La Fundació Setba inaugura el proper dijous 28 d’abril a les 19h l’exposició «Benvolgut mestre Català-Roca».
La mostra planteja un diàleg entre l’obra de Francesc Català-Roca i la d’una desena de fotoperiodistes contemporanis i es configura en tres parts: «Diàlegs», «Retrats» i «Objectes».
Català-Roca és considerat un dels primers fotoperiodistes de casa nostra. La seva obra ha transcendit per l’insòlit del punt de vista (absolutament contemporani), perquè reflexiona sobre el temps i és molt conscient del poder d’informació de la imatge. Per això, per a molts ha estat un mestre. I aquest és el punt de partida de la mostra. El diàleg entre l’obra del mestre i la de deu fotoperiodistes actuals: Sandra Balsells, Andreu Català, Colita, Pepe Encinas, Joan Guerrero, Kim Manresa, Jordi Pol, Leopoldo Pomés, Txema Salvans i Tino Soriano. Diàlegs que es forgen a partir de la composició, la temàtica, la mirada…
Català-Roca tenia una doble vessant com a fotògraf: la de fotoperiodista, que ens apropa al dia a dia de les gents i els carrers de Barcelona o altres ciutats i, per altra banda, la de retratista tant de personatges coneguts, principalment figures vinculades al món de l’art i la cultura, coma de rostres anònims. Així, a la Sala Llimona s’hi poden veure els retrats d’artistes i personatges reconeguts fets per Català-Roca entre 1950 i 1975.
A més a més, l’exposició compta amb un seguit de peces úniques que varen pertànyer al fotògraf: òptiques, material fotogràfic i càmeres, i fins i tot la seva Hasselblad.
Data: Del 28 d’abril al 23 de juny de 2016
Lloc: Fundació Setba, Plaça Reial 10 – 1r 2a, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament
Chersky, Rusia. Un rincón remoto en el Ártico Siberiano. Un punto donde la tierra se va acabando. Un lugar al que solo llega un único camino: el río Kolyma, vena de vida y de muerte, congelado hasta 7 metros de profundidad en invierno, y en los breves veranos arrastrando barcazas enormes que parecen juguetes en sus oscuras olas oceánicas. Un pueblo construido hace más de 80 años con la sangre y los huesos de los presos del gulag. Un pueblo prohibido, aislado del mundo. Un pueblo devorado por la noche ártica durante largos meses, año tras año. Un pueblo que alguna vez, durante los días soviéticos, desbordaba de vida, de ciencia, de arte, del espíritu de exploración y la promesa de nuevos comienzos. Un pueblo donde ahora sólo quedan los tercos, los locos, los fuertes y los que están perdidos.