El Museu Palau Mercader de Cornellà acull del 13 de setembre a l’1 de novembre l’exposició «Samuel Aranda #desprésdelaprimavera».
Han passat més de quatre anys des de l’anomenada Primavera Àrab, quan països com Tunísia, Egipte, Líbia o el Iemen van compartir l’esperit revolucionari amb què van aconseguir acabar amb els seus dictadors. Els mitjans cobreixen els conflictes amb un enorme desplegament quan esclaten, però què passa després de la notícia?
Samuel Aranda, Premi World Press Photo per una foto de l’any 2011, va recórrer aquests territoris quan es trobaven en peu de guerra i va tornar pocs mesos més tard per retratar els espais de la vida quotidiana després de les revolucions. Prenent com a punt de partida les seves imatges, la reportera de guerra Mayte Carrasco va posar en marxa una conversa amb diferents bloguers, blogueres i periodistes per parlar de les tensions de la transició, la reconstrucció política, el canvi social i la ciberdissidència en aquests països que avui dia continuen en plena tensió. El resultat es pot consultar a la web despresdelaprimavera.cccb.org, que reuneix les publicacions i les col·laboracions d’un ampli nombre d’agents implicats i veus especialitzades.
En un context geogràfic i polític encara en ebullició, la mostra així com les reflexions de bloguers i periodistes suscitades a partir d’ella continuen plenament vigents.
Data: Del 13 de setembre a l’1 de novembre de 2015
Lloc: Museu Palau Mercader, Carretera de L’Hospitalet s/n, 08940 Cornellà de Llobregat (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
L’exposició se centrarà en la construcció d’un imaginari visual que recorri la ciutat de Barcelona, articulat a partir del fotollibre «Barcelona. Blanc Negre» (1964). El projecte, comissariat per l’historiador de la fotografia, assagista i editor Horacio Fernández, es desenvoluparà a través de la proposta museogràfica de l’estudi d’arquitectura Langarita-Navarro.
Jolonch conrea l’element surrealista en la fotografia i mostra escenes oníriques que revelen estats màgics de l’inconscient torbats per petits llampecs de lucidesa. Les seves realitats inventades són fruit de la tecnologia aplicada a la imatge i d’una recreació fantàstica i tragicòmica de la realitat. Guardonat amb el primer premi de fotografia de la Fundació Vila Casas l’any passat, l’autor presenta en exposició una trentena de fotografies on figures animals, elements vegetals, el món industrial i els vastos paisatges naturals es confonen en inquietants imatges-relíquia.
«Alma Máter», terme el significat del qual és «mare nutrícia» i que s’utilitzava en l’antiguitat per anomenar a la Deessa Mare, és un projecte realitzat entre finals de 2012 i 2013 a Eivissa, Valladolid, Madrid i Barcelona i que recull una sèrie de retrats de mares i fills/es en període de lactància.
El 1980, el 90% de la població era constituïda pels ciutadans russos i les seves famílies treballaven per a la gloriosa indústria nuclear. Chkalovsk va viure una era de luxe en aquell moment: hi havia un llac artificial, un gran hotel de luxe per als establiments russos, i científics i treballadors vivien junts al districte que ara té el nom de Papete (Traducció: Victoria, que es refereixen a la guerra civil).
La mostra està concebuda com una guia de camp per a l’observació de banyistes a la Costa Brava. Les fotografies s’han pres íntegrament pels voltants de les platges de Lloret. La mostra s’inspira en les exposicions d’ornitologia, amb la diferència que enlloc d’observar ocells, s’observen banyistes en el seu estat original.