Passa el temps i a poc a poc aquella fotografia pot convertir-se en una icona que unida a d’altres, configura la memòria històrica i els sentiments abocats en elles es converteixen en universals i és, aleshores, quan cada espectador es reconeix en les vivències dels altres i on el no saber no és excusa. La resta són les circumstàncies que ens diferencien. La fotògrafa Anna Turbau ens parla, en aquesta exposició, de la importància de salvaguardar el traçat de la història d’un país com a part del seu patrimoni cultural.
Data: Del 29 de juny al 15 de setembre de 2012
Lloc: Centre Cívic Golferichs, Gran Via 491, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
«Música pels ulls» és una memòria visual de dues dècades de música en viu a Barcelona -des dels darrers anys de la dictadura fins al principis dels noranta-. Del passat, només en tenim constància d’allò que s’ha documentat i queda en l’oblit tot allò que no ha deixat una empremta en la història que ens parli d’una realitat que, per remota que sigui, pugui ser recordada avui. És per això que tasques de documentació exhaustives al voltant de l’activitat musical d’avantguarda al llarg d’aquests vint anys són fonamentals i extremament valuoses. L’edició de publicacions com aquesta, on es retraten -mai més ben dit- episodis de la història de Barcelona amb els quals s’ha sentit implicada una gran massa social i que, en la seva mesura, han marcat una època, és una feina necessària i de gran importància.
L’exercici creatiu de Lluís Bussé es basa en la combinació de disciplines diverses, busca la barreja d’art i ciència. En aquest cas associa la fotografia i la cosmologia, la disciplina filosòfica que tracta de l’origen i la constitució de l’Univers. La proposta s’inspira en la teoria del “multiverse” del matemàtic Hugh Everett, segons la qual el nostre univers pot ser un més d’altres possibles universos. El físic Max Tegmark reforça aquesta idea quan classifica els universos existents en nivells diferents. El “multiverse” de primer nivell, en el qual es basa el llibre, assenyala que hi ha universos paral·lels que comparteixen les mateixes lleis i constants físiques que el nostre i que hi presenten, per tant, gran similitud.
L’instant precís és un concepte present tant al circ com a la fotografía. En el circ la poética, el risc, la màgia poden ser fruit d’aquell moviment perfectament assajat, elaborat, dirigit. La mà del trapezista i l’ull del fotògraf són un tot. La personalitat de cada artista està present en el seu treball, però arribar a temps a l’instant precís ens porta a tots plegats de la invisibilitat al reconeixement. Neus Saborido representa els ulls atents del «nostre» circ.
Un porta obuses sin obús que portar, ningún cañón a la vista; ausencias que nos enfrentan a un paisaje militar en desuso, abandonado. Así lo confirman los restos de arquitectura aún en pie. Conservan su emplazamiento privilegiado en primera línea de costa de Cartagena, y aunque sus superficies, macizas, se eleven firmemente, presentan ciertas heridas: leves derrumbamientos, baldosas despedazadas… Y finalmente, graffitis e incisiones a modo de ‘gratage’, que sin distinción temporal y por su índole testimonial, nos remiten a la presencia humana de quienes alguna vez pasaron por aquí u ocuparon sus espacios.
Tomando abiertamente como referencia la célebre «The Americans» –colección de fotografías con la que el suizo Robert Frank retrató, a mediados de los años 50, la realidad social estadounidense–, el proyecto fotográfico de