un camino particular, adaptando las corrientes occidentales a su propia sensibilidad e inquietudes. Un claro ejemplo de ello es el pictorialismo japonés, fuertemente influido por la pintura tradicional japonesa; o el grupo Provoke, que retrata la crisis de valores del Japón de posguerra a través de imágenes desenfocadas, toscas y borrosas.

El estallido de la burbuja económica, a inicios de los 90, agrietó los cimientos del antiguo orden; y ahora más que nunca, tras la reciente crisis nuclear, Japón se ve en la necesidad de reformularse como nación. ¿Cómo interpretan las nuevas generaciones esta situación?

La exposición «Instantes privados. La nueva fotografía japonesa» reúne obras de doce fotógrafos japoneses, desde nuevos talentos que empiezan a ser reconocidos en Japón con importantes premios, hasta artistas establecidos. En esta muestra participan Shinya Arimoto, Hiroshi Nomura, Maki Miyashita, Junku Nishimura, Ken Hayafune, Takeshi Sumi, Suwa Minoru, Paula Fujiwara, Hazuki Natuno, Saito Harumichi, Sawako Obara, y Kana Park Takeda.

Las obras de estos fotógrafos tienen un enfoque crudo y realista, en algunos casos; fantástico y espiritual, en otros. Una invitación a adentrarnos en un mundo íntimo, a entrar en sus espacios privados y conocer un Japón distinto, al tiempo que nos incitan a reflexionar sobre nuestros propios temores, incertidumbres y esperanzas.

Fecha: Del 5 de junio al 28 de julio de 2013
Lugar: Fnac La Maquinista, Passeig de Potosí 2, 08030 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita