Com cada any per aquestes dates obre les portes l’Hipermerc’Art, a la Sala Vinçon de Barcelona, amb l’objectiu d’apropar el món de l’art contemporani al gran públic. La idea és ajustar els preus per afavorir que el públic s’acosti a l’art i s’iniciï al col·leccionisme. De fet, ho posen fàcil, ja que es poden adquirir obres originals amb certificat d’autenticitat des de 49 euros, cosa que fa que cada any s’acostumi a vendre el 30% de tots els originals exposats.
Aquest any, l’Hipermerc’Art exposa prop de tres mil obres originals en petit format, entre pintures, escultures i fotografies, d’una quarantena d’artistes. Entre els artistes que hi participen en aquesta edició destaquem els fotògrafs Peio Quintana i Paula Fujiwara.
Data: Del 28 novembre de 2012 al 5 de gener de 2013
Lloc: La Sala Vinçon, Passeig de Gràcia 96, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
En l’última dècada el fenomen de l’abandonament de vaixells i tripulacions al Puerto de la Luz, de Les Palmes de Gran Canària, ha estat persistent. Els vaixells abandonats per l’armador s’han convertit en habitatge habitual de les tripulacions abandonades i treballadors del mar desocupats, així com d’immigrants sense papers a la recerca d’un lloc on viure allunyat de la pressió policial existent a la ciutat. Tots ells sobreviuen sense aigua, sense llum i envoltats d’òxid, en unes condicions molt precàries. Això ha provocat l’aparició d’espais de marginalitat i exclusió social en els molls, el desenvolupament d’un autèntic barraquisme portuari.
El proper dimarts 27 de novembre s’inaugura a La Casa Elizalde l’exposició «Fotos abstretes» de 
Durant el procés de construcció d’aquesta ficció que és La societat anònima, el fotògraf experimenta un canvi: de personatge passiu que es limita a aplegar evidències amb cada imatge, a narrador actiu del seu propi descobriment. Amb aquest relat se’ns vol dur fins a un punt d’inflexió on és possible deixar endarrera aquest espai d’ambigüitat temporal, de ritmes que es repeteixen fins a l’infinit, de coreografies simples, de persones que semblen fondre’s en l’ambient, de subjectes desentesos de qualsevol acció, d’humans que podrien ser maniquins i de maniquins que evoquen autòmats.
Durante un año, el fotógrafo ha visitado el Museo de Cerámica para captar todo lo que pasa y comprobar cómo los visitantes observan la colección, encontrando a su paso personas que contemplan, que piensan o que encuentran su momento de intimidad. Según afirma el propio autor “La curiosidad, la calma, la intimidad o el agotamiento son algunas de las muchas reacciones que se viven en un museo, así como la sensación de que, en momentos de contemplación, les persones se olvidan de las preocupaciones y los miedos cotidianos”. Es en este momento cuando Collado retrata a los visitantes, buscando sus reacciones más espontáneas. Desde diciembre de 2011, el fotógrafo ha observado y fotografiado a persones anónimas en situaciones diversas, siempre interesándose por el instante en el que el individuo contempla alguna cosa que despierta sus sentidos, y ha escogido las salas del Museo de Cerámica para documentar y cristalizar estos momentos.
La mostra recull una selecció d’imatges que ens descobreixen la trajectòria de l’autor, des dels seus inicis autodidactes en els anys setanta fins a l’actualitat. Tot un recorregut pel camí de la fotografia, des de la primera fase en blanc i negre, passant per les seves imatges acolorides a mà, fins arribar als fotomuntatges de l’era digital.