L’Agrupació Fotogràfica de Catalunya inaugura el proper dimarts 3 de desembre a les 19:30h una exposició de la fotògrafa Carmen García.
Aquesta exposició és un petit homenatge als minúsculs éssers que tenim sempre al voltant i que varen ser responsables de la dèria per la fotografia de l’autora. Normalment relacionem els insectes amb el color, però a García cada vegada més l’atrau la seva forma; el nervis de les ales, els ulls, les trompes absorbidores, les potes. Per això, aquesta vegada, va prescindir del color i els mostra en blanc i negre, buscant la simplicitat, l’essència, la senzillesa pura com ells mateixos.
Data: Del 3 al 15 de desembre de 2013
Lloc: Agrupació Fotogràfica de Catalunya, C/ Duc 14, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Puntí ens convida a descobrir l’Índia a través de les seves fotografies, que transmeten una gran fascinació per les petites coses, com una àvia rentant el seu nét, uns monjos pregant al temple o un pelegrí en busca de la salvació. Escenes quotidianes, impregnades dels potents colors de l’Índia.
Tot és extrem: la rugent natura i la rugent tecnologia que contraataca, el triomf de l’acer i de l’ordre imposat davant l’amable indulgència de la jungla en permetre a l’ésser humà ser-hi. El rugent calidoscopi de les high-tech i les inversions estrangeres, davant les fràgils joies de la creació divina que s’extingeixen com les espècies asfixiades per la competició industrial, i, entre tot això, l’ésser humà és. Però tot aquest present arriba com la invencible festa de colors, de la il·lusió i de l’esperança: una adreçada als éssers ocupats en els seus negocis i, l’altra, a la negligència dels déus ocupats.
Santos es una fotógrafa amante de los procesos y formatos tradicionales, pero sus contenidos son atemporales. Su búsqueda de respuestas a cuestiones sobre la percepción de la realidad la lleva inevitablemente a un constante intento de capturar “lo que no se ve”. “Vértigo” (2010), una de sus series más recientes, profundiza en un lenguaje híbrido que combina el puro documental y la abstracción intimista para reconstruir una realidad tortuosa de límites extremos: la que alberga la mente inquieta de una mujer que posea una forma distinta de percibir el mundo.
La muestra recoge un conjunto de catorce fotografías, a todo color, procedentes de la serie «San Cristóbal» y reunidas en un libro de autor del mismo título. Enmarcadas en un abanico de colores extremos que muestran todas las tonalidades que surgen cuando la luz es reflejada casi por completo, todas las fotografías expuestas se decantan por registros de interpretación abstractos que reinterpretan visualmente la naturaleza, el paisaje y la vida del Barrio Marinero de San Cristóbal en la isla de Gran Canaria, dotándolos de un sentido ajeno. Repletas de secretos y de una marcada sensualidad que nace a partir de destellos de luz, plasman un universo visual que transmite, con un lirismo idiosincrásico, sensaciones de fuerza y plenitud propias del ambiente marinero en que han sido realizadas.
Pacient observador de les llums, les ombres i els matisos, Freixa té el do excepcional de captar i sublimar l’estat de les coses, ja es tracti d’un paisatge, una atmosfera o un espai concret. La poètica i silenciosa obra de l’artista és extremadament refinada i està vinculada a una experiència eminentment autobiogràfica. La mirada pausada es concentra en escenes ambigües i objectes inerts, als quals dota d’un nou i exquisit sentit vital. Les seves fotografies propicien profundes reflexions estètiques i intel·lectuals en el marc d’un treball artístic complex i aparentment simple. Una de les idees predominants és la seva fascinació pel pas del temps, i les seves imatges ens recorden que la fotografia és, en ella mateixa, una al·legoria de la vida.