El próximo sábado 18 de octubre a las 18h se inaugura oficialmente un nuevo espacio dedicado a la fotografía química, especialmente la ferrotipia. Se trata de Señor Archer, una iniciativa impulsada por el fotógrafo Alberto Gamazo.
Situado en el número 15 de la calle Paloma en el barrio del Raval, este nuevo espacio pretende funcionar como un estudio de retrato al estilo del siglo XIX, con cámara de fuelle y placas de aluminio.
Fecha: Sábado 18 de octubre de 2014
Horario: A las 18h
Lugar: Señor Archer, C/ Paloma 15, 08001 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
La expresión de la feminidad está muy vinculada a la imagen corporal y nuestra cultura mantiene unos patrones muy concretos sobre ello. Nuestro imaginario colectivo alrededor de la imagen de la mujer y de la feminidad nos define, sin remedio, una identidad dentro de la sociedad y a nivel personal. La relación directa que mantienen las imágenes que conforman nuestro entorno diario con la manera como entendemos nuestro cuerpo influye en cómo aceptamos o rechazamos nuestra naturaleza ya sea a nivel interno o externo. Tanto en relación con el físico como con los roles que adoptamos.
La autora vol reunir en aquesta exposició dues intencions: per una banda, l’abraçada i reconeixement a l’afecte dels seus companys. Per l’altra, el valor que té com a reportatge fotogràfic nascut no d’una sessió precipitada per un diari, sinó de la convivència i el coneixement personal.
A finals del 1990, després de fotografiar durant unes quantes dècades arreu del món les grans transformacions demogràfiques i culturals del nostre temps, Salgado va tornar al seu lloc natal, una finca ramadera a la vall del riu Doce, a l’estat de Minas Gerais, al Brasil. Les terres abans fèrtils, envoltades de vegetació tropical, amb una exuberant diversitat d’espècies vegetals i animals, havien estat víctimes d’un procés de desforestació i erosió. La naturalesa semblava esgotada. La seva dona, Lélia Wanick, va tenir la idea de replantar un bosc amb les mateixes espècies autòctones, recreant l’ecosistema que Salgado havia conegut de nen. A poc a poc els animals van anar tornant, fins que es va aconseguir un renaixement complet de la zona. Actualment la finca és un espai protegit.
«Carretera Oberta» és la compilació d’unes dotzenes d’imatges extretes d’entre milers de fotografies. Un llarg procés de selecció que va patir els alt i baixos de l’humor de cada sessió de visionat, variant cada vegada, en una proporció important, la col·lecció escollida. I poc a poc, imperceptiblement, van anar caient de la tria imatges, potser formalment més sòlides, reemplaçades per d’altres més espontànies, lligades a emocions i vivències.
La historia se va disipando, en las capas del cambio. Se borran elementos físicos de una ciudad que evocan otras épocas, otra lógica, otro orden, el orden derrotado que debe desaparecer, como si cambiando el paisaje totalmente, se pudiera borrar del consciente colectivo una era, una cultura. Como si se pudiera negar.