EL MACBA inaugura el proper dijous 5 de juny a les 19 h l’exposició «Nitrat» del fotògraf Xavier Ribas.
Amb aquesta exposició el MACBA investiga el potencial de la fotografia com a eina per a una nova lectura de la història recent, i mostra temàtiques que ens conviden a reflexionar sobre el nostre entorn més immediat. «Nitrat» és l’eix central de l’exposició en el museu, en què també es presenta una selecció dels projectes realitzats per Ribas durant l’última dècada.
En aquest cas, l’exposició ens presenta a través de «Nitrat» un projecte en què exposa la geografia política del desert d’Atacama i la història de l’extracció d’aquest mineral. Amb l’ajuda d’una sèrie d’obres: políptics fotogràfics, textos i vídeos, Ribas desplega una investigació en què la fotografia, més que suport documental, es converteix en objecte de reflexió.
Mitjançant la inspecció de llocs, artefactes i imatges, el projecte traça la ruta del nitrat, component tradicional de fertilitzants i explosius, en la línia genealògica de l’explotació i l’apropiació de recursos no renovables que defineixen el procés de la globalització. El treball mostra l’estat natural, el processament posterior en les oficines del desert d’Atacama, el transport del producte per ser venut, i el seu valor simbòlic en les mansions de Londres i dels voltants.
Entre els altres projectes de Ribas que s’inclouen en l’exposició, cal destacar sèries com «Geografías concretas» (des del 2003) i «Santuario» (1998-2002) dedicades a l’anàlisi de llocs amb usos i significats molt vulnerables i disputats. Es tracta d’enclavaments que en la trajectòria de Ribas inauguren un prolongat interès per la representació de la geografia humana, una preocupació que l’ha portat a concebre la fotografia com un registre d’absències.
Data: Del 5 de juny al 12 d’octubre de 2014
Lloc: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Plaça dels Àngels 1, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament
Amb la mirada posada al Mundial de Futbol de 2014 i als Jocs Olímpics d’estiu de 2016, la ciutat de Rio de Janeiro ha llançat el programa de seguretat de les UPP (Unitats de Policia Pacificadora). Aquestes UPP s’instal·len a les favelas de Rio per lluitar contra el tràfic de drogues i el crim organitzat. Molts consideren que les UPP han contribuït a reduir la violència i a millorar la qualitat de vida a les favelas. D’altres pensen que el programa de pacificació no és més que una cortina de fum temporal que amaga les desigualtats socials que pateix la ciutat.
Un día de 1978 la familia Parramon abandona la casa familiar de Manlleu y después, un día de 2011, Jordi, que entonces tenía once, vuelve al hogar que permanece exactamente como fue abandonado. Monta un estudio, empaqueta y fotografía juguetes, facturas, muebles, el espacio de la infancia, en un color intenso que junto a las imágenes antiguas de un padre aficionado a la fotografía componen un registro estricto. Operación de rescate matérico, alejada de la ensoñación y la recreación memorística. Concreta, dura y poética.
Proyecto fotográfico que comenzó en 2007 y que duró más de cuatro años, durante los cuales Fausto siguió a Mirella en su vida diaria. Mirella, mujer, esposa, cuidadora, cuidó a su marido Luigi, enfermo de Alzheimer, durante más de seis años. «MiRelLa» nace como un trabajo sobre el Alzheimer, pero no habla solo de la enfermedad, nos habla de una larga historia llena de esperanza y resignación, muerte y vida, dedicación y amor. Una vida diaria hecha de objetos, signos, gestos, atenciones. Día tras día la incredulidad dio paso a la esperanza, la memoria a la tristeza.
Según los datos de la Consejería de Educación de la Embajada de España en Pekín y el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, la mayor parte de extranjeros que vienen a estudiar a España son de de origen chino, una cifra que se ha incrementado en los últimos cinco años. En el año 2013, había 5.722 estudiantes chinos en toda España.
Esta exposición nos enseña una forma desde la que codificar la sociedad. Un día Enrique llegó a Cuba desde Israel y esto le cambió la vida. A partir de aquel momento decidió presentar solo fotografías de Cuba; imágenes que muestran interiores, decoraciones y ambientes impensables para el público occidental y que también consisten en una exploración de la ética y el comportamiento del ser humano que busca la aceptación en la vida pública a través de una actuación social determinada y de su conexión con una comunidad, un sector o un territorio.